Desamor de pel·lícula

La representació de ‘Les mans’, de Llàtzer Garcia, va coincidir dissabte passat amb la celebració per segon cop arreu de Catalunya de la campanya Cap Butaca Buida, una iniciativa cultural promoguda per empreses de teatre, institucions i mitjans de comunicació que pretén aconseguir la complicitat de tothom perquè en un dia assenyalat de l’any els ciutadans omplin de gom a gom els teatres del país. Vol ser, per dir-ho d’alguna manera, la diada del teatre a escala catalana i un mitjà de promocionar l’assistència habitual a les sales que programen espectacles d’arts escèniques. En aquesta ocasió es van arribar a convocar 71.441 espectadors entre els 217 teatres que s’havien sumat a la campanya. Un rècord.

Obra ben acollida 

Llàtzer Garcia (Girona, 1981) és un dramaturg, professor, director d’escena i de cinema que s’ha fet un lloc destacat en el panorama teatral català. Alguns dels seus textos han estat traduïts a diferents llengües i també reconeguts amb premis diversos, entre els quals els de la crítica especialitzada.

L’obra ‘Les mans’, dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada per Raquel Ferri i Ernest Villegas, es va estrenar a la Villarroel el juliol de l’any passat dintre el Grec Festival de Barcelona i va tenir molt bona acollida del públic. La seva trama explica les peripècies recargolades de la relació sentimental d’una parella. Res d’inèdit. 

Confrontació d’egos 

Ella, la Paula, és guionista i està iniciant el rodatge del que ha de ser la seva primera pel·lícula com a directora. Ell, l’Isaac, és actor i ha de fer-hi un dels papers protagonistes. Però de cop, induïda per la por al fracàs i enmig d’emocions contradictòries, ella pren el determini de prescindir-ne. Isaac, en sentir-se exclòs a causa de les seqüeles d’una malaltia mental, reacciona iradament amb voluntat de revenja. Se sent profundament traït, perquè l’argument del film relata experiències de la seva convivència amb la Paula, i ho viu com si aquesta li hagués pres alguna cosa que li pertany íntimament. Així tots dos cauen en una espiral tempestuosa de retrets, malfiances i despits. Fins al trencament. Es pot dir que és un desamor entre dos egos influïts per la pressió dels focus de la professió cinematogràfica: els del plató de rodatge i els del món de la comunicació que l’envolten, que són al capdavall els que creen, o no, la imatge d’èxit desitjada.

La història no té un final concloent. Qui sap si, després d’una catarsi banyada en alcohol i de poder donar-se les mans sense tremolors, els queda la possibilitat d’un desenllaç sortós i arriben a menjar anissos, com en el contes. Prou bé. 

Bona direcció

En aquest material dramàtic escrit per Llàtzer Garcia alguns especialistes hi han volgut veure influències d’importants realitzadors de cinema. Potser sí. Sigui com sigui, té la sort d’haver comptat amb el pols precís de Sílvia Munt, actriu de llarga trajectòria i directora de solvència demostrada. La seva bona feina és el mèrit major d’una posada en escena polida que permet a Raquel Ferri i Ernest Villegas unes interpretacions convincents. Millor.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta