La preparació davant situacions d’emergència s’ha convertit en una preocupació cada cop més present a Europa. Fenòmens naturals, conflictes geopolítics, ciberatacs o fallades dels sistemes energètics són alguns dels escenaris que els experts consideren possibles. En aquest context, diverses institucions econòmiques han començat a recomanar una mesura que fins fa pocs anys semblava anar a la baixa: guardar diners en efectiu a casa.
El record més recent que reforça aquesta idea és el gran apagó del 28 d’abril de 2025 a Espanya. Aquell dia, milions de persones es van trobar sense electricitat ni connexió a internet. La situació va paralitzar molts serveis quotidians: no es podia pagar amb targeta, fer transferències ni utilitzar aplicacions mòbils de pagament. Molts ciutadans tampoc podien cuinar, comunicar-se amb facilitat o comprar en establiments que depenien de sistemes digitals. En aquell moment, elements tan senzills com una ràdio o una petita quantitat de diners en metàl·lic es van convertir en recursos molt valuosos.
Aquesta experiència ha fet reflexionar tant ciutadans com institucions. Un dels casos més destacats és el de Suècia, un país conegut per l’ús molt reduït d’efectiu en la vida quotidiana. Malgrat aquesta tendència cap a la digitalització, el banc central suec, el Riksbank, ha recomanat als seus ciutadans guardar diners físics a casa com a mesura preventiva davant possibles crisis.
Concretament, el Riksbank suggereix que cada adult disposi d’unes 1.000 corones sueques en efectiu, l’equivalent aproximat a uns 90 euros. Segons l’entitat, aquesta quantitat hauria de permetre cobrir una setmana de despeses bàsiques en cas que els sistemes de pagament digitals deixin de funcionar temporalment. A més, recomana tenir els diners en diferents denominacions per facilitar les compres en situacions d’emergència.
Aquesta decisió ha despertat preguntes entre alguns economistes. L’economista Santiago Niño Becerra recorda que, després de l’apagó de 2025, a Espanya també es va suggerir que les famílies disposessin d’una certa quantitat de diners físics. Segons ell, el fet que ara països altament digitalitzats facin la mateixa recomanació obre el debat sobre la vulnerabilitat dels sistemes electrònics de pagament davant possibles fallades tecnològiques o ciberatacs.
La recomanació sueca no és un cas aïllat. El Banc Central Europeu també ha indicat que tenir entre 70 i 100 euros en efectiu per persona pot ser suficient per cobrir necessitats bàsiques durant aproximadament 72 hores. Aquest marge permetria comprar aliments, medicaments, combustible o altres productes essencials mentre es resol una possible interrupció dels serveis.
De fet, l’experiència de l’apagó del 2025 va demostrar la utilitat dels diners en metàl·lic. Mentre molts sistemes electrònics de facturació van quedar inoperatius —amb una caiguda de més del 50%—, els bitllets i les monedes continuaven sent una forma de pagament vàlida en els establiments que es mantenien oberts.
Diversificar mètodes de pagament
En un món cada cop més digitalitzat, els experts insisteixen que diversificar els mètodes de pagament pot ser clau per afrontar situacions inesperades. Disposar d’una petita reserva d’efectiu, juntament amb altres mesures de preparació bàsica, pot ajudar les famílies a reduir riscos i respondre amb més seguretat davant possibles emergències.
Font: www.lecturas.com/diario
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta