L’acumulació de riquesa veritable, aquella que permet construir un patrimoni resilient i durador, mai no és fruit de la casualitat ni d’un cop de sort. Contràriament a la imatge glamurosa que sovint es projecta, les grans fortunes no es construeixen buscant oportunitats espectaculars en la borsa ni jugant amb l’especulació diària. La diferència fonamental rau en l’aplicació constant de principis bàsics, hàbits disciplinats i una mentalitat estratègica a llarg termini.
Un dels pilars clau és tenir una visió global del patrimoni. Els inversors amb experiència no veuen els seus comptes com compartiments separats, sinó com un organisme únic interconnectat. Aquesta perspectiva permet entendre com cada actiu —des de comptes corrents fins a plans de pensions, carteres de valors o inversions directes— contribueix als objectius globals. Per aconseguir-ho, es poden utilitzar eines digitals d’agregació financera que consolidin tota la informació patrimonial i facilitin la planificació fiscal, assegurant que cada inversió estigui ubicada al compte més eficient des del punt de vista tributari.
La diversificació real és un altre principi fonamental. Mentre que molts inversors individuals es limiten a repartir accions dins d’un mateix sector o bons amb diferents venciments, els grans patrimonis incorporen actius alternatius com immobles, capital privat, crèdit privat o fons de cobertura. Aquests instruments, amb una correlació baixa amb la volatilitat del mercat, ajuden a suavitzar els cicles econòmics i garantir fluxos d’ingressos constants fins i tot quan les borses cauen.
Un altre avantatge estructural és l’accés als mercats privats, on habitualment els grans inversors destinen entre un 20 % i un 30 % del seu portafoli. Aquests mercats ofereixen rendiments diferenciats i menor volatilitat, tot i que comporten riscos específics, especialment la il·liquidesa. La clau és integrar-los dins d’una estratègia coherent que combini rendiments, diversificació i estabilitat.
Els rics també prioritzen la generació d’ingressos davant de la simple apreciació del capital. Lloguers, interessos de crèdit privat, dividends o cupons de bons permeten reinvertir i beneficiar-se de l’interès compost, alhora que proporcionen liquiditat independent dels vaivens del mercat.
Eficiència fiscal
Finalment, la eficiència fiscal i el control de costos són determinants. Cada euro pagat en impostos o comissions resta del patrimoni que podria créixer compost. Els inversors sofisticats allotgen els actius menys eficients fiscalment en comptes amb avantatges tributaris i utilitzen tècniques com la venda de pèrdues fiscals per compensar guanys de capital. La frugalitat estratègica s’estén a la tria de fons de baix cost i assessoria fiduciària remunerada per honoraris, assegurant que els interessos de l’assessor estiguin alineats amb els del client.
Així, el veritable secret dels grans patrimonis no és un cop de sort ni operacions espectaculars, sinó disciplina, planificació a llarg termini i gestió intel·ligent del temps i dels recursos. Invertir amb rigor i calma, amb una visió integral del patrimoni, és la regla que separa l’estalvi de la riquesa duradora.
Font: www.elnacional.cat/oneconomia
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta