Capgròs
Encomanar-li a algú d’escriure sobre ‘el millor arròs del Maresme’ és posar aquest algú i el que opini per escrit al peu dels cavalls. Però es pot tirar de recurs i mirar d’oferir una visió que no sigui la predominant. Avui parlarem d’un arròs o més ben dit d’uns arrossos de primera que tenen com a principal virtut la simplicitat i com a millor reclam, la sorpresa. Perquè és probable que molta gent hagi passat per davant del local i la terrassa on se’n pot gaudir i -en format passavolant- hagi deixat perdre l’oportunitat de gaudir-ne per no saber que la X del mapa del tresor era just aquí.
La lliga dels arrossos és una competició tan difícil de jugar com de comentar. Perquè és una de les matèries gastronòmiques de culte i perquè cadascú el vol, li agrada i se’l fa venir bé una mica segons gust i conveniència. En aquest sentit els arrossos són com els canelons. 9 de cada 10 conciutadans té una àvia que fa els millors del món i no, no és que tots compartim mare del pare o la mare. Amb els arrossos, amb la de tipus que hi ha, és normal que una mica passi el mateix amb l’afegit que aquí el ventall s’obre tant que, en certa manera, qualsevol comparació i relació ordinal serà directament injusta. Però amb tota aquesta prèvia avui parlarem d’un local de Mataró que es pot merèixer la qualificació de temple ocult del bon arròs.
Nu de nom i ‘Cuina de Mercat’ d’aclaratori. És el nom d’una parada del mercat de la plaça Gran de Mataró, de la seva terrassa i alhora del seu local-restaurant. És un espai de vida, de bon estar-s’hi. És un formiguer. I és un cas de restaurant d’èxit i culte que podríem dir que mig es camufla, que pot sorprendre. I quan hi fas un arròs t’hi sorprens molt.
Amb gènere de la plaça, amb gent de la casa, amb producte de temporada i sense pretensions, les paelles i arrossos del Nu han anat guanyar predicament entre la gent que sap gaudir-ne i que coneix les bondats de poder gaudir d’una de les millors terrasses de Mataró -menys quan el sol estavella més a l’estiu, val a dir- i alhora d’una de les millors maneres de treballar l’arròs. Les paelles del Nu poden ser de peix i marisc, de muntanya, de bolets si és la tardor, vegetals. Atenció al detall pels que som o hem estat solitaris: s’hi pot fer una paella individual i no és pas llegenda. Són arrossos del moment, arrossos ben cuidats, arrossos poc complicats i per tant guanyadors. Diria que fins i tot són arrossos planians.
Per Josep Pla, l’arròs no és un plat, és una declaració de principis. És, com ell diria, una qüestió de seny, mesura i respecte. No hi ha espai per a la frivolitat dins la cassola. L’arròs —a la catalana, a la manera empordanesa o del delta— ha de respondre a una idea molt concreta de l’ordre de les coses: senzillesa, equilibri i gust clar. Per Pla, la cuina no ha de ser espectacle ni artifici, i l’arròs n’és la prova. Ni grans barreges ni ostentacions forçades. L’arròs no admet disfresses. Per això deia que “l’arròs no tolera la frivolitat ni l’estupidesa.” És menjar seriós, serè, elemental i sobri. I, per tant, bell. I al Nu semblen haver-se llegit i mamat ‘El que hem menjat’, del geni empordanès.
El detonant del canvi de la Plaça Gran
Tornem a plaça. És probable que, a primer cop de vista o havent-hi anat poques vegades, la gran majoria de clients del Nu si els hi preguntes te’n vulguin destacar virtuts que no passin exactament per com treballen l’arròs. El Nu va ser un dels trenca-glaç que va permetre que actualment la Plaça Gran sigui un dels epicentres gastronòmics del Mataró de quedar bé. Quan va obrir -fa 12 anys- a la plaça pròpiament hi havia l’enyorat Fermin, el Petit Laru en el règim anterior i para de comptar. El Nu va ser l’avantsala del que va anar arribant i que connectat als restaurants de trajectòria vora la plaça -ara el Laru és tancat, pecat flagrant, però el Barralet és de categoria- configuren una escenografia i un ventall pel que altres localitats pagarien milions per tenir. Sense el Nu no es pot entendre la nova Plaça Gran que ara tanta gent gaudeix.
Mentre a grans capitals s’estarrufen d’haver convertit els mercats en parròquies del menjar directe de la parada al plat -passant pels fogons, s’entén- a Mataró això ho tenim a l’aire lliure. Potser que ho valorem. Amb parada, local propi als baixos dels antics Jutjats i aquell revolt -el de llevant- agenciat, el Nu pot semblar un bar de prendre-hi la copa, fer-hi l’estona, arreglar-hi el món xerrant-hi i optar per unes braves i quelcom per picar. I ho sembla i ho és. Però alhora, rere aquesta capa de naturalitat mediterrània, de naturalesa de bar popular, hi ha un senyor restaurant on la bona mà dels seus xefs han sabut anar cultivant una cultura dels arrossos realment admirable. Mai s’han de prendre com a referència però alguns dels comentaris a webs i indicadors en parlen: la clientela que hi fa un arròs en surt amb el llagrimal actiu.
Segur que hi ha altres restaurants que treballen l’arròs amb encert. Tornem al principi, si hi ha una lliga dels arrossos en cap cas aquest text pot ser cap copa. És tan senzill com l’agraïment al que un dia va recomanar l’arròs del Nu, consell que -amb sinceritat i en base a que la cosa s’escampa- podem col·lectivitzar en part per a gaudi de tots.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris