Són més de Mataró que el Frankfurt de la Riera i aquest 2026 tornen a tocar per Les Santes. La trajectòria de The Tyets és com la vida d’en Xevi Coca i l’Oriol De Ramon, dos capgrossos parits, educats i crescuts a l’entorn de la Festa Major. Els èxits reiterats, els discos d’or i les gires llargues i triomfants han anat perfilant la trajectòria d’aquells dos mataronins que fa deu anys, mig en conya però més seriosament del que llavors semblava, van estrenar-se amb una cançó sobre Les Santes, en Coca vestit de momeroter i l’Oriol de draguer. Segueixen feliços, irreverents i bromistes i atenen el Capgròs a peu de l’escenari gros del Parc Nou. Un escenari cobert, per cert, perquè no els hi torni a ploure a mig concert com el darrer cop.
Torneu a Les Santes després del ‘concert de la pluja’. Què ha canviat?
Nosaltres hem anat perseguint tothom des que va passar allò de la pluja, per veure si en algun moment podíem tornar a tocar. Fa tres anys vam tocar just quan havíem tret el disc i ens va agafar una mica en boles. Era un concert que ens feia molta il·lusió i en teníem moltes ganes, però per a nosaltres encara no era el gran concert de The Tyets. En aquell moment anàvem una mica ‘cutres’. Ara hi arribem molt més preparats i més rodats. Tenim més infraestructura, un volum més gros i ja som al segon any de la gira, de manera que tenim l’espectacle molt més interioritzat.
L’estiu del 'Coti x Coti', era. Llavors fèieu molts més concerts que no pas ara.
Aquell any vam fer noranta i escaig de bolos i aquest any en farem uns quaranta-cinc. La qualitat de vida fent-ne quaranta-cinc és molt millor. També agafes cada concert amb més motivació i més ganes, i no hi arribes tan cremat. De tota manera, el concert de Les Santes ens faria la mateixa il·lusió encara que féssim cent o cent cinquanta bolos. Crec que és l’únic concert en què encara tenim una mica de neguit i de nervis, perquè ets molt conscient que entre el públic hi haurà molta gent que coneixes.
El concert de la platja va quedar deslluït.
Va quedar petit, llavors. Per això aquest any hem insistit molt en la qüestió de la infraestructura. Hem girat per molts municipis de Catalunya i hi ha pobles de deu mil habitants amb infraestructures molt millors que les que hi havia a Les Santes. No podia ser que una de les millors festes majors tingués aquell escenari. Aquest any serà diferent i també hem pogut adaptar els horaris. Volem que pugui venir públic familiar i que el concert tampoc acabi excessivament tard. Tot està ben plantejat.
Acabeu de publicar ‘Era això’, com un anunci d’Estrella.
Érem a l’Empordà, en un camp de composició, i va sortir allà. La vam enviar a Estrella Damm amb temps i els vam dir: “Si necessiteu una cançó per a l’estiu, nosaltres tenim la nostra”, a veure si sonava la campana. Ens van dir que no, que ja volien fer la seva història del Canyut. Llavors vam decidir fer el nostre anunci particular d’Estrella Damm. Ens agrada fer música que enganxi durant l’estiu, que puguis escoltar al cotxe amb les finestres abaixades i que et duri tota la temporada.
La cançó parla dels petits moments, de trobar-se i d’estar bé. Pot referir-se a Les Santes i tot.
Sí. Al final la cançó parla d’una cosa molt genèrica amb la qual es pot identificar qualsevol persona de Catalunya o del món. Però Les Santes també són aquest moment de reunió amb els amics i amb la gent que viu fora i torna per la Festa Major. No necessites gaire més que tot el que ja està muntat, ser-hi amb la teva gent i passar-t’ho de puta mare.
Últimament esteu més rumberos.
Ja fa temps. Hem fet col·laboracions amb Los Manolos i amb Estopa, i sempre hem tingut una certa vinculació amb la rumba catalana. Ens ha agradat explorar-la perquè també és un estil molt relacionat amb Mataró, ens agrada i és molt ballable. TV Mataró ens proposar el darrer projecte: visitar la casa de Peret i parlar amb la seva família per fer-ne una cançó. Va ser molt interessant. Ens van ensenyar àlbums de fotografies i ens van explicar tota la vinculació de Peret amb Mataró.
Dins de Les Santes heu passat per molts espais i iniciatives diferents: concerts de petit format, les Dissantes, Baix a Mar i ara aquest gran concert.
Potser sí que tindran raó els que diuen que només toquem nosaltres! (riuen) Després d’aquest concert ja podem marcar la casella i jubilar-nos. Als seixanta anys ja tornarem a tocar per acomiadar-nos. Però ara tocava fer un gran concert de The Tyets per Les Santes.
Tindreu temps per gaudir de la Festa Major?
Sí. Tenim alguns compromisos el 25 i el 26, però la resta intentarem ser-hi tant com puguem. La nit del 26 ja serem pel Parc, el 27 intentarem fer les Matinades i viure tot el dia, i a la nit tindrem el concert. El 28 i el 29 també els volem gaudir sencers. Aquest any, això sí, probablement no correrem la Cursa de Les Santes...
Les col·laboracions musicals no les heu deixat pas.
Sempre ha estat una característica nostra col·laborar molt amb la gent. Ho fem amb grups que ens agraden, fins i tot amb grups petits que encara no coneix gairebé ningú. Podem escoltar una cançó i dir: “Hòstia, ens agrada, fem-ne un remix”, o sentir algú cantar i convidar-lo a pujar amb nosaltres. També passa internament. Gairebé tota la gent que treballa amb nosaltres és de Mataró. Són persones joves en les quals hem detectat talent i que s’han pogut formar al nostre costat. Per exemple, el nostre cap tècnic va començar corrent amunt i avall de l’escenari de la Sala, canviant piles dels micròfons. Va estudiar per ser tècnic de so i ara és el ‘puto’ amo. Sempre hem intentat apostar pel talent mataroní i pel talent jove.
Així és com manteniu els peus a terra?
La decisió de continuar vivint a Mataró i de projectar-hi la nostra vida, més enllà de tenir-hi la família, és precisament per mantenir els peus a terra. És molt fàcil caure en la temptació de créixer una mica i anar-te’n a Barcelona perquè és on passen les coses i on hi ha la faràndula. Decidir quedar-nos aquí fa que això continuï sent casa nostra. Ens passen moltes coses i tenim una vida molt extraordinària, però a Mataró continuem sent dos més. Anem al supermercat i la gent normalment no ens diu res. Evidentment, algú et pot parar per dir-te que li agrada la música, però no és el mateix fenomen que trobem en altres ciutats. Aquí tenim els amics, la família i la gent de sempre. Ens hi sentim bé i això ens manté els peus a terra.
Heu viscut algun moment d’aclaparament per la fama?
Segurament hi ha hagut algun moment de pensar: “Hòstia, potser no estic acostumat a això”, però tampoc gaire. En general, la gent ens ha respectat molt, sobretot a casa. A fora som més la novetat. Potser vas un dia a passejar pel centre de Granollers i la gent reacciona més, però a Mataró ens tenen molt vistos. També hem tingut la sort que el projecte ha crescut molt a poc a poc. Portem pràcticament deu anys amb The Tyets, des d’aquella primera entrevista al Tot Mataró…. Hem pogut tastar tots els nivells de popularitat: primer ens coneixien els amics, després ens va començar a reconèixer gent que nosaltres no coneixíem i ara ens coneix gairebé tot Catalunya. Ens hi hem pogut anar acostumant i hem intentat no pujar-nos a la parra.
I també us heu de fer respectar, s’entén.
Al principi tot era molt patxanguero, entre col·legues i anar fent. Moltes vegades acceptàvem qualsevol cosa perquè érem massa bonassos: “D’acord, no passa res, ja ens adaptarem”. Però va arribar un moment en què vam dir: “Hòstia, tenim un projecte guai que s’ha de fer respectar”. Necessitàvem algunes condicions perquè el projecte pogués continuar creixent.
Quins grans escenaris teniu pendents? Quin hauria de ser en un futur el vostre gran èxit?
El gran èxit seria poder continuar tocant durant molts, molts anys. Més enllà de fer un recinte supergran o, jo què sé, omplir un Camp Nou, l’èxit passa per mantenir-te durant molt de temps i aconseguir que la gent et continuï escoltant.
Vosaltres continueu combinant festivals, concerts de pagament i festes majors. Per què?
La tendència dels grups grans és reduir molt el nombre de bolos, apujar moltíssim el caixet i fer vuit concerts en vuit festivals grans. Si vols veure aquell grup, has d’anar allà. Per a nosaltres, deixar de tocar en festes majors i populars seria matar-nos una mica a nosaltres mateixos. Una gran part de la gent que ens escolta freqüenta aquests espais i molta gent ens ha descobert a la festa del seu poble o de la seva ciutat. També tenim ganes de trobar el moment per tornar a fer una gira de sales petites, tornar al club i recuperar espais com els que fèiem abans. Tothom diu que les sales petites estan morint, però després ningú no hi va a tocar.
I feu concerts a l’estranger.
Anem a fer sales petites per Europa, per a la comunitat catalana, i la gent ens ho agraeix moltíssim. Hi crees un sentiment de pertinença. La persona que viu a Copenhaguen i et ve a veure probablement es fa seguidora per sempre i per a nosaltres també és increïble. És guapíssim fer un sold out en una sala de tres-centes persones, i tornar a viure aquella eufòria màxima en un espai petit.
Ara sou DJs, també?
És literalment un ‘hobby’. Quan anem a fer un concert de The Tyets ja no ens posem gaire nerviosos perquè és el més normal del món per a nosaltres. En canvi, quan fem sessions de DJ ens tornem a posar nerviosos. És com un altre camí artístic. Ens agrada el ‘tech house’ i la música electrònica, i el nostre projecte de concert no ens permet jugar tant en aquest sentit. Tot va començar un dia fent el ximple amb els col·legues, quan ens van posar a punxar.
Us hem d’imaginar punxant a quatre mans?
Sí, tot i que encara no portem gaires hores de vol amb els plats i alguna vegada la caguem una mica. Però cada cop ho fem millor i ara les sessions ja tenen cara i ulls. Creiem que tenim bon gust seleccionant les cançons. És música electrònica, però pensada perquè la gent en gaudeixi. No volem fer una sessió avorrida només per a puristes de l’electrònica. Si poguéssim, punxaríem coses més ‘underground’, però també ens agrada que el públic s’ho passi bé. Punxem molts remixos en clau de ‘tech house’ de cançons conegudes i també alguna cançó nostra remesclada.
I ara sou els nous mecenes del Club Hoquei Mataró.
En Roc Martínez ens va explicar que l’Hoquei Mataró anava bastant curt de diners, també per poder sostenir i mantenir viu el primer equip femení. Ens va fer gràcia la proposta i teníem ganes de veure el nostre logotip en una samarreta d’un club tan mataroní. També és un esport molt noble i molt alineat amb els nostres valors. Ja coneixíem gent vinculada al club i vam pensar que podíem aportar el nostre granet de sorra per ajudar-lo a continuar viu. Pel pavelló hi passen quantitats enormes de nens cada cap de setmana. És un esport molt català, molt arrelat als pobles, i segur que a molts infants els fa il·lusió veure The Tyets a la samarreta de l’Hoquei Mataró. És un ‘win-win’ per a nosaltres i per al club.
Què suposa per a vosaltres actuar en la nit del col·lectiu LGTBI?
L’Ajuntament tenia claríssim que la nit del 27 volia que hi hagués representació del col·lectiu. Ens van demanar opinió per muntar una nit que tingués cara i ulls i un sentit de ciutat. Nosaltres vam proposar Svetlana i altres grups, i finalment van encaixar Svetlana en el cartell compartit. És un concert molt festiu i creiem que encaixa molt bé en la nit. Està bé que hi hagi aquesta representació i que es donin espais al col·lectiu. També és important que hi hagi representació mataronina i que el públic ho gaudeixi.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta