Mataró tornarà a situar Joan Peiró i Belis al centre de la memòria col·lectiva amb dos actes que uneixen història, cooperativisme, moviment obrer i reparació democràtica. D’una banda, la ciutat acollirà la presentació de la reedició de Perill a la rereguarda, una obra escrita per Peiró en plena Guerra Civil i publicada originalment el 1936. De l’altra, el 24 de juliol se celebrarà de nou l’homenatge ciutadà al sindicalista i cooperativista assassinat pel franquisme a Paterna el 1942.
La recuperació del llibre, 90 anys després de la seva aparició, té un valor que va molt més enllà de l’interès editorial. Perill a la rereguarda és un text clau per entendre el pensament polític, social i moral de Joan Peiró en un dels moments més tensos del segle XX. Escrit en el context immediat de la revolució i la guerra, el volum recull una veu incòmoda, lúcida i valenta: la d’un dirigent anarcosindicalista que defensava la transformació social, però que alhora alertava dels abusos, els desordres i les violències que podien desacreditar la rereguarda republicana.
Una reedició històrica de Joan Peiró
La presentació de la nova edició de Perill a la rereguarda tindrà lloc el dimecres 8 de juliol, a les 19.00 h, a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró. L’edició va a càrrec d’Editorial Kaos i recupera l’obra original de 1936, publicada per Edicions Llibertat. L’acte comptarà amb la intervenció d’Emili Cortavitarte, prologuista de la nova edició; de l’historiador Joan Giménez Blasco; i de Marcel Estrems, en representació de la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis.
El llibre original va ser prologat pel periodista i activista republicà Julià Gual, un text que també es reprodueix en aquesta nova edició. Aquesta decisió reforça el valor documental de la publicació, ja que permet llegir l’obra no només des de la perspectiva actual, sinó també des del clima polític, social i intel·lectual del moment en què va aparèixer.
El llibre que va tenir ressò internacional
Quan es va publicar, Perill a la rereguarda va provocar un fort impacte. Els textos de Joan Peiró van tenir una gran repercussió en plena Guerra Civil i van arribar a tenir ressò en la premsa internacional, que en va reproduir articles.El motiu d’aquell impacte era clar: Peiró no escrivia des de la comoditat de la distància, sinó des de dins mateix del moviment revolucionari. Era un sindicalista de la CNT, un cooperativista convençut i un defensor de l’emancipació obrera. Però també era una veu crítica amb tot allò que, en nom de la revolució, podia acabar posant en risc la seva legitimitat. En aquells textos, Peiró alertava dels perills de la violència arbitrària, de la manca de responsabilitat política i de les actituds que podien afeblir la rereguarda republicana en un moment decisiu. La seva posició no era fàcil. En un context de guerra, prendre la paraula per denunciar excessos dins del propi camp exigia coratge i una gran autoritat moral.
Per això, el llibre va ser llegit com una intervenció política de primer ordre. No era només una recopilació d’articles: era una advertència. Peiró defensava que la revolució necessitava organització, ètica, responsabilitat i sentit col·lectiu. I aquesta mirada continua sent, 90 anys després, una de les grans raons per recuperar l’obra.
Joan Peiró, una figura imprescindible del moviment obrer
Joan Peiró i Belis va néixer a Hostafrancs, Barcelona, el 1887, i va ser assassinat a Paterna, al País Valencià, el 24 de juliol de 1942. Vidrier d’ofici, sindicalista, cooperativista i dirigent anarcosindicalista, és una de les figures més rellevants de la història del moviment obrer català i espanyol.
La seva trajectòria va quedar estretament vinculada a Mataró, on va impulsar la Cooperativa del Vidre i on el seu llegat continua molt present. Peiró va defensar el cooperativisme com una eina d’emancipació de la classe treballadora i va representar una manera d’entendre el sindicalisme basada en la cultura, la formació, la responsabilitat i l’organització obrera.
Durant la Guerra Civil va arribar a ser ministre d’Indústria de la Segona República, una responsabilitat que sintetitza la complexitat de la seva figura: un anarcosindicalista que, en un moment d’emergència històrica, va assumir tasques de govern sense renunciar als seus principis. La seva vida va acabar tràgicament després de l’exili. Capturat i lliurat al règim franquista, va ser empresonat i finalment afusellat a Paterna, juntament amb set companys sindicalistes més. Aquest 24 de juliol es compliran 84 anys del seu assassinat.
La reedició de Perill a la rereguarda arriba en un moment en què la memòria democràtica i la recuperació de veus silenciades tornen a tenir una importància central. Recuperar aquest llibre és restituir una peça fonamental del pensament de Peiró, però també tornar a posar en circulació una reflexió molt actual sobre el poder, la violència, la responsabilitat col·lectiva i la coherència política. El seu valor històric és evident: permet entendre millor els debats interns de la rereguarda republicana, les tensions del moviment obrer i les dificultats d’articular un projecte revolucionari enmig d’una guerra. Però el seu valor present és igualment rellevant. Peiró parla d’ètica pública, de compromís, de dignitat obrera i de la necessitat de no perdre els principis en els moments més difícils.
Que el llibre torni a les llibreries 90 anys després és, per tant, un acte de memòria i també una invitació a rellegir el passat amb ulls crítics. La seva reedició permet acostar Joan Peiró a noves generacions i reforça el paper de Mataró com a ciutat vinculada al cooperativisme, a l’economia social i a la memòria del moviment obrer.
Mataró tornarà a encendre el monument a Joan Peiró el 24 de juliol
La recuperació del llibre tindrà continuïtat simbòlica amb l’acte anual d’homenatge a Joan Peiró. El divendres 24 de juliol, coincidint amb l’aniversari del seu afusellament, se celebrarà al Pati del Cafè Nou de Mataró l’acte de reconeixement i memòria impulsat per la Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis.
- La trobada començarà a les 21.15 h amb lectures de textos de Joan Peiró sobre cooperativisme, una temàtica especialment significativa enguany, coincidint amb la capitalitat estatal de Mataró de l’Economia Social 2026. L’acte també comptarà amb la intervenció de la Coral Primavera per la Pau i amb el record dels set sindicalistes afusellats a Paterna juntament amb Peiró el 1942.
- A les 22.00 h es farà l’encesa del monument dedicat a Joan Peiró, situat al Pati del Cafè Nou. Des de l’any 2018, cada 24 de juliol s’encén aquest monument en el seu record. L’obra, de l’artista Martí Anson, té forma de bufador de vidre, una referència directa a l’ofici de Peiró i al seu vincle amb les Cristalleries de Mataró i el cooperativisme del vidre.
L’acte del 24 de juliol no és només una commemoració institucional o cultural. És un homenatge ciutadà que manté viva la memòria d’un home assassinat pel franquisme i d’una generació de militants obrers represaliats per les seves idees.
La Comissió Ciutadana en Homenatge a Joan Peiró i Belis està formada per entitats memorialistes, cooperativistes, sindicals, culturals i educatives de la ciutat i del país, a més de persones a títol individual. Aquesta pluralitat reflecteix la dimensió transversal del llegat de Peiró: una figura que interpel·la el sindicalisme, el cooperativisme, la cultura popular, la memòria històrica i la defensa de les llibertats democràtiques.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta