Capgròs
La veu trencada és la de la Soledad, una veïna de Mataró de 56 anys que fa dues dècades que viu a la ciutat i que està a punt de ser desnonada, juntament amb la seva filla, d’un pis al barri de Cerdanyola. El llançament està previst per al dimarts 17 de juny a primera hora del matí. Serà, si res no canvia, l’últim capítol d’una història marcada pel dolor, la discapacitat, la injustícia i, segons denuncia la víctima, l’abandonament institucional.
Una vida lligada al pis
La Soledad va comprar el pis, un cinquè sense ascensor a l'avinguda Gatassa, l’any 2005 amb una hipoteca a la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM). “Treballava en tres feines, sempre cotitzant a la Seguretat Social. Tot ho feia per pagar l'habitatge”, explica. Però una mala intervenció quirúrgica li va provocar una discapacitat permanent i li va truncar la vida. Va passar a sobreviure amb una pensió de 460 euros. Després de la crisi del 2008, i ja separada i amb una filla petita a càrrec, no va poder seguir pagant la hipoteca. Va lliurar el pis en dació en pagament i, com tants altres casos, va aconseguir un lloguer social per quedar-s’hi.
“Amb el banc vam acordar que m’hi podia quedar amb un lloguer social fins que millorés. Però no he millorat. Tinc una discapacitat reconeguda del 66%, grau 1 de dependència, i la salut no em permet recuperar-me”, lamenta. Fins i tot en temps de pandèmia va continuar pagant “cada mes el lloguer social, la llum, l’aigua i el gas”. Però la CAM va ser adquirida per Banc Sabadell i aquest va acabar venent l’immoble a un fons voltor: Promontoria Coliseum Residential, vinculat al gegant financer nord-americà Cerberus. I la renovació del contracte, que depenia del banc, mai va arribar. Ella mateixa explica la seva història al següent vídeo.
D'un lloguer social a l’abisme
El fons voltor es nega a renovar el contracte i exigeix el desnonament immediat. “Em van dir que m’anés, que em donaven diners, però amb aquests diners no faig res. Tenen molts pisos, que me’n donin un amb un pagament més baix. Jo no demano res gratis, només un lloguer assequible com abans”, suplica la Soledad. Segons el Sindicat d’Habitatge de Mataró, que ha donat a conèixer el cas, es tracta d’una pràctica sistemàtica: “Els fons voltor prefereixen expulsar els seus inquilins per vendre l’immoble a un preu més alt. És una estratègia especulativa que afecta centenars de famílies a Mataró”.
El passat 12 de maig, un primer intent de desnonament va ser aturat gràcies a una concentració convocada pel Sindicat. Però el jutjat ha decretat que el següent llançament, el 17 de juny, “es farà sí o sí”. Segons els activistes, aquests desnonaments s’executen sovint amb grans dispositius d’antidisturbis i a hores molt primerenques per evitar la mobilització veïnal.
La veïna que és a punt de ser desnonada. Foto: R.Gallofré
Sense alternativa habitacional
La filla de la Soledad, que tot just ha fet 18 anys, pateix agorafòbia a causa de l’assetjament escolar. “És catalana, estima Mataró, em fa molt de mal obligar-la a anar a viure a un altre lloc, però si no ens queda més remei….”, relata la mare. Ha estat mirant pisos a tot arreu; fins i tot en va trobar un a Tortosa per 400 euros al mes. “Però a l’hora de signar els papers em van demanar acreditar una nòmina de 2.500 euros, avals i no se què més… Com volen que presentit tot això?”, lamenta.
La veïna de Mataró assegura que ha demanat ajuda a Serveis Socials des de fa vuit anys, però només ha rebut com a opció una plaça en un alberg, insuficient i inadequada per a una família amb discapacitats. "Vinc demanant, gairebé de genolls, una solució. Puc pagar, però no com una immobiliària. No demano caritat, demano justícia", insisteix.
Imatge d'arxiu d'un desnonament al barri de Cerdanyola de Mataró
Una concentració per evitar el desnonament
El mateix dia de l'entrevista amb la veïna, el dijous 12 de juny, hi ha previst un desnonament d'una família amb cinc menors al barri de Cerdanyola Nord". Malgrat els seus problemes de mobilitat, la Soledad hi acudirà com a protesta i per donar suport al moviment per l'habitatge. El dimarts 17 serà, desgraciadament, el seu torn, ja que és la data fixada per al desallotjament definitiu.
El Sindicat d'Habitatge ha convocat una concentració a l'Avinguda Gatassa 113 per intentar aturar el desnonament. “Aquest cas mostra fins a quin punt la crisi d’habitatge colpeja els barris com Cerdanyola. Molts mitjans i polítics van posar el crit al cel pels contenidors cremats, però callen davant casos com aquest”, denuncien des del Sindicat.
La Soledad, mentrestant, espera. “No em sento delinqüent. Em sento una persona abandonada per un sistema que no ens protegeix. Només demano que ens ajudin, que pensin que qualsevol podria estar en la nostra situació”. Una situació que defineix com “una tortura”. “No es pot dormir, no es pot menjar. És una autèntic malson”.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris