Amb l’arribada del mes de desembre, milions de persones a Espanya compren dècims de la Loteria de Nadal, una tradició arrelada que combina il·lusió, superstició i una mica d’esperança matemàtica. Molts opten per números que consideren especials —com aniversaris o dates familiars— i, en moltes ocasions, els adquireixen en punts de venda no oficials. Però és legal pagar més dels 20 euros que marca el preu oficial del dècim?
Des de l’any 2002, amb la implantació de l’euro, el dècim de la Loteria de Nadal té un preu fix de 20 euros, tant si es compra en format físic com en línia. Aquest import s’ha mantingut estable durant més de dues dècades, malgrat que, històricament, el preu ha anat evolucionant: l’any 1966, per exemple, un dècim costava tan sols 500 pessetes, l’equivalent aproximat a 3 euros actuals.
És legal cobrar recàrrecs?
La pregunta és recurrent: pot un bar, associació o venedor ambulant cobrar 2 euros de més per un dècim? La resposta, segons la normativa vigent, és clara.
L’article 2 de la Instrucció General de Loteries estableix que la Loteria Nacional és un servei gestionat per l’Administració i que els seus bitllets es consideren “efectes estancats”. En conseqüència, està prohibida qualsevol reventa amb sobrepreu, i aquesta pràctica pot ser sancionada segons la legislació sobre contraban i frau.
A més, l’article 8 determina que la venda de dècims només pot fer-se a les administracions oficials de Loteries i Apuestas del Estado (SELAE). Aquests establiments poden disposar de venedors autoritzats, però sempre sota la seva supervisió directa i sense recàrrecs sobre el preu oficial.
Per què alguns punts cobren més?
Malgrat la prohibició, és habitual trobar dècims a 22 euros, o fins i tot més, venuts per bars, associacions, entitats esportives o venedors ambulants. Davant d’aquesta situació, la Federació Nacional de Punts de Venda Mixtos (FENAMIX) va anunciar recentment una campanya de denúncies davant Hisenda i Consum per aquests recàrrecs irregulars, que poden arribar fins a 5 euros per dècim.
La diferència entre dècims i participacions
L’única excepció legal a l’existència de recàrrecs apareix en l’article 274 de la mateixa Instrucció, el qual només permet aplicar un sobrepreu de fins al 20% en participacions, no pas en dècims oficials. Aquest suplement està pensat per a entitats benèfiques o d’utilitat pública que utilitzen les participacions per recaptar fons.
Així doncs, si et cobren més de 20 euros per un dècim, estàs davant d’una reventa il·legal.
Què fer si tens dubtes?
La recomanació és senzilla: pregunta sempre al venedor si té permís de la SELAE. Si no el té, es tracta d’una pràctica irregular i pots informar-ne les autoritats. És útil facilitar dades com el número del dècim, el punt de venda i qualsevol informació que permeti identificar l’establiment.
Font: as.com/actualidad
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta