Capgròs
Els estudis de Magisteri, centrats en Educació Infantil i Primària, continuen atraient molts estudiants, però el panorama laboral apunta a un desequilibri preocupant. Més de 134.000 alumnes estan matriculats en aquestes carreres, la xifra més alta registrada des dels anys 80. Tot i aquest interès, els futurs mestres podrien trobar-se amb una saturació del mercat laboral, mentre que els instituts pateixen una falta de professors de Secundària, especialment en assignatures com Matemàtiques i Informàtica.
Un excés de formació davant la caiguda d’escolars
Les universitats continuen formant més del doble de mestres dels que realment necessitaran els col·legis en els propers anys, segons les projeccions demogràfiques. Aquesta situació es deu, en gran part, a la disminució de la natalitat i a la reducció de la població escolar. Si les tendències actuals es mantenen, molts titulats en Magisteri podrien enfrontar-se a un mercat saturat, amb dificultats per trobar feina en el seu àmbit.
El problema no només és quantitatiu, sinó també estructural. Mentre els col·legis tenen necessitats limitades de mestres d’Infantil i Primària, els instituts continuen patint una escassetat de docents en assignatures STEM, especialment Matemàtiques, Física i Informàtica. Això genera un desequilibri en el sistema educatiu: hi ha massa futurs mestres per a la demanda d’infantil i primària, però manca personal qualificat en els nivells més alts de l’ensenyament.
Conseqüències per als futurs mestres
L’excés de titulats en Magisteri pot provocar una competència intensa per aconseguir places fixes i, en molts casos, derivar a situacions d’inestabilitat laboral. Molts mestres acabaran treballant en contractes temporals o a temps parcial, amb salaris més baixos i menys seguretat laboral. Això també pot afectar la qualitat educativa, ja que els docents menys experimentats sovint manquen de recursos i formació pràctica per afrontar les necessitats del seu alumnat.
D’altra banda, la situació evidencia una manca de planificació entre universitats i administracions educatives. Tot i que la demanda real de mestres es coneix gràcies a les dades demogràfiques i als estudis de necessitat de personal docent, les universitats continuen ampliant les places de Magisteri, atraient estudiants sense tenir en compte l’escenari real del mercat laboral.
Cap a una millor coordinació
Experts i administracions coincideixen que caldria ajustar l’oferta universitària a la demanda real del sistema educatiu. Això implicaria reduir el nombre de places en Magisteri o, almenys, orientar millor els estudis cap a àrees amb més necessitat, com les assignatures de Secundària i les disciplines STEM. També seria convenient potenciar programes de formació i especialització que permetin als futurs mestres adaptar-se a les necessitats canviants de l’ensenyament.
La paradoxa de Magisteri posa en relleu la necessitat d’una planificació educativa més eficient, que garanteixi que els estudiants que es formen com a mestres tinguin oportunitats laborals reals i que les escoles comptin amb el professorat adequat per oferir una educació de qualitat.
Font: www.elmundo.es
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris