Aquest dimarts 28 d’octubre al matí s’ha fet efectiu el desnonament de la Soledad i la seva filla al barri de Cerdanyola de Mataró, després de diversos ajornaments en els últims mesos. Tal com estava previst, un ampli dispositiu de Mossos d’Esquadra ha fet acte de presència a la porta del bloc del número 113 de l’Avinguda Gatassa per garantir el llançament judicial ordenat pel jutjat. Els agents de la Brimo han acordonat la porta d'entrada i han evitat cap interferència en tot el procés.
Tot i la concentració convocada pel Sindicat d’Habitatge de Mataró, que des de primera hora del matí s’ha aplegat davant de l’edifici per intentar evitar el desnonament, la mobilització no ha pogut impedir-ne l’execució. Cap a les 9 del matí, la Soledad, visiblement emocionada, ha sortit de casa acompanyada de la seva filla, amb dificultats per caminar però pel seu propi peu, entre els crits de suport i abraçades de les persones congregades.
Fa dècades que vivien a aquest pis, ara en mans d'un fons voltor
Es posa així punt final a un llarg procés judicial que ha tingut un ampli ressò a la ciutat. La Soledad, de 56 anys, i la seva filla —ambdues amb discapacitat reconeguda i problemes de salut mental— vivien des de fa dècades en aquest pis, que havia estat propietat seva i posteriorment va passar a mans d’un fons voltor, Promontoria Coliseum Residential, vinculat al grup financer Cerberus. El fons es va negar a renovar-li el contracte de lloguer social, fet que ha acabat desembocant en el desnonament.
Manifestació per intentar evitar el desnonament
Les claus del cas
- Aquest dimarts s’ha fet efectiu el desnonament de la Soledad i la seva filla al barri de Cerdanyola de Mataró, després de mesos d’ajornaments.
- Un ampli desplegament de la BRIMO dels Mossos ha acompanyat la comitiva judicial després de mesos d'ajornaments
- Desenes de persones han protestat contra el desnonament, convocades pel Sindicat d'Habitatge, que denuncia la injustícia del cas
- Mare i filla, amb discapacitat reconeguda, vivien en un pis ara propietat d’un fons voltor que es va negar a renovar el lloguer social.
- Les dues dones estan a l'espera d'un pis de la mesa d'emergència, que podria arribar d'aquí a dos mesos
El Sindicat d’Habitatge havia denunciat reiteradament la manca d’una alternativa habitacional real per al cas, assenyalant que Serveis Socials només havia ofert uns dies d’allotjament temporal en un hostal. L’organització assegura que la situació de la Soledad “simbolitza la violència immobiliària i la passivitat institucional davant els fons d’inversió que especulen amb el dret a l’habitatge”.
Fonts de l’Ajuntament, per la seva banda, recorden que la Soledad té aprovada la seva sol·licitud a la Mesa d’Emergència i que s’està a l’espera que la Generalitat li assigni un habitatge social. Segons fonts del mateix Sindicat, el pis hauria d'estar disponible d'aquí a dos mesos. Fins aleshores, des dels Serveis Socials municipals se li han ofert recursos d’emergència, com ara un allotjament temporal a una pensió de la ciutat.
Protesta del Sindicat d'Habitatge davant del desplegament policial. Foto: R. G.
Una vida truncada per la malaltia i l’especulació
Havien aconseguit un lloguer social, que sempre van pagar puntualment
La història de la Soledad és també la d’una veïna que ha vist com una vida de treball i esforç s’enfonsava per una cadena de circumstàncies adverses. Va comprar el pis l’any 2005 amb una hipoteca de la desapareguda CAM. Treballava en tres feines per pagar-lo, fins que una intervenció mèdica fallida li va provocar una discapacitat del 66% i la va deixar amb una pensió mínima. Després de la crisi del 2008, i amb una filla petita a càrrec, va perdre la propietat però va aconseguir quedar-s’hi amb un lloguer social, que va pagar puntualment durant anys.
Quan l’immoble va passar a mans del fons voltor Promontoria Coliseum Residential, aquest es va negar a renovar-li el contracte. “No demano res gratis, només poder pagar un lloguer assequible com abans”, explicava en una entrevista a Capgròs.
"No demano caritat, només justícia" diu la Soledad
La seva filla, que pateix agorafòbia i problemes de salut mental, és una de les raons per les quals la Soledad es resistia a marxar. “És catalana, estima Mataró, i em fa molt de mal obligar-la a anar a un altre lloc”, lamentava mesos enrere. Segons explica, fa anys que demana ajuda als Serveis Socials, però només ha rebut com a opció una plaça temporal en un alberg. “No demano caritat, demano justícia. Puc pagar, però no com una immobiliària”, insistia.
Durant aquests anys, la Soledad ha estat present en altres protestes contra desnonaments al seu barri, fins i tot quan el seu estat físic no l’hi permetia. “No em sento delinqüent. Em sento una persona abandonada per un sistema que no ens protegeix.” Amb aquestes paraules resumia una situació que definia com “una tortura, un malson que no et deixa dormir ni menjar”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta