Mataró és una ciutat amb ànima, identitat pròpia, reconeixible i estimada. Ho noto quan parlo amb la gent i quan passejo pels barris, cadascun amb el seu caràcter i manera de viure. Aquesta identitat, construïda entre el mar i la muntanya, entre la cultura popular, la història i el llegat industrial, és un patrimoni col·lectiu que hem de preservar i potenciar. Recuperar aquesta autoestima col·lectiva és el que m’empeny a construir, des d’Esquerra Republicana, un projecte de ciutat ambiciós.
Fa temps que escolto la ciutat. Parlo amb veïns, entitats, comerciants, empresaris, joves que busquen oportunitats, gent gran i famílies que no arriben a final de mes. Tots em traslladen una percepció molt similar. Mataró necessita més ambició, més impuls i un lideratge que estigui realment al seu costat. Aquesta escolta m’ha ajudat a entendre què preocupa els mataronins i mataronines i què esperen d’un govern que sovint ha actuat a remolc dels esdeveniments. La ciutat ha avançat gràcies a l’esforç de moltes persones i ara cal obrir una nova etapa amb més ambició i més capacitat de transformació.
En aquest procés he constatat una realitat que molta gent expressa amb sinceritat: el projecte de govern actual ha perdut visió i capacitat d’impuls. La manca de manteniment dels equipaments de la ciutat, la gestió desastrosa del tancament de la piscina municipal, la pèrdua de 2,7 milions d’euros de subvencions de la UE pel clos arqueològic de Torre Llauder o la incapacitat d'invertir tot el pressupost de la ciutat en són exemples. Mataró no s’ho pot permetre. No hi ha l’empenta ni les idees que Mataró necessita. Cal un lideratge més exigent i capaç de defensar amb força allò que li correspon davant les altres administracions. I aquesta manca d’exigència es nota en el dia a dia.
Una de les idees que més he sentit és que Mataró és una sola ciutat amb personalitats diverses segons els barris. Cada barri té la seva història i la seva manera de viure, però tots formen part d’un mateix projecte col·lectiu. Aquesta pluralitat és una riquesa que hem de cuidar i projectar. Una ciutat que s’entén a si mateixa com un tot és una ciutat més forta, més cohesionada i amb més capacitat de donar resposta als reptes socials, econòmics i urbans que té al davant. Quan els barris dialoguen entre ells i se senten part d’una mateixa història, la ciutat guanya equilibri i cohesió.
La llengua i la cultura popular hi tenen un paper central. Per això he defensat la creació d’una Regidoria del Català, una eina imprescindible perquè la llengua pròpia tingui el suport institucional que mereix i que defensi un patrimoni que és de tots i ens ha de cohesionar. Imaginar una Mataró que viu plenament en català i que impulsa la seva cultura és reforçar aquest sentiment compartit que ens uneix.
També m’arriba la preocupació per la pèrdua de vida als carrers. Quan el comerç local funciona, la ciutat respira; quan no hi ha planificació, els carrers s’apaguen. Locals buits, via pública degradada i equipaments que no s’actualitzen generen una sensació de deixadesa que afecta també la percepció de seguretat.
Quan els carrers estan cuidats i hi ha activitat comercial, la ciutat és més segura, més amable i més viva. Per això cal una estratègia clara per reforçar el comerç de proximitat i recuperar la capitalitat que Mataró no hauria d’haver perdut. El comerç local és economia, però també identitat i cohesió.
A això s’hi suma un repte que tothom coneix: l’habitatge. Massa joves no poden emancipar-se i massa famílies viuen amb angoixa. Sense habitatge assequible no hi ha projecte de ciutat possible. Calen polítiques valentes i una aposta decidida per ampliar el parc públic i garantir el dret a viure i arrelar a Mataró.
I hi ha una evidència que ningú discuteix. La ciutat necessita cuidar-se més. No es tracta de grans anuncis, sinó de fer la feina.
Aquest relat de ciutat que combina identitat, cohesió, vida als carrers, habitatge i cura de l’espai públic és el que vull impulsar amb una mirada de futur. Una mirada que també es reflecteix en iniciatives com SOM0830X, que reivindica una ciutat amb orgull, identitat i ganes de tornar a creure en si mateixa. Perquè estimem Mataró, necessitem un nou impuls per la nostra ciutat.
El 2027 no és només una cita electoral. És una oportunitat per recuperar l’ambició que la ciutat ha anat perdent. Hi vull arribar escoltant, proposant i construint.