Capgròs
Ja fa uns cinc anys que el Banc Central Europeu va posar sobre la taula la idea d'implantar l'euro digital, una nova modalitat de pagament per a l'eurozona. Des d'aleshores, se n'ha estudiat la seva entrada en vigor, tot i que el procés està sent "lent", tal com constata l'economista i conseller executiu de l'Associació Europea d'Assessors i Planificadors Financers (EFPA) a Espanya, Josep Soler. "Sempre falten dos o tres anys perquè es posi en marxa", afirma. Soler pronostica que al final l'euro digital "serà menys important de com s'havia plantejat en un inici". El CEO i fundador de Monei, Àlex Saix, en canvi, augura que aquest mou model "serà la revolució d'aquest segle". Mentrestant, el BCE confirma que hi continua treballant.
La plataforma de pagament Monei és l'única fintech catalana escollida -juntament amb Caixabank i Bizum- per participar en les primeres proves de l'euro digital. Concretament, ha participat en un dels diversos grups de treball tècnics format per unes 60 companyies i la seva tasca ha consistit en fer transaccions entre emissors i receptors a petita escala amb la mateixa infraestructura que utilitzarà l'euro digital.
Pel seu CEO i fundador, Àlex Saiz, l'euro digital suposarà l'entrada a un "nou paradigma" amb unes garanties "més robustes" i la "solvència" del Banc Central Europeu. "Els bitllets i les monedes d'un euro o de cinc euros que portem a la butxaca avui ja estan emesos pel Banc Central Europeu i ningú mai ha qüestionat amb cap crisi econòmica que no tinguin el valor que diuen que tenen", assenyala en declaracions a l'ACN.
Saiz insisteix que l'entrada en funcionament d'aquest nou model de l'euro digital és la "revolució d'aquest segle" i que de moment la societat no és conscient de "l'impacte" que tindrà. "El canvi és complex i és d'un calat important", continua.
L'economista i conseller executiu de l'Associació Europea d'Assessors i Planificadors Financers (EFPA) a Espanya, Josep Soler, es mostra més caut sobre l'arribada de l'euro digital i sosté que tot està anant més "lent" del previst. "Sempre falten dos o tres anys", ironitza Soler, que pronostica que al final aquest model no tindrà tanta rellevància i que apunta cap a un "rol molt més secundari". "Al final serà menys important que del que de vegades, lògicament, el Banc Central Europeu ens ven", augura Soler.
Entre els motius, comenta que és "molt difícil contraatacar xarxes tan establertes com les actuals" i la tendència a reforçar l'estructura dels bancs mitjançant fusions. "En l'àmbit europeu, no se'ls pot treure una cosa tan important com els pagaments", afegeix.
Per la seva banda, la creació d'un dòlar digital no està en els plans de l'administració Trump, que directament l'ha rebutjat, ja que s'inclina per les criptomonedes privades. Segons el CEO de Monei, aquestes dues posicions representen un "punt de xoc a escala conceptual" perquè Europa i els EUA van en direcció oposada". Per Sáiz, és un "problema" que l'euro digital s'hagi fet en un marc "tan absolutament tancat i encotillat i pràcticament impossible de complir per part de les empreses privades, empreses, fintechs o bancs europeus".
Segons el BCE, 13 dels 20 països on s'utilitza l'euro depenen d'esquemes internacionals per efectuar els pagaments amb targeta i l'euro digital permetria ser un mitjà de pagament electrònic "accessible i acceptat" en tots aquests estats.
La fase de preparació conclou a l'octubre
La fase actual de preparació, iniciada el 2023, per a la implantació de l'euro digital finalitza el pròxim mes d'octubre i aleshores es decidirà si s'avança cap al següent estadi i quins objectius hauria d'incloure. En qualsevol cas, però, no s'espera encara que es defineixi una data per a la seva entrada en vigor, puntualitzen fonts del BCE a l'ACN. "El Consell de Govern prendria una decisió sobre si cal llençar l'euro digital o no i quan després de la llei corresponent", afegeixen les mateixes fonts.
Així mateix, el Banc Central Europeu subratlla que un cop el Parlament Europeu donés el vistiplau a la llei per a l'entrada de l'euro digital i el mateix Consell de Govern de l'autoritat bancària ho aprovés, encara quedaria pendent desenvolupar aspectes tècnics que s'allargarien un "cert temps" abans que aquesta nova modalitat de pagament veiés la llum. En aquest sentit, aquesta primavera passada el membre del comitè executiu del BCE, Piero Cipollone, calculava que serien entre dos anys i dos anys i mig, segons va assenyalar en una entrevista a 'Expansion'.
Risc d'exclusió social
Tant Sáiz com Soler consideren que l'entrada de l'euro digital no tindrà cap problema per fer-se un lloc entre la gent jove. "No és gran cosa més del que ja tenen", assenyala Soler, mentre que Sáiz afirma que aquest col·lectiu ja està molt acostumat a treballar amb neobancs i serà amb qui acabaran tenint una relació "única i exclusiva", apartant-se de la banca tradicional. "Aquests neobancs un dia implementaran l'euro digital, serà transparent, i els joves ni s'adonaran que aquells diners els sostenia Revolut i l'endemà el BCE", conclou.
Per la seva banda, l'economista Josep Soler adverteix que l'ús de l'euro digital pot suposar un inconvenient entre la gent més gran, més procliu a l'ús dels diners en efectiu. “Més aviat l'euro digital és per una massa de gent que continuem treballant en bancs tradicionals, que encara no ens han solucionat del tot fer transferències instantànies", opina.
Comentaris