Quan un arriba a casa baldat i repara que d’on prové és d’una tarda pensada per la canalla és que aquí tractem amb quelcom ben especial. Les coses són així i un 26 com el d’aquest 2025 i una Tarda Guillada com la viscuda parlen per si soles. Quina autèntica marea humana la que ha inundat el Centre de Mataró. Miressis on miressis, famílies arreu. Una gentada junta i feliç, quelcom que avui en dia val el seu pes en or. Sembla mentida que Les Santes s’estiguessin tants anys sense un acte que, avui en dia, és essencial. La Tarda Guillada de Les Santes és una estructura d’estat.
Tant de patir per la Nit Boja en divendres, el que sí que ha fet tocar vores al Centre ha estat la Tarda Guillada en dissabte. Per sort el que el dia abans era eufòria avui era entusiasme i el que hores abans disbauxa i desvari, aquí compliment ritual del paper de mares i pares. Això passa a Mataró: les escoles, esplais i caus són una mena de seminaris on s’imparteix doctrina de Les Santes. La fe és en la festa i els fidels ho volen fer avinent i evident. Tots els que veuen fantasmes adoctrinadors en l’educació s’esglaiarien si ho veiessin. Construïm autèntics devots d’una litúrgia que, amb el sedàs de la jornada per petits i petites, encara agafa més força. Cada ajupida per recomptar a 15, cada barret, mocador o auricular que es posa i cada escarafall en rebre l’aigua de la Ruixadeta ens fan arrelar encara més i més en la ciutat i la festa. És un conjur, es vegi com es vegi.
-
Un però habitual
Algun legislador amb perícia hauria de revisar les ordenances locals -suposo que de civisme- o fins i tot el codi civil per acabar amb els que entaforen el cotxet enmig de la massa, contravenint sentit comú i recomanacions oficials, que a més habilita un punt de consigna on deixar el carro. Amb una Riera i carrers a vessar, cada cotxet és un atemptat. Si la nit anterior es vetlla perquè no entri vidre, ja falten segurates per evitar l’entrada de cotxets.
Bequeteros i espurnes per a tothom
Però deixem-nos de renegar, que demà és el dia de Les Santes. I els Gegants i la Banda han complert amb el cerimonial canònic del De Parranda, propiciant un segon Desvetllament molt amable, compartit i entusiasmant. És curiós com, de tant repetir el Bequetero, hi ha canalla a qui l’acte l’acaba com sodomitzant per la causa, com un mantra o similar. Un cop, un altre i un altre. Cap avall i cap amunt. Amb ordre, generositat i rialles. S’ha suat la xafogor a consciència.
Després dels Gegants, el Correguspira. Un correfoc infantil intens que peca del mateix que la seva mare, l’Escapada: excessiva distància entre cada comparsa tot i que això aquí s’aprofita per poder-se moure. És curiós com sembla que no hi càpiga ningú més quan van passant diablons locals i convidats però quan compareix la Momeroteta i el Dragalió la cosa es rebla i encara quedes més atapeït. La muda de correfoc és també cosa devota i obligada: de les ulleres a les capes d’aquests artesans que estan fent no la primera sinó la cinquena i sisena pela amb aquestes vestes. Molta samarreta de Les Santes que, per cert, queda la mar de bé.
El Correguspira sembla que vol esperar que s’enfosqueixi més per acabar i segueix avançant entre espurnes i música de tabals, sense cap altre espetec que el que farà el muntatge final. La bona gent de la Tomás espera per encendre el sostre pirotècnic de la Plaça de l’Ajuntament, que ahir a l’Escapada i per la pluja no va voler prendre.
Després tabalada amunt i remulladeta en un Parc Nou que a més de ‘santòdrom’ sembla condemnat a col·leccionar bassiots. El 26 camina cap a la mitjanit, quan ja serà 27. Mataró, pel que s’ha vist avui, és bàsicament canalla i els seus pares. I comparteixen una felicitat fèrtil de bona ciutadania. Acabem on començàvem: tot això de la Tarda Guillada és essencialment bo i necessari. Cuidem-la.[banner-AMP_5]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta