El calendari és sobirà i a Mataró els dies han deixat de conèixer-se pel número i tornen a ser un dimecres qualsevol. Les Santes 2025 són història i sols en queda l’empremta que deixen en la ciutat i carrers -que caldrà fer nets- i el cansament i ressaca corporals dels qui les han xarrupat totes. S’ha acabat l’excepció i pertoca retornar a la norma, amb l’agost feixuc i mandrós -tal i com cantaven Els Pets- a punt d’imposar-se i la diàspora vacacional començant-se a fer evident. L’ahir de l’avui, però, encara era tot el contrari i el 29 va deixar un regust tan contrastat que dient-li allò típic de l’adjectiu agredolç és probable que fem curt.
Tot el 29 és un adéu perllongat, com els dels enamorats que allarguen una trucada o una cita perquè cadascun es nega a ser el que pengi. Al matí el Vermut de Bastons té cada cop més gent que el segueixi i és d’agrair que les dues colles i els tres grups de flabiolaires el segueixin fent i millorant juntament amb els cellers i negocis que -precisament- acompleixen amb el nom de vermut demostrant que encara es pot creure en la cosa menuda, detallista i agraïda.
Agraïda ho és i molt, la tarda. Però de menuda res de res. El gran acte del 29 és un Anem a Tancar que ja s’ha convertit en una cercavila a l’alçada de la Passada pel que fa a ocupació dels carrers. Quin comiat el de les figures! Més de dues hores per anar de l’Ajuntament a Can Marfà parlen per si soles de l’escampall de gent espectacular de l’acte, precedit per una altra hora on tothom qui pot -i el temps li deixa- tasta què és això de ser els peus d’una figura. Un exercici senzill però poderós que genera cues, interès i emocions en el públic i no només la canalla. També està molt bé.
L’arribada a Can Marfà s’alenteix quan ja tomba pel Carrer de Colón, quan l’adveniment del comiat és tan proper que les figures no volen parar de ballar. El que abans era arribar i tancar, a més, ja fa temps que ha escalat a un cerimonial quasi de dormida fora de lloc, amb ballades de comiat pel mateix ordre -de Diablesses a Robafaves- que tothom sap recitar de memòria. Una traca fa ressonar la fàbrica quan tot s’acaba i, de ben segur, que cap al tard i amb ningú a la zona podem imaginar-nos les lletres de neó de Les Santes sobre l’edifici fabril enfosquit tal i com mostra el cartell que a aquesta hora és a punt de caducar com la festa.
Tres aprovats amb nota i un suspès clamorós
Quan la foscor ens diu que el 29 s’escola entre els dits a la Llar Cabanelles s’hi fa el tancament del que ha estat la gran notícia de l’any -l’espai i el seu aprofitament i gaudi popular dins de programa- amb un concert sensacional. 11 anys després d’haver-se unit per primer cop, Pep Gimeno Botifarra i l’Agrupació Musical del Maresme ens ensenyen que des de llavors han millorat i tot. El concert que fan és estelar i omple a vessar un espai grandiós. Molta, moltíssima gent para l’orella amb les ocurrències sempre divertides del cantant de Xàtiva mentre obren els ulls per no perdre detall dels més de 60 músics de vermell de l’escenari. El combo és fabulós i el concert, per emmarcar. Una demostració del que ha de ser, també, la programació musical d’unes Santes amb idees al cap. Quin delit de concert!
No són pas pocs el que surten de Cabanelles a pas més que lleuger per arribar a temps a la Tronada. Al Parc Nou la gentada és espectacular al punt de les dotze de la nit, quan hi comença l’espectacle pirotècnic de l’exaltació del tro, l’avís eixordador que el 29 canvia a 30 igual que la carrossa del conte esdevé carabassa.[banner-AMP_5]
La Pirotècnia Tomás s’hi recrea. Introdueix coloraines als trons i no escatima cap dels euros del concurs guanyat per seguir afiançant any a any la seva persistència en ser l’empresa de capçalera a la capital del Maresme. La mascletà a la mataronina és un èxit i l’ovació de milers i milers de persones que han fet al Parc Nou, de les que marquen època.[banner-AMP_6]
Just quan un va llançat després de dos encerts seguits, el del concert i la Tronada, topa amb una realitat palmaria. A l’Espetec Final -nom propi d’una festa o les denominacions mai són genèriques- ens l’han rebregat fins a fer-lo irreconeixible. L’esplanada del Parc Nou queda immensa i el públic va punxant mentre dalt de l’escenari hi ha una orquestra que fa el seu primer concert -això diu- i una altra que podria estar signant el darrer. No cal empolainar-se ni ser públic exigent del Liceu per avaluar orquestres de ball però el que s’ha viscut al Parc Central Nou amb poquíssima gent i quasi desertant del tot al darrer ball és una imatge trista. Ni esma per enyorar muntanyes de cadires, deixava l’estampa.[banner-AMP_7]
A l’Espetec Final més paupèrrim en anys li falta tot el públic jove que a aquella hora omple la Plaça de Santa Anna amb els concerts de Marrinxa que -és evident- li ha guanyat la partida per complet al ball canònic d’orquestra de tota la vida. Només a quarts de sis bona part d’aquest públic torna, com a practicar uns primers auxilis a l’Espetec Final, l’omplen al final com edulcorant i acaben seguint Los Labradores Camí de la Geganta enllà i Riera avall fins a Santa Anna. Marrinxa s’ha apuntat doncs a les tres bones notes que tanquen la nit del 29 mentre que el suspens de l’Espetec té tantes causes i raons que convindrà estudiar tant com es pugui per fer-ne una oportuna recuperació. Això sí, d’aquí a un any. Les Santes 2025 tenen el teló ben avall, ja.[banner-AMP_8]
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta