Ajudar un fill a pagar-se els estudis, avançar diners per l’entrada d’un pis o fer costat a un germà amb dificultats puntuals són situacions habituals en moltes llars. Ara bé, si aquesta ajuda es formalitza amb una transferència bancària, cal anar amb compte: Hisenda pot tenir-te en el punt de mira segons les quantitats que s'estiguin movent. Un gest que pot derivar amb el pagament d'impostos.
A Espanya, les transferències entre familiars són legals i habituals, però no estan exemptes de vigilància. L’Agència Tributària fixa un primer llindar de control a partir dels 6.000 euros. A partir d’aquesta quantitat, no cal fer una declaració específica, però sí justificar l’origen i la finalitat dels diners en cas que l’Administració ho sol·liciti.
Ara bé, si la transferència supera els 10.000 euros, la cosa canvia: es pot considerar una donació encoberta i, per tant, obliga a presentar el model 651 i pagar l’impost de successions i donacions corresponent.
Pagar impostos per donar diners a un familiar
És un error habitual pensar que, pel simple fet de compartir cognom, aquestes operacions estan exemptes de fiscalització. La realitat és que, si no hi ha contraprestació, és a dir, si no s’està pagant per cap servei o bé, es considera una donació pura i simple, i com a tal s’ha de tributar.
En cas contrari, el risc és alt: multes des de 600 euros fins al 50% de l'import no declarat, embargaments o fins i tot procediments judicials en casos greus.
Alternativa per no pagar impostos quan dones diners a un familiar
Una via per evitar que Hisenda consideri una transferència com una donació és formalitzar-la com un préstec entre particulars. Això implica redactar un contracte privat, on s'especifiquin les condicions: quantitat prestada, termini de devolució, interessos (si n’hi ha) i signatures. Per més seguretat jurídica, es recomana registrar el document davant notari o presentar-lo a Hisenda.
Les entitats bancàries tenen obligació legal d’informar sobre operacions sospitoses o de gran volum, segons la Llei 10/2010 de prevenció del blanqueig de capitals. Per això, una transferència que pot semblar inofensiva entre familiars pot activar mecanismes de control automàtics. I en aquests casos, la càrrega de la prova recau en el ciutadà.