El mercat laboral espanyol està vivint una transformació profunda. Segons les últimes dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, al llarg del 2024 més de tres milions de treballadors amb contracte indefinit van presentar una baixa voluntària. Aquesta xifra, que triplica la registrada el 2021, posa de manifest un canvi en la relació entre els professionals i les empreses.
Més enllà de l’estabilitat: el canvi de paradigma
Tal com apunta María Luaces, directora de Human Resources Solutions a Synergie Espanya, aquest fenomen respon a un canvi cultural: «Els professionals ja no prioritzen només l’estabilitat, sinó que valoren la conciliació, la flexibilitat i el benestar psicològic».
El setembre de 2024 va ser especialment significatiu: es van registrar prop de 300.000 dimissions en un sol mes, un 7,8 % més que l’any anterior i el nivell més alt mai assolit.
Factors que expliquen l’augment
Per a José Luis Fernández Santillana, director del Gabinet d’Estudis de la Unió Sindical Obrera (USO), aquest increment té lectures diverses. D’una banda, els fixos discontinus poden veure’s obligats a donar-se de baixa quan tornen a l’activitat; de l’altra, hi ha pràctiques irregulars com les anomenades «baixes dels divendres», quan els treballadors són donats de baixa abans del cap de setmana i reactivats el dilluns.
Randstad afegeix un altre element: l’entrada en vigor de la reforma laboral. Des del 2022, 1,25 milions de persones han signat més d’un contracte indefinit en un mateix mes, quan el 2021 eren menys de 26.000. Aquesta dinàmica reflecteix un mercat laboral molt més volàtil del que s’esperava.
Les baixes mèdiques i el síndrome posvacacional
Al costat de les dimissions, també han crescut les incapacitats temporals, que el 2024 van assolir una taxa de 53,3 per cada 1.000 treballadors, la més alta de la sèrie històrica. Segons el Banc d’Espanya, això té un cost públic superior als 15.000 milions d’euros, al voltant de l’1 % del PIB.
Dins d’aquestes xifres s’hi troba el conegut síndrome posvacacional, que segons Fremap afecta entre el 30 % i el 40 % dels treballadors cada setembre, generant cansament, irritabilitat i, en alguns casos, ansietat.
Productivitat, frau i reptes pendents
Diversos experts alerten que aquest escenari té conseqüències serioses. L’economista Diego Barceló denuncia la saturació dels serveis de salut i la major durada de les baixes, sovint per qüestions burocràtiques més que mèdiques. També adverteix que les baixes per motius de salut mental, si bé visibilitzen problemes reals, poden ser una via fàcil per justificar absències prolongades.
Per la seva banda, José María Rotellar, de la Universitat Francisco de Vitoria, adverteix que, amb una productivitat estancada al nivell de 1998, l’absentisme i el frau suposen un fre al creixement i posen en risc la competitivitat de l’economia espanyola.
Una fotografia preocupant
En conjunt, l’augment de baixes voluntàries, les incapacitats temporals i la baixa productivitat configuren un còctel preocupant per al mercat laboral espanyol. L’allunyament respecte als estàndards europeus i el pes creixent de l’absentisme plantegen un repte immediat: com garantir la sostenibilitat del sistema laboral i econòmic en un context de canvi cultural i pressió social.
Font: theobjective.com/economia
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris