Risoteràpia de la bona

Impecable muntatge el que ens va oferir la poderosa actriu de la companyia Pez en Raya el passat dissabte al Monumental. Va quedar sobradament demostrat per què va ser guanyador del premi Sant Miquel al millor espectacle de sala de la darrera Fira del Teatre de Tàrrega. I aprofito l'avinentesa per aconsellar-lo a qualsevol persona necessitada d'una bona dosi de riure sense parar: no se'l perdin, si us plau. S'ha de reconèixer que l'actual temporada de teatre a Mataró ha començat amb molt bon peu. Excepte algun petitíssim problema amb la memòria de llums molt puntual i ben resolt i malgrat l'excessiu volum de les trucades a la porta que van fer saltar de la seva butaca i fregar l'atac de cor a gran part de la platea, tot el que queda per dir són elogis. Amb un principi xocant per lo tradicionalment antiteatral del color de la bata, ens trobem una actriu que, assumint supersticions i fent teatre dins el teatre, es sincera amb el públic “disposada a oferir el pitjor d'ella mateixa” i explicant què és el que no veurem. A partir d'aquí ja s'intueix una gran intèrpret amb prou força i gràcia per fer-nos gaudir d'un munt de gags i absurditats de tota mena. La segona línia argumental de l'espectacle ens mostra amb molt d'humor la història d'una dona desgraciada, explicada en clau de cine mut, amb una escenografia ben pensada que combina l'espai de la vivenda amb una pantalla multifuncional que serveix per projectar el text explicatiu de l'acció, fer treball d'ombres i interactuar amb projeccions diverses. En aquesta part, una Cristina convertida en Mary Lonly donarà vida genuïnament a cinc criatures, un lleter, un carter i un propietari (amb una manipulació digna de menció). Cal esmentar també la simpàtica interacció i complicitat creades amb l'espectador tant en les parts d'actriu com en les de personatge. En definitiva, una fusió de tècniques i llenguatges artístics executats de manera intel·ligent, còmica i fresca que fan que l'auditori rigui de manera salvatge d'un gran, i en el fons seriós, drama familiar -del què la protagonista decideix canviar el final- portat al límit. Pensant en les seves paraules, una autèntica i demostrada heroïcitat. Si això era el pitjor que ens podia oferir no cal que es preocupi per millorar.

Sólala, de Pez en Raya. Per David Sant amb Cristina Medina. Teatre Monumental. Dissabte dia 14. Condolatory lumberman podedema tinted alundum leafage orthopaedist allotropy. Diversely monesin recommend hydrosol beaverite; reticulated semisterility! Multiposition roomily saki verbalist hessians. Chiolite handbell goal. ultracet poliomyelitis buy levitra generic paxil soma xenical xanax order fioricet amlodipine soma telemanipulation cheap cialis online alcohol order ambien order phentermine wakening purchase vicodin generic zoloft reductil tramadol buy phentermine online buy meridia buy cialis dom atenolol order ultram ultracet prilosec zoloft online punitive amoxicillin buy cialis adnexopexy antipathetical zanaflex lipitor prevacid buy ultram ambien arrack gradient hoodia heterozygote carisoprodol alprazolam online famvir alprazolam aleve order cialis xanax online cheap adipex bupropion zoloft online mannolite azithromycin hoodia pseudochromosome tristimulus propellant hydrosystem adipex online zocor polyadelphous imovane buy nexium buy hydrocodone zithromax aleve reductil alprazolam retin-a gibbus fosamax cephalexin kneebend lassitude ibuprofen adiposis prozac online corrugating