Carregant...
Construcció de pisos de protecció oficial al Maresme

Vern Bueno Casas

El Maresme inicia un 27% menys d'habitatges i el lloguer puja fins als gairebé 900 euros mensuals

La comarca va acabar 1.293 pisos el 2025, un 67% menys que abans de la crisi immobiliària, mentre que els inscrits al registre de sol·licitants d'habitatge protegit creixen un 30% i arriben als 6.827

 

El Maresme va iniciar 840 habitatges durant el 2025, un 27,3% menys que l'any anterior, mentre que el preu mitjà del lloguer va augmentar un 4,6%, fins als 886 euros mensuals. Les dades, presentades aquest dimarts pels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya en una jornada celebrada a Pineda de Mar, dibuixen un mercat amb una oferta residencial insuficient davant la pressió de la demanda i amb dificultats creixents d'accés a l'habitatge.

El desequilibri també es constata en l'evolució de la construcció. Tot i que el 2025 es van acabar 1.293 habitatges, un 58,5% més que l'any anterior, aquesta xifra continua sent un 67% inferior a la del 2008, abans de l'esclat de la crisi immobiliària. La comarca va concentrar el 8% dels habitatges iniciats a la demarcació de Barcelona i el 5,4% del total català.

La pressió sobre el mercat també es reflecteix en l'augment de la demanda d'habitatge assequible. El registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial (HPO) va créixer un 30% en un any al Maresme i ja acumula 6.827 persones inscrites. Durant el 2025 es van acabar 331 habitatges protegits.

Pel que fa al mercat de compravenda, la comarca va registrar 6.617 operacions, el 9,2% del total de la província de Barcelona, amb un preu mitjà de 2.753 euros per metre quadrat. Mataró va concentrar una part important d'aquesta activitat, amb 1.790 compravendes, més d'una quarta part del total comarcal. El preu mitjà a la capital del Maresme va ser de 2.629,41 euros/m².

Dades presentades pels Agents de la Propietat Immobiliària

Grans diferències entre municipis

Les dades presentades pels API també evidencien diferències importants entre els municipis de la comarca. Alella, amb 3.993 euros/m², va registrar el preu mitjà de compravenda més elevat, seguida de molt a prop per Vilassar de Mar, amb 3.988 euros/m². En habitatge nou, el màxim va correspondre a Montgat, amb 5.457 euros/m², tot i que aquesta dada es basa només en cinc operacions.

En el mercat del lloguer, Sant Vicenç de Montalt va encapçalar els preus, amb una renda mitjana de 1.637 euros mensuals. El Masnou també va superar el miler d'euros, amb 1.036 euros de mitjana, mentre que Mataró es manté en un escenari de preus inferior al d'alguns municipis de l'entorn, amb una mitjana de 805 euros. 

Un altre cas destacat és el de Pineda de Mar, municipi on es va celebrar la jornada. El 2025 s'hi van iniciar 170 habitatges, davant dels 15 de l'any anterior, però només se'n van acabar 32. Pel que fa al mercat immobiliari, va registrar 536 compravendes, a un preu mitjà de 2.411,44 euros/m², i 375 nous contractes de lloguer, un 9,6% menys que l'any anterior. La renda mitjana va ser de 673 euros mensuals.

Els API reclamen més oferta d'habitatge

Davant d'aquest escenari, els representants del sector immobiliari reclamen mesures que vagin més enllà de la intervenció sobre els preus. Montserrat Junyent, presidenta de l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya i del Col·legi d'API de Barcelona, va defensar la necessitat d'incrementar el parc residencial disponible, especialment el d'habitatge assequible.

"No n'hi ha prou amb intervenir sobre els preus: necessitem augmentar l'oferta d'habitatge, especialment l'assequible, agilitzar el planejament urbanístic i oferir un marc jurídic estable", va assenyalar Junyent.

La representant dels API també va posar l'accent en les diferències territorials i en la necessitat d'adaptar les polítiques a cada realitat municipal. «El mercat immobiliari és profundament local i les solucions també han de partir del coneixement de cada territori», va apuntar.

La jornada de Pineda va reunir professionals immobiliaris, representants municipals i experts per abordar la situació del mercat residencial, els nous decrets d'habitatge i les vies de finançament públic per facilitar l'accés a un pis. Entre els participants hi havia l'economista Gonzalo Bernardos i representants de l'Institut Català de Finances.