Què queda de l’espiritualitat en una societat que corre, compra i oblida? Aquesta és una de les grans preguntes que es planteja el periodista mataroní Quim Barnola en el seu darrer llibre Desalmados, una obra valenta que explora la crisi del sentit a través d’una mirada humanista, filosòfica i profundament personal. “Som només matèria, o hi ha alguna cosa més?”, es demana Barnola, encetant un recorregut que defuig respostes fàcils per obrir espais de reflexió.
Lluny del dogma religiós, Desalmados aborda la pèrdua de la connexió espiritual amb el món, amb els altres i amb un mateix. “Vivim en una societat que ha convertit la fe en un producte de supermercat, buida de profunditat”, afirma l’autor. I en contraposició, defensa la necessitat d’una espiritualitat més conscient, arrelada en la recerca de sentit, la curiositat intel·lectual i l’obertura emocional.
Barnola escriu des de l’agnosticisme, però no des de l’escepticisme estèril. “M’interessa entendre com científics formats en el mètode cartesià, com el pare del genoma humà, poden creure en Déu. O per què en hospitals com el Clínic o el Ramón y Cajal estudien experiències de mort clínica que apunten a una consciència no local. Em pregunto si això té relació amb la física quàntica. És una curiositat honesta.”
L’obra no dona respostes absolutes, però convida a fer-se preguntes. Al llarg del llibre, Barnola recorre a una àmplia bibliografia filosòfica i científica i entrevista diversos referents per aprofundir en aquest buit existencial que travessa les nostres societats. “Hi ha una crisi espiritual clara. Vull entendre d’on ve i si realment som éssers transcendents.”
Desalmados és, en definitiva, una invitació a pensar. A aturar-nos un moment enmig del soroll i escoltar què hi ha sota la pell de la nostra quotidianitat. “Cadascú que tregui la seva conclusió. Jo seré feliç compartint els vostres punts de vista”, diu Barnola, deixant clar que aquest llibre no vol convèncer, sinó provocar, moure, despertar. Una reflexió necessària en temps de soroll i buit.