Els Pastorets de Mataró són sempre els mateixos, però cada any són diferents. Aquesta és una de les gràcies més extraordinàries de l'espectacle nadalenc de la Sala Cabanyes, una funció que es representa des de fa més d'un segle i que continua trobant la manera d'estrenar alguna cosa sense deixar de ser exactament allò que el públic espera. Canvien intèrprets, s'incorporen escenes, es retoca algun detall, es renoven vestuaris o s'introdueixen millores tècniques. Però quan s'aixeca el teló, la màgia és la mateixa. O gairebé. Perquè si una cosa han après generacions de mataronins és que sempre val la pena tornar als Pastorets, encara que sigui per veure allò que ja coneixem de memòria.
Aquest Nadal, la cita arriba amb una particularitat que potser passarà desapercebuda per a bona part dels espectadors, però que té una significació enorme per a la història de l'espectacle. Serà l'última temporada d'un dels seus decorats més antics, el mític decorat del temple, l'últim que quedava de paper. Una peça majestuosa, carregada de dècades de representacions, que s'acomiadarà de l'escenari abans de ser substituïda per una reproducció confeccionada amb roba.
Si en el món de la música s'han posat de moda les gires de comiat de grups que es resisteixen a abaixar definitivament el teló, i en l'esport s'utilitza l'expressió last dance, popularitzada per la sèrie documental sobre Michael Jordan i els Chicago Bulls, per descriure l'última temporada d'una gran llegenda, els Pastorets de Mataró també tindran aquest any el seu particular últim ball. No serà el d'un actor, ni el d'un director, ni el d'un personatge. Serà el d'un decorat. Un d'aquells elements que sempre hi són, que semblen formar part natural del teatre i que només quan desapareixen descobrim fins a quin punt eren imprescindibles.
Els Pastorets que sempre tornen
La temporada 2026-2027 serà la tercera sota la direcció de Lídia Rovira i Xevi Codony, el duet que ha assumit el repte de continuar fent evolucionar un muntatge que és molt més que una obra de teatre. Amb direcció musical de Clàudia Dubé, els Pastorets mantenen aquella barreja tan característica de teatre, música, fantasia, espectacularitat i artesania que els ha convertit en una de les grans tradicions culturals de Mataró. Basats en L'Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, els Pastorets mataronins són un univers escènic propi. Àngels i dimonis, pastors i personatges fantàstics, escenes bíbliques i episodis de fantasia, música en directe, efectes especials i una maquinària teatral que mobilitza fins a unes 300 persones. Més de cinquanta decorats contribueixen a crear els mons successius per on transcorre una representació que dura prop de tres hores, amb dos entreactes. No és estrany que la ciutat els declarés patrimoni cultural el 1981. Els Pastorets són un exemple de teatre popular que ha sabut conservar una personalitat pròpia mentre incorporava canvis. I són també una escola intergeneracional, un lloc on el coneixement passa dels veterans als nouvinguts, sovint sense que calguin grans discursos.
Aquesta transmissió no es produeix només sobre l'escenari. De fet, una part fonamental del secret dels Pastorets es troba allà on el públic no mira: entre bambolines, als magatzems, a les cordes, als mecanismes i a les mans dels qui fan possible que els decorats apareguin i desapareguin com per art de màgia. I és justament aquí on comença la història d'aquest Nadal.
Una penjada que ja és història
A principis de novembre, quan encara falta més d'un mes perquè els pastors tornin a ocupar l'escenari, la Sala Cabanyes ja respira Pastorets. No hi ha espectadors a les butaques ni orquestra al fossat. No s'hi representen escenes ni s'hi senten les veus dels protagonistes. Però la funció, d'alguna manera, ja ha començat. Capgròs va poder presenciar el moment en què l'equip habitual de tramoies penjava, per última vegada abans d'una temporada, el vell decorat del temple. Una operació feta a mà, com tantes de les que continuen formant part del funcionament tradicional de la Sala Cabanyes. Mentre uns treballen amb les cordes i els mecanismes, altres comproven que la peça es desplegui correctament i que res no es faci malbé. Tot té un ordre, una tècnica i una manera de fer que s'ha transmès durant dècades.
Entre els qui coneixen més bé aquest ritual hi ha Antoni Vellvehí i Benet, un dels tramoies veterans de la casa, que fa quaranta anys que treballa amb els decorats dels Pastorets. "Avui penjarem per l'última vegada aquest del temple, que és el més emblemàtic que tenim i que ja fa pobret que no s'aguanta. I es farà de roba", explica. La frase resumeix tota una època. El decorat continua sent espectacular quan es contempla des de la platea, però el pas del temps li ha anat passant factura. El material s'ha deteriorat, els plecs acumulen dècades de desgast i les reparacions ja formen part de la seva pròpia estructura. "Si el mireu per darrere, veureu que hi ha més pedaços que paper", diu Vellvehí.
És una imatge magnífica per entendre què significa conservar el patrimoni escènic: la cara que veu el públic continua oferint tota la seva bellesa, mentre el revers explica una història de pedaços, restauracions i esforços per resistir el pas dels anys.
Una perspectiva que fa gran l'escenari
El temple no és un decorat qualsevol. És, en realitat, un conjunt de tres decorats que formen una composició escènica d'una gran profunditat visual. Una d'aquelles construccions teatrals concebudes perquè la pintura i la perspectiva facin allò que la mida real de l'escenari no permetria. "Aquest té una perspectiva que sembla l'escenari molt més gran del que realment és, amb la perspectiva que té i que és molt ben fet", explica Vellvehí. Aquest és un dels grans valors dels decorats històrics dels Pastorets. Abans que les pantalles digitals, les projeccions i els recursos audiovisuals multipliquessin les possibilitats de l'escenografia, els pintors i els artesans teatrals ja sabien construir mons imaginaris a partir de teles, papers, pintura i enginy. El decorat del temple és una demostració d'aquesta saviesa. La seva grandiositat no depèn de la tecnologia, sinó del domini de la perspectiva, de les proporcions i de les il·lusions òptiques.
Vellvehí recorda que, quan es va inaugurar la Sala Cabanyes l'any 1933, els decorats eren de paper. Més endavant, durant les dècades dels quaranta i cinquanta, es van anar confeccionant noves peces, entre les quals les que han arribat fins avui. A la dècada dels vuitanta es va emprendre una restauració dels decorats de paper, però ja es va començar a veure que la seva conservació seria cada vegada més complicada. "De tant en tant s'han d'anar repassant. Si hi ha un estrip, per darrere els apedaçàvem. Abans s'hi posava paper engomat", explica el tramoia. El problema és que el desgast no s'atura. Cada vegada que el decorat es plega i es desplega, el material pateix. Els doblecs es van debilitant i apareixen nous estrips. Els pedaços permeten continuar utilitzant-lo, però també evidencien que el final de la seva vida escènica s'acosta.
A poc a poc, els decorats de paper s'han anat substituint per reproduccions de roba, un material molt més resistent i adequat per a l'ús continuat. El temple era l'últim supervivent d'aquella generació de decorats. I també el més costós de renovar.
Un patrimoni que no sempre es veu prou
La pregunta és inevitable: som prou conscients del valor d'aquests decorats? Vellvehí no dubta gaire abans de respondre. "Jo crec que no." I afegeix una reflexió que hauria de quedar gravada en qualsevol explicació sobre el patrimoni de la Sala Cabanyes: "Això ja és un patrimoni. Els Pastorets sense aquests decorats ja no serien els Pastorets d'aquí". És una afirmació que va molt més enllà de la nostàlgia. Els decorats no són un complement ornamental que es pugui separar fàcilment de la representació. Formen part de la seva identitat, de la seva manera d'explicar la història i de la relació que generacions d'espectadors han establert amb l'espectacle. El públic pot recordar un actor, una cançó o una escena especialment emotiva. Però també guarda a la memòria aquells paisatges pintats que reapareixen cada Nadal i que, gairebé sense adonar-nos-en, han acabat formant part de l'imaginari col·lectiu mataroní.
Els decorats són una de les grans joies patrimonials dels Pastorets de Mataró. I potser també una de les menys reconegudes, precisament perquè la seva presència és tan habitual que acabem donant-la per descomptada. Ramon Radó, membre de la Junta de la Sala Cabanyes, comparteix aquesta valoració. "Els decorats són un patrimoni de valor incalculable pels Pastorets. Tots ho sabem, és un dels grans elements de l'espectacle", afirma. Per això la renovació no és una decisió improvisada ni un canvi estètic gratuït. Forma part d'una política de conservació que la Sala fa anys que aplica per garantir la continuïtat de l'espectacle sense renunciar a la seva aparença tradicional.
Entre 40.000 i 50.000 euros per renovar el temple
La substitució del decorat del temple representa una inversió important. Segons explica Radó, la Sala treballa amb una estimació inicial d'entre 40.000 i 50.000 euros, tot i que adverteix que és una xifra orientativa que encara s'haurà de concretar. La particularitat és que el temple està format per tres decorats i que la seva dimensió i complexitat fan que reproduir-lo sigui més costós que renovar altres peces. "El del temple, que per la seva majestuositat és el més especial, el que té més valor sentimental tant pels de dintre de la Sala com per molta gent del públic, sí que teníem clar que tard o d'hora s'havia de fer", explica Radó. Ara ha arribat el moment d'afrontar-ho.
La intenció és buscar finançament i impulsar una campanya per fer possible la nova escenografia de cara a la temporada vinent. En els darrers anys, la Sala ha treballat amb el Taller Castells, especialitzat en la reproducció i confecció de decorats teatrals, i la previsió és mantenir la fidelitat a l'estètica original. Perquè aquest és un altre dels elements essencials de l'operació: el temple no desapareixerà visualment dels Pastorets. El que canviarà serà el material que el sosté.
Radó explica que les renovacions dels decorats acostumen a ser reproduccions dels originals, amb alguna modificació puntual quan es considera necessari. Es tracta de conservar l'aparença que coneix el públic i, alhora, garantir que les peces puguin continuar utilitzant-se durant molts anys. L'antic decorat de paper, per la seva banda, es conservarà al magatzem amb la resta de peces històriques que s'han anat retirant de l'escenari. El seu destí definitiu encara està pendent de concretar. És una manera de permetre que l'espectacle continuï evolucionant sense esborrar-ne la memòria material.
El comiat d'una vella glòria
A la Sala Cabanyes saben que aquest és un comiat especial. Radó explica que la intenció és fer conscient el públic, durant les representacions d'enguany, que està contemplant per última vegada el decorat original del temple. També es planteja organitzar algun gest de comiat quan arribi el moment de despenjar-lo definitivament, tot i que encara no hi ha res tancat. De fet, la decisió de convidar Capgròs a presenciar aquella penjada de principis de novembre responia precisament a la voluntat de deixar-ne testimoni. Congelar un instant que forma part de la història del teatre mataroní.
Per als tramoies que han treballat amb aquesta peça durant dècades, el moment té una càrrega emotiva evident. Vellvehí fa quaranta anys que manipula decorats dels Pastorets. N'ha vist plegar i desplegar molts, n'ha reparat estrips i ha participat en una feina que habitualment només es recorda quan alguna cosa falla. Aquest novembre ha tornat a penjar el temple. Com tantes altres vegades. Però amb la certesa que ja no ho tornarà a fer per preparar una nova temporada. "Home, sí. Tants anys de paper, i aquest és l'últim", reconeix quan se li pregunta si el moment és emotiu. La seva resposta és senzilla, sense grans discursos. Potser perquè qui ha dedicat tantes hores a una feina artesanal no necessita explicar gaire què significa acomiadar una peça que ha passat pràcticament tota la vida entre les seves mans.
El temple continuarà presidint les escenes que li corresponen durant els Pastorets d'aquest Nadal. Tornarà a oferir aquella perspectiva majestuosa que fa créixer l'escenari. Els espectadors el contemplaran com sempre, potser sense sospitar que estan assistint al final d'una època. Però ara ja ho sabem.
Tornar-hi per veure el mateix, una última vegada
Una de les coses més boniques dels Pastorets de Mataró és que els canvis no acostumen a alterar-ne l'essència. Radó ho explica amb una observació ben reveladora: de vegades, una petita modificació en el text o en una escena provoca un gran debat dins de la Sala, mentre que el públic pot sortir de la funció convençut que ha vist exactament els mateixos Pastorets de sempre. És una paradoxa que defineix perfectament l'espectacle. Canviar perquè res d'essencial no canviï. Renovar per continuar sent els mateixos. El temple de roba que arribarà la temporada vinent seguirà aquest principi. I segurament molts espectadors no en percebran la diferència. Però qui conegui la història sabrà que sota aquella imatge familiar hi haurà un material nou, concebut perquè el decorat continuï formant part dels Pastorets durant molts anys. Abans, però, toca acomiadar l'original.
Els Pastorets tornaran a la Sala Cabanyes a partir del 20 de desembre, amb funcions fins al 17 de gener. Serà una nova temporada del gran espectacle nadalenc mataroní, amb els seus pastors, els seus dimonis, les seves melodies, les seves escenes de fantasia i tota la maquinària humana i teatral que el fa possible. Però serà, també, l'última oportunitat de veure en acció el decorat de paper del temple. Una peça que ha travessat dècades de funcions i que, malgrat els pedaços, els estrips i els plecs acumulats, encara és capaç de fer allò per al qual va ser concebuda: meravellar el públic. El seu particular last dance.
I és per això que enguany convé tornar als Pastorets. Per tornar a veure el que ja coneixem, sí. Però sobretot per acomiadar una part de la seva història que, quan s'abaixi el teló de l'última funció, ja no tornarà a ser exactament igual. Els Pastorets de Mataró són sempre els mateixos. Però aquest Nadal, per última vegada, encara seran una mica de paper.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta