Una convocatòria difosa inicialment a TikTok -i posteriorment per altres xarxes- va desencadenar en els aldarulls del passat 24 d'octubre al centre de Barcelona, que van acabar amb un centenar de detinguts, molts d’ells menors d’edat. Molta gent es pregunta qui hi ha darrere d’aquests fets vandàlics i quins interessos té, però la realitat potser és més aspra. El qui i el perquè són només símptomes d’un corrent de fons més ampli: la viralització de la morbositat, com a única resposta a les crisis -també de valors- que assolen la nostra societat. Aquests fets posen en evidència un problema sobre el qual fa temps que hauríem d'haver actuat: la influència desmesurada de TikTok sobre els nostres adolescents.
Com a professor de secundària, observo amb preocupació com aquesta xarxa social condiciona cada vegada més els referents, els interessos, les actituds i, fins i tot, els valors d'una part important de l'alumnat. No parlem simplement d'una aplicació per entretenir, sinó d'una plataforma que competeix directament amb els agents seriosos que els haurien de formar com a futur ciutadans.
TikTok representa la màxima expressió de la cultura de la immediatesa o, dit d’una altra manera, encarna els pitjors mals de les pantalles i les xarxes socials. Es tracta de vídeos brevíssims amb imatges impactants i estímuls constants, consumits un rere l'altre sense parar. L’aplicació està pensada per captar l’atenció de l’usuari i retenir-lo enganxat a la pantalla indefinidament, en un format que no admet arguments ni matisos, i busca la dopamina fàcil: un robatori, un cos sexualitzat, o qualsevol situació morbosa. Les conseqüències cognitives ja comencen a ser estudiades seriosament. Una revisió del 2025 de 71 estudis, va trobar una associació entre un consum més elevat de vídeos curts i pitjors indicadors d'atenció i control inhibitori.
Mentre escric això, segueixen proliferant modes virals que assalten les pantalles dels nostres joves: els therians, les anomenades batalles d'aura i tota mena de ‘reptes’ que adquireixen popularitat a una velocitat inimaginable. El més preocupant és que, allò que l’algoritme converteix en tendència, crea una realitat col·lectiva que els joves necessiten reproduir.
Encara molt més preocupant és la vehiculació de les pulsions més baixes per aquesta plataforma: els discursos masclistes, xenòfobs i d'extrema dreta. Hi veiem ‘influèncers’ que provoquen conflictes, missatges que criminalitzen migrants o vídeos que cosifiquen les dones. A això s'hi afegeixen trends com ara les tradwives, que idealitzen els rols patriarcals, o tendències de balls sexualitzants. Una investigació de la University College London del 2024 va constatar que, en comptes que simulaven perfils de nois adolescents, els continguts misògins recomanats per TikTok passaven del 13% al 56% en cinc dies. Un estudi de la Universitat Ramon Llull d’enguany també ha analitzat com els codis virals de TikTok contribueixen a normalitzar els relats de l'extrema dreta.
A les aules, aquestes influències afecten la manera d’entendre les relacions afectives per part dels joves, i aquesta exposició costa molt de contrarestar només amb tallers d’educació sexual i l’acció tutorial. TikTok -i d’altres aplicacions i xarxes- contribueixen a crear un ecosistema digital que normalitza determinats models de conducta: compartir la ubicació amb la parella, controlar amb qui es relaciona o exigir explicacions sobre cada moviment que fa.
I TikTok no només crea fenòmens juvenils, sinó que s’ha convertit en la seva principal font d’informació. El 24 d’octubre em va enganxar al mig de Plaça Catalunya amb els aldarulls, i vaig haver d’anar a agafar el metro a Universitat. Allí, uns nois es preguntaven entre ells què estava passant. La resposta va ser immediata: entrarien a TikTok per informar-se’n. Segons l'informe Digital News Report 2026, quatre de cada deu joves de 18 a 24 anys consumeixen setmanalment notícies a través d'aquesta plataforma. La informació, la desinformació i l'entreteniment es barregen en un mateix flux macabre.
Davant d'aquesta realitat, apel·lar exclusivament a la responsabilitat de les famílies és insuficient. Un pare pot decidir que el seu fill no utilitzi TikTok, però no pot evitar la pressió social dels companys i, en aquesta edat, la necessitat de pertinença és molt important. ‘Curiosament’, a la Xina, país d'origen del TikTok, la plataforma equivalent disposa d'un sistema molt més restrictiu per als menors de 14 anys, que tenen activat obligatòriament un mode protegit amb restriccions horàries i una selecció de continguts adaptats. I llavors, per què aquí hem d'acceptar una exposició tan salvatge a tota mena de continguts?
Per sort, el món educatiu cada cop és més conscient dels perjudicis de les pantalles i del mal ús de les xarxes, i això explica els darrers canvis pedagògics en relació amb els mòbils i les noves tecnologies als nostres centres; però això sol no és suficient. Caldria exigir almenys una versió restringida del TikTok, sense algoritmes addictius ni continguts perjudicials. L'escola ha d'educar en el pensament crític, el respecte i la igualtat, però aquesta tasca esdevé extraordinàriament difícil quan competim diàriament amb una plataforma que premia els valors contraris. No podem continuar exigint a l'escola que resolgui uns problemes que, com a societat, permetem que es fabriquin i es multipliquin a les pantalles dels nostres fills.