La competència entre les benzineres de baix cost, els supermercats i les grans distribuïdores ha contribuït a esmorteir l’impacte de la pujada dels carburants provocada per la guerra a l’Orient Mitjà. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi de l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco), que ha analitzat l’evolució dels preus en prop de 1.500 benzineres de Catalunya entre gener i març d’aquest any.
Segons l’informe, l’esclat del conflicte ha provocat un increment generalitzat dels preus, amb una pujada del 15% en la benzina i del 21% en el dièsel. Tot i això, l’evolució no ha estat igual a tot arreu. Les estacions de servei de baix cost i els sortidors independents, que partien de preus inferiors a la mitjana, han registrat augments més pronunciats. En canvi, les grans cadenes han incrementat menys els preus, tot i que continuen situant-se entre les opcions més cares.
Aquesta evolució ha reduït a menys de la meitat la diferència de preus entre les benzineres més econòmiques i les grans distribuïdores des de l’inici del conflicte.
Els ajuts al dièsel no arriben íntegrament al consumidor
Un dels aspectes més destacats de l’estudi és l’efecte de les bonificacions impulsades pel govern espanyol per contenir l’encariment dels carburants. Jordi Perdiguero, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coautor de l’informe, estima que entre el 25% i el 30% dels ajuts al dièsel no s’hauria traslladat als consumidors en forma de preus més baixos, sinó que hauria servit per incrementar els marges empresarials.
En canvi, segons l’investigador, la bonificació aplicada a la benzina sí que ha arribat pràcticament al 100% al consumidor final. La diferència s’explicaria, en part, per la menor capacitat dels usuaris de dièsel per reduir-ne el consum, ja que aquest combustible és essencial per a activitats com el transport de mercaderies i la producció.
La professora de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i coautora de l’estudi, Valeria Bernardo, ha explicat que el mercat dels carburants és inelàstic: quan els preus augmenten, els consumidors tenen poques alternatives per deixar de comprar combustible. Això redueix la renda disponible de les famílies i encareix també altres productes i serveis.
Més competència per contenir els preus
L’estudi també constata que la competència entre benzineres d’una mateixa zona contribueix a moderar els preus. Una estació de servei amb deu competidors en un radi aproximat d’1,6 quilòmetres presenta, de mitjana, uns preus un 2% inferiors als d’una benzinera sense competència propera. La presència de supermercats i operadors independents exerceix una pressió especial sobre les grans cadenes.
Perdiguero, però, alerta de la falta de transparència del mercat majorista, dominat per un grup reduït de grans distribuïdores. Segons apunta, no hi ha prou informació per determinar si les diferències en els increments de preus responen als marges inicials de cada operador o a possibles diferències en els costos de subministrament.
Per això, l’Acco proposa facilitar l’entrada de nous operadors, reduir les barreres administratives i reforçar la supervisió del mercat majorista. També recomana prioritzar ajuts més focalitzats, com les transferències directes a les llars vulnerables, en lloc de subvencions generalitzades als carburants.
L’encariment dels combustibles es va intensificar al març arran de l’escalada del conflicte al golf Pèrsic i les alteracions del trànsit marítim a l’estret d’Ormuz, una via per on circula aproximadament una cinquena part del petroli consumit al món.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta