Mataró es va convertir durant dos dies en l’epicentre europeu del debat ambiental. Experts d’arreu del continent, institucions i agents del sector públic i privat es van reunir al Recuwaste 2025 per abordar els grans reptes de futur: legislació europea, infraestructures, innovació tecnològica i economia circular. El futur del planeta i la necessitat inajornable de ser més sostenibles van tenir en la capital del Maresme el seu epicentre.
Durant els dies 20 i 21 de maig, gairebé 700 bprofessionals i 60 ponents van omplir el TecnoCampus en la cita promoguda per Maresme Circular, la marca del Consorci de Residus del Maresme, per abordar els grans reptes ambientals i socials del nostre temps.
Un canvi de paradigma inajornable
L’alcalde de Mataró i president de Maresme Circular, David Bote, va fer una crida a la responsabilitat col·lectiva durant la inauguració del congrés, tot subratllant la necessitat urgent de repensar el nostre model de consum i gestió dels recursos. “Ens hem de preguntar si realment cal esperar que s’esgotin els recursos per començar a actuar de manera diferent”, va reflexionar. En la seva intervenció, Bote va posar sobre la taula si és necessari arribar a escenaris de "guerres comercials per replantejar les estratègies actuals", o si, pel contrari, és hora de començar a construir "alternatives més resilients, sòlides i respectuoses amb l’entorn" abans no sigui massa tard.
Bote, en la seva intervenció al Recuwaste. Foto: Maresme Circular
Segons Bote, una gestió eficient dels recursos no és només una qüestió mediambiental, sinó que és “imprescindible per a la nostra competitivitat”. Tanmateix, va reconèixer que el canvi cap a un nou model no és fàcil. “Cal ser honestos”, va afirmar: “Aquests canvis generen un estrès terrible. Els electes ho sabem: la implementació de nous models de recollida, la taxa justa o el Pla Territorial d’Infraestructures de Gestió de Residus comporten tensió tant des del punt de vista social com tècnic”.
Per afrontar amb èxit aquestes transicions, va recalcar que cal apostar per "la innovació, el coneixement i el talent", i va defensar que aquest és precisament l’objectiu de Recuwaste: “Posar en comú el millor de tots nosaltres per assolir uns objectius que són complexos, però que suposen la nostra supervivència com a espècie en el planeta i en un entorn socioeconòmic tan complex com l’actual”.
La natura com a mestra
Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, va alertar al congrés Recuwaste 2025 sobre la greu situació ambiental que viu el planeta i la necessitat urgent de repensar la gestió dels residus. Amb una metàfora impactant, Sargatal va recordar que “els antics miners baixaven sempre amb un canari per detectar gasos; si moria el canari, sortien corrents”, i va afirmar que avui “se’ns estan morint molts canaris”, en referència a la pèrdua alarmant de biodiversitat que indica que “quelcom fem malament”.[banner-AMP_5]
"Hem de prendre exemple de la natura on tot es recicla i no es generen residus"
Sargatal va posar en relleu la importància d’aprendre dels processos naturals, on “tot es recicla i gairebé no es generen residus”. Com a exemple, va explicar que a les illes guaneres del Pacífic, els excrements de les aus es dissolen amb la pluja i alimenten el plàncton, cosa que afavoreix la cadena tròfica, mentre que l’espècie humana gestiona els residus “de manera diferent i malament”. Per això, va insistir en la necessitat d’una pedagogia intensa perquè les persones “comprin, reciclin i no llencin”, adoptant una actitud més conscient i responsable. Aquesta educació és clau per avançar cap a una economia circular que permeti gestionar millor els residus. [banner-AMP_6]
Una conferència inaugural per sacsejar consciències
Com ja és habitual en aquest tipus de trobades, els ponents més mediàtics i coneguts pel públic generals van donar el tret de sortida del congrés en la conferència inaugural. En aquesta edició del Recuwaste, la periodista Maria Josep Picó va moderar un diàleg sobre la sostenibilitat de la vida amb figures de gran projecció com Heike Freire, creadora de la Pedagogia Verda, docent i divulgadora, i Carlos Taibo, escriptor i editor conegut pel seu pensament crític i la seva trajectòria com a professor de Ciència Política. L’economia, la transició ecològica, el canvi climàtic, l’educació, la cura de les persones o la justícia social van ser alguns dels grans temes tractats.[banner-AMP_7]
La ponència inaugural. Foto: R.Gallofré
Pedagogia verda: educar des de l'amor per la vida
Heike Freire va defensar amb passió que la millor manera de transformar el món és a través de l’educació, però no una educació qualsevol: ha de ser una educació arrelada a la natura, que posi al centre la vida i que desperti en les persones, des de petites, una relació emocional, sensorial i espiritual amb el planeta.[banner-AMP_8]
“Quan parlem de residus, estem parlant de la nostra manera de relacionar-nos amb el món. Tot el que llencem reflecteix com pensem, com consumim i com vivim”, va afirmar. Per a Freire, els residus no només són un repte ambiental, sinó una eina pedagògica potent per ajudar a repensar el sistema de valors, la cultura del usar i llençar, així com la desvinculació de la natura. A la seva ponència inaugural, Freire va advertir que l’actual sistema educatiu sovint transmet un missatge de culpa i por respecte al medi ambient, quan en realitat caldria fomentar l’estima, la curiositat i la connexió emocional amb el món natural. [banner-AMP_9]
"Necessitem tornar a l'experiència directa, al contacte amb la natura"
La psicòloga i pedagoga va reivindicar les quatre ‘R’ com a fonaments d’un nou paradigma vital i ecològic. Reduir, va dir, implica apostar per una vida més plena i creativa, desconnectada de la gratificació immediata del consum: persones que no necessiten comprar per sentir-se realitzades. Reutilitzar, en canvi, passa per recuperar la dimensió col·lectiva dels objectes i valorar el que costa produir-los, promovent l’intercanvi i l’estima compartida pel que ja tenim. "Reparar suposa reincorporar gestos antics i savis, com saber aprofitar la llum i la temperatura natural, una saviesa quotidiana que s’està perdent", va destacar. I reciclar, va afirmar Freire amb passió, és una tasca heroica: va definir els professionals dels residus com a exemples de transició i canvi, perquè el residu mostra fins a quin punt ens hem desconnectat de la natura, però també pot ser el punt d’ancoratge que ens retorni a ella.[banner-AMP_10]
Assistents al congrés al TecnoCampus. Foto: R.Gallofré
Decreixement per viure millor amb menys
Per la seva banda, Carlos Taibo, politòleg i referent del moviment pel decreixement, va oferir una intervenció directa amb l'objectiu de sacsejar consciències. “Tenim recursos limitats, però volem créixer infinitament", va assegurar, assenyalant una contradicció que entén que cal combatre fermament. Taibo va començar la seva ponència explicant que el concepte de decreixement no fa referència a una crisi o a un col·lapse forçat, sinó a una decisió col·lectiva, conscient i justa per reduir el consum, la producció i la pressió sobre el planeta. “És una aposta per viure millor amb menys, per recuperar el temps, la salut i la comunitat”, va afegir.[banner-AMP_11]
Carlos Taibo, al Recuwaste 2025. Foto: R.Gallofré
El periodista i divulgador va recordar que, segons càlculs recents, per mantenir l’estil de vida actual d’un ciutadà mitjà espanyol caldria multiplicar per tres la superfície de l’Estat. “I això només es pot sostenir si explotem els recursos i les persones, tant del nostre país com del conjunt del món, en especial dels països del Sud global". Quelcom que va destacar com a profundament injunst i insostenible.[banner-AMP_12]
"El decreixement no és un retorn a la misèria, sinó a una vida més conscient i solidària"
Taibo també va defensar que el decreixement no és un retorn a la misèria, sinó un camí cap a una vida més lenta, conscient i solidària. En aquest sentit, va posar l’accent en la necessitat urgent de recuperar la vida social que “hem anat diluint en la nostra obsessió pel consum, la productivitat i la competitivitat”. Aquesta proposta aposta per la recuperació de l’oci creatiu, desvinculat sempre de l’economia i del mercat, i per “un repartiment més just del treball, incloent-hi les tasques domèstiques que històricament recauen en les dones”. També va defensar la reducció de la dimensió de moltes infraestructures productives, administratives i de transport, així com la recuperació de la vida local amb la reaparició de fórmules de gestió i democràcia directa. A nivell individual, Taibo reivindica “la sobrietat i la senzillesa voluntària” com a eixos fonamentals per a una vida més sostenible i equilibrada.[banner-AMP_13]
Reflexions estratègiques sobre models de gestió
En acabar les ponències inaugurals el congrés Recuwaste va arrencar a tota màquina, amb tres escenaris diferents que acollien taules rodones i activitats simultànies en diferents espais del Centre de Congressos del TecnoCampus. Segons va explicar Leandro Barquín, coordinador de Recuwaste, director de la Fundació Fòrum Ambiental (entitat que ha exercit la secretaria científica del Congrés), aquesta edició va voler fer un pas més enllà en l’obertura d’idees i la formulació de reflexions estratègiques sobre els models de gestió de residus i recursos, apostant per un enfocament més estructural. El congrés es va articular al voltant de tres espais diferenciats: l’auditori principal, centrat en polítiques europees i tecnologies emergents; l’espai de sessions organitzat conjuntament amb la Diputació de Barcelona, amb èmfasi en la gestió municipal; i el ‘fòrum obert’ del foyer, destinat a debats sobre transició energètica, bioeconomia i sostenibilitat competitiva.[banner-AMP_14]
Recuwaste 2025. Foto: R.Gallofré
Així, la primera jornada, dedicada sobretot als marcs normatius i tecnològics, va abordar l’impacte de les directives europees en la legislació estatal, la gestió de matèries crítiques i els nous sistemes de recollida eficient, com el pagament per generació o la implementació de contenidors intel·ligents. També es van parlar dels costos associats, a partir de les experiències acumulades per diversos municipis. Així mateix, es va posar el focus en els centres de preparació per a la reutilització, infraestructures clau per reduir el volum de productes que es converteixen en residus.[banner-AMP_15]
Sistemes de recollida eficient, pagament per generació o contenidors intel·ligents van ser temes estrella
Entre els temes més destacats del congrés també hi va haver la llei de residus estatal i el futur pla d’infraestructures de residus de Catalunya que ha de donar resposta a reptes com el tancament d'abocacdors o el finançament de la prevenció. Dues taules de debat especialment rellevants es van centrar en la problemàtica dels envasos i els residus tèxtils. En el primer cas, es va abordar la introducció dels sistemes de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), una mesura que implicaria un canvi cultural, tecnològic i logístic important. En el segon, es va posar sobre la taula la manca de plantes de reciclatge tèxtil i la necessitat d’un impuls clar des de l’economia social i solidària per gestionar adequadament el tèxtil no reutilitzable.[banner-AMP_16]
Experts de cada sector clau
El Recuwaste 2025 va comptar amb la participació d’experts de tots els àmbits clau en la gestió de residus, abordant des de visions estratègiques fins a reptes tècnics concrets. Un dels temes, a tall d’exemple dels molts que s’hi van tractar, va ser el de la fracció orgànica, que continua obtenint molt mals resultats a escala estatal en termes de separació i tractament. Aquesta fracció, fonamental per complir els objectius europeus i ambientals, requereix solucions innovadores i compromisos valents, tant tècnics com polítics.[banner-AMP_17]
En aquest context, una de les intervencions destacades va ser la d'Alberto Hernández, de Bianna Recycling, empresa especialitzada en el disseny i construcció de plantes de tractament de residus. Hernández va defensar la necessitat urgent de dotar el sistema de residus amb instal·lacions capaces de tractar adequadament la fracció orgànica que actualment es recupera dins la fracció resta, perquè no s’ha separat correctament a l’origen.[banner-AMP_18]
Alberto Hernández, de l'empresa Bianna. Foto: R.Gallofré
“Estem davant d’un atzucac tècnic i polític”, va advertir Hernández. “Es tracta d’una matèria que, fins ara, ha estat considerada de segona categoria o directament menystinguda, però que encara té molt de valor si se li dona el tractament adequat.” Segons l’expert, la fracció orgànica barrejada amb la resta de residus no pot continuar destinant-se al rebuig o al dipòsit controlat. “Tenim una limitació legal que ens obliga a reduir el percentatge de residus en abocador al 10% l’any 2035”, va recordar. “I aquesta matèria, malgrat que no computa com a recuperació, sí que ho fa com a rebuig. Per tant, cal donar-hi resposta.”[banner-AMP_19]
Per a Bianna Recycling, la clau passa per combinar tecnologia provada i sentit comú, aprofitant la fracció orgànica no com un problema, sinó com una oportunitat. La seva presència als abocadors és especialment conflictiva pel que fa a l’emissió de metà i altres gasos contaminants. “Per això, cal garantir que, si hi arriba, ho faci bioestabilitzada i amb les emissions controlades. Però la millor solució és evitar que hi acabi arribant”, va destacar.[banner-AMP_20]
Hernández reclama més implicació institucional i aposta per la transparència. “Cal explicar a la ciutadania què s’hi fa a les instal·lacions de tractament, obrir-ne les portes i fer que els projectes comptin amb equips multidisciplinaris i amb el suport de la comunitat. Però, sobretot, cal voluntat política per tirar-ho endavant.”