El Bar Noguera de Mataró viu els seus últims dies de trajectòria. Després de dues generacions de la família homònima i a causa de la jubilació d’en Joan, aquest emblemàtic local a la part alta del carrer d’Enric Prat de la Riba tanca. Hauran estat, que es diu aviat, 68 anys d’història des que en Joan i la Maria, els pares d’en Joan i sogres de l’Anna —els actuals responsables del Noguera— van obrir. Al llarg de tants anys de bon fer, com és lògic, el Bar Noguera ha anat guanyant anomenada i clientela.
Un local d’aquells amb parròquia pròpia: treballadors, famílies o grups que hi quedaven sempre sobretot per esmorzar-hi. Molta gent que ara es quedarà sense el seu bar de capçalera a Mataró. I, és clar i sobretot, sense els seus famosos ‘callos’.
Els del Bar Noguera són considerats els millors ‘callos’ de Mataró. Sí, ‘callos’, perquè sempre n’han dit així. Dels ‘callos’, en català, n’hauríem de dir tripa, o potser tripes guisades, i quan el plat s’enriqueix amb morro i pota, cap-i-pota, que ja és una paraula amb greix, memòria i cassola. Però al Noguera els seus eren ‘callos’. Una especialitat en el màxim sentit de la paraula perquè s’han convertit en el plat estrella del Bar Noguera o el que més recordaran i enyoraran, ara, els seus clients. Els del Noguera eren uns ‘callos’ que esdevenen contrasenya sentimental.
Uns ‘callos’ picants, en ració generosa. Una llegenda pròpia, una mena de fraternitat de taula, suc espès, color viu i el bitxo present. Uns ‘callos’ que qui els estima no diu simplement que li agraden, sinó que en fa professió de fe gastronòmica en aquell local. Al Bar Noguera els ‘callos’ han estat la bandera —han cuinat molts altres plats, és clar: peus, galtes, mandonguilles, lassanya... de tot!— i han estat l’anticip del tancament: la darrera tongada de ‘callos’ ja s’ha cuinat i la serveixen aquesta setmana. No arribaran a dissabte, dia de mercat, jornada intensiva al Bar Noguera.
Jubilació i tancament del Bar Noguera
En Joan Noguera i l’Anna Mataró encaren els seus últims dies amb el bar obert amb sentiments contradictoris. “Ens jubilem. Ell es jubila i tanquem. Això és tot”, resumeix la mestressa sense desatendre en cap moment la clientela. La gran majoria que entra demana ‘callos’ en aquest matí de dijous, encara que molts desconeixen encara que serà el darrer plat que se’n menjaran. L’Anna admet que “està sent dur, però ho hem de fer i no ens queda més remei”. Els clients, quan se n’assabenten, hi reaccionen.
El Bar Noguera ha estat un bar de tota la vida a Mataró, 68 anys des que en Joan Noguera pare i la Maria Espín el van obrir. Al llarg de les dècades i amb el canvi generacional al capdavant, aquest encantador bar amb administració de loteria —alguns cops premiada— i menjador atapeït i enrajolat, molt casolà i amable amb tothom, ha anat sumant adeptes. La seva clientela n’ha fet parròquia. “La clientela és molt variada: hi ha dies que és molt de professionals tipus paletes o pintors de la zona, altres dies més de grups que queden per esmorzar-hi, gent de la casa. Sap greu per ells”, admet l’Anna.
Dies abans que es jubilin ells, han jubilat el plat estrella. Un plat que, per cert, té el secret de no tenir secrets, segons l’Anna. “Els ‘callos’ no tenien secret: els faig tal com els feia el meu sogre. Me’n va mig ensenyar i, si et dic la veritat, si no fos per això no sabria ni per on començar. Són tres horetes cada 15 quilos. Bon gènere i ja està. Sempre m’han preguntat el secret i per part meva no existeix. Són els sogres. No tinc cap ingredient amagat que els hi poso. De fet, a mi no m’agraden”, riu, “però m’agrada molt cuinar i tots els plats que he fet ho han notat”, relata enriolada l’Anna. En Joan, que és home de menys paraules, però, rebla fàcil el raonament: “El secret és el carinyo que hi posa”, diu. En referència a la cuinera, és clar. La mestressa, acte seguit, diu que li “agafa el cangueli” de veure la de gent que els voldrà anar a degustar per darrer cop i potser no n’arribaran a tenir.
En Joan i l’Anna són planers, pencaires i propers. El secret que no té el plat estrella del Bar Noguera potser és aquest, més personal, que és el que ha convertit el Bar Noguera de Mataró en el que ha estat. Com amb d’altres tancaments històrics a Mataró, l’agraïment i una primera enyorança abans que abaixin la persiana es combinen entre tota la gent que hi fa cap aquest dijous a primera hora. En qüestió d’hores, potser fins demà, s’acabaran els ‘callos’. D’aquí a uns dies tancarà el bar. Un d’aquells establiments inconfusibles i que donaven identitat i perfil en un dels vials més macos, al llevant de la capital del Maresme.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta