El comerç urbà fa temps que afronta una transformació profunda. Els canvis en els hàbits de consum, la consolidació del comerç electrònic, l’augment dels costos fixos —especialment dels lloguers— i la competència d’altres formats comercials han anat debilitant progressivament el petit comerç de proximitat. El fenomen té conseqüències visibles a molts municipis catalans: persianes abaixades, locals buits als eixos comercials i una oferta cada vegada menys diversa.
A municipis com Premià de Mar, on el comerç continua sent un element central de la vida urbana i social, aquesta situació també s’ha començat a notar. El municipi concentra l’activitat comercial en diversos eixos però arrossega problemàtiques comunes a moltes ciutats mitjanes: dificultats per mantenir negocis viables, manca de relleu generacional i una certa pèrdua de centralitat d’algunes zones comercials.
Davant d’aquest escenari, la Diputació de Barcelona ha impulsat un pla pilot per regenerar el comerç urbà de Premià de Mar amb una mirada integral i transversal. El projecte, que compta amb la col·laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona i l’Ajuntament, vol anar més enllà de les campanyes comercials tradicionals i actuar sobre múltiples factors que condicionen la salut comercial d’un municipi.
Aquest dimarts 12 de maig, les tres institucions han signat un conveni per posar en marxa aquesta estratègia coordinada, que combinarà actuacions urbanístiques, econòmiques, socials, culturals i normatives. La Diputació hi destinarà un equip tècnic especialitzat i una inversió inicial de 20.000 euros.
Signatura del conveni
Un model que vol atacar les causes del declivi comercial
El projecte parteix d’una idea clara: els problemes del comerç de proximitat no es resolen només amb promoció o dinamització puntual. El diagnòstic apunta a causes estructurals, com l’encariment dels locals, la competència digital o la concentració de negocis similars que dificulten la diferenciació.
Per això, una de les mesures previstes serà elaborar un informe específic sobre els preus dels lloguers comercials per determinar quin seria un valor assumible per garantir la viabilitat dels establiments. També es plantegen accions per reduir el nombre de locals buits i atreure noves activitats econòmiques que ajudin a diversificar l’oferta comercial del municipi.
El pla inclourà igualment programes de formació per a comerciants i empreses locals, així com iniciatives per afavorir el relleu generacional en negocis de proximitat, una de les grans preocupacions del sector.
L’objectiu final és que Premià de Mar serveixi de banc de proves per a un model exportable a altres municipis de la demarcació que comparteixen problemàtiques similars.
El pla és replicable a altres municipis. El comerç urbà de Mataró, per exemple, pateix els mateixos problemes i hi busca solucions
“El comerç dona identitat als municipis”
La diputada de Comerç i Consum, Olga Serra, ha defensat que el projecte vol abordar els reptes comercials “des de perspectives diverses com l’urbanisme, l’espai públic, l’associacionisme i la cohesió social per generar un impacte real al territori”.
Serra ha remarcat especialment la necessitat de cooperació entre administracions i sector privat per garantir la supervivència del comerç urbà: “Només amb el lideratge local, la complicitat supramunicipal i la cooperació público-privada podrem garantir el futur dels nostres comerços”.
Per la seva banda, el director de Comerç, Turisme i Cultura de la Cambra de Comerç de Barcelona, Agustí Filomeno, ha reivindicat la necessitat de professionalitzar el sector i adaptar-lo als nous temps. “El comerç és un sector clau que dona identitat als municipis”, ha afirmat, tot defensant fórmules de col·laboració que ajudin a “redefinir una activitat estratègica”.
L’alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro, ha situat el comerç com un element essencial del model de ciutat. “El nostre projecte estratègic passa necessàriament per mantenir Premià de Mar com una capital i un referent comercial i social del Baix Maresme”, ha assegurat.