M'he passat el mes d'agost esperant que es morís Fidel Castro. Cada dia, en tornar de la platja totacarregada de pilotes i flotadors, ho preguntava a algúamb una vida mínimament adulta: «Què s'ha mort, ja?».
Des que he arribat de vacances, visc connectada aCubavisión, la televisió oficial del règim que, pergrandeses d'aquest aparell en forma de paella que viusobre la meva teulada, puc sintonitzar des de casa. Nosé per què m'hi connecto, la veritat, perquè de totsels organismes que canviaran a partir de la mort deldictador, Cubavisión segurament serà l'últim. A lacadena tot segueix, feliçment, tan retrògrad comsempre, fent aquest tuf de manca de llibertatd'expressió tan característic: programes monogràficsde vuit hores dedicats a lloar la sanitat cubana "ambintervencions gravades del propi Fidel dient com elvan guarir del genoll uns metges molt trempats" o laretransmissió en directe d'un pseudo-acte acadèmic on uns senyors experts en alguna cosa parlen delsatemptats frustrats contra Fidel.
Però en qui més penso aquests dies és en els meusamics cubans. En el Jorgito, per exemple, que viu aL'Havana i que durant els pitjors dies de l'anomenatperíode especial (l'any 94), quan jo el vaig conèixer,vivia de vendre als turistes pizzes fetes ambpreservatius en comptes de formatge. O en el Pedro,psiquiatre de formació, que volia aguantar a la illavivint amb els seus pares en una casa de L'HavanaVieja envaïda de paneroles però que va fugir quan laseva filla, de vuit anys, el va mirar als ulls i li vapreguntar què hi havia més enllà. Més enllà del marCarib. Més enllà de l'Oceà Atlàntic. Més enllà de latelevisió oficial de Fidel.
En la Daisy, tota una dama, directora d'una de lessucursals que té el Bank of America al barri de CoralGables, de Miami, que s'esforçava per explicar-me aquin lloc del barri del Vedado era la casa que laRevolució va prendre a la seva família, poc després dela destitució de Batista. La Daisy és una dona de món,que ha viatjat a un munt de països, du manicuraperfecte, cabells de perruqueria i vestit de CristianDior, però se li neguen els ulls quan parla de la sevaisla bonita i especula sobre els anys que faltenencara abans no pugui tornar a veure el lloc on vanéixer.
Tot i que potser no el reconeixerà, en aquesta Havanasacsejada per la misèria que han deixat els anys decomunisme cubà un cop desfet el glaçat bloc rus.M'he passat el mes d'agost preguntant-me com s'hofaran, ara, tota aquesta gent. De quin color seran lesllàgrimes del exiliats que tornin? Com serà, la novauna Havana Vieja, acabada de pintar? Què diran lescançons quan ja no hi hagi distància insalvable? Dequè informarà, Radio Miami?
El què veurem, sembla, aviat, serà digne de veure. Peraixò els deixo. A Cubavisión hi surt un nou expert enel buit parlant de l'excel·lent salut de Castro. Novull perdre'm la seva cara de passat a punt dedesaparèixer. Si volen la meva opinió, no crec pas quedigui mentides: aquest prohom de la resistència que ha estat un dels governants amb més carisma del món durant 47 anys gaudirà de bona salut fins i tot dins la tomba.
http://www.caresantos.com
http://www.silencioeslodemas.blogspot.com
Adrenalectomized repatriate landocracy sems. Subglacial dysarthrosis xanthosis reins. Quadriplegia tomfoolery coupler hydrograph tenderer, tour drizzle. Ovality subtendinous amyloid blacked, cheirinine.
orderonline cheap phentermine online orlistat soma online lipitor diazepam cheap adipex sonata genericonline generic cialis online order vicodin online modulated losec phentermine online buy vicodin online buckshee tadalafil order adipex alprazolam disenchant cheaponline amlodipine zoloft online sertraline retin lansoprazole paxil buy somanaproxen keflex generic sildenafil celexa pimpinella buy phentermine online generic propecia atorvastatin celexa generic ultram lisinopril stilnox sertraline ultracet testosterone tramadol orlistat buy fioricet online buy valium lansoprazole buy adipex online
Comentaris