Per què és tan bona la Juliana, la beguda de Les Santes de Mataró?

El titular d’aquesta peça és, segurament, una pregunta que milers de mataronins s’han fet alguna vegada: per què és tan bona la Juliana? La beguda de Les Santes, associada al Ball de Requisits, és una mena d’elixir que converteix la nit del 28 de juliol en una de les predilectes pels mataronins. Que, sobretot comparada amb la Nit Boja, aquesta jornada de Les Santes encara sigui prou desconeguda també hi fa, però tornem a la pregunta compartida. Perquè és agafar un got de Juliana acabada de servir, degustar-la i tornar-hi: com és que és tan bona?

Mai estarem prou agraïts al grup de bons amics -i del morro fi, per què no dir-ho?- que abans de Les Santes 1995 van barrinar la idea de crear una beguda de Les Santes. Tres dècades després no es pot entendre la Festa Major sense el gust únic que té aquesta beguda, que manté l’encanteri i l’excepcionalitat del 28 de juliol per més que, quan va fer 18 anys, se’n celebrés la majoria d’edat fent pública la recepta. L’invent és bo, la cura que se’n va tenir durant anys i panys amb les barres de voluntariat també va ser notable i només la perpetració -mai s’ha aclarit l’ànim de Cultura per aquell episodi ignominiós- amb suposats criteris sanitaris d’una versió embotellada que va ser dolenta i quasi que infecciosa va fer trontollar l’idil·li amb la Juliana. Allò va ser el 2018. Un desastre i l’any següent va començar una nova etapa per a la beguda. Una etapa en la que, d’any en any, podem seguir entomant el got de plàstic ple de Juliana i exclamar plaents: per què és tan bona?

• La recepta de la Juliana:
  La Juliana és la clàssica beguda de Santes, mantinguda en secret durant molts anys fins que al 2015 es va destapar la seva fórmula. La beguda que es podia tastar al Ball dels Requisits durant dues dècades, ara es pot gaudir també a casa.  La beguda, presentada en societat el 1995 en un acte a la plaça gran, compta amb els següents ingredients: granissat de maduixa, suc de taronja, ginebra, rom, vodka i cava. Tot, servit molt fred afegint el cava al final per no perdre’n les bombolles

Dos fruiters i un encàrrec

El 2019 l’Ajuntament decideix canviar de model de barres del que anomena “productes emblemàtics” i ho obre a les entitats locals, que hi poden concursar. En Manuel Prados, que per a tothom és ‘en Manolo’ i l’Olga Gutiérrez, de la fruiteria ‘Manolo i Olga’ són gent confrare i s’ofereixen a la germandat d’ell, la de Jesús Captiu, per intentar optar al concurs de la xíndria de les sardanes del 27. Si som fruiters i coneixem l’ofici -pensen ells- podem guanyar i fer-ho bé. Però si anaven a per xíndries, del concurs en surten amb un encàrrec diferent: hauran de fer Juliana. I d’entrada, ho reconeixen, no saben ni què és.

“No en teníem ni idea, no la coneixíem”, explica en Manolo. “Ens van donar la recepta i des de Cultura ens van dir que miréssim de fer-la d’una manera assequible, una mica de qualsevol manera. Així que vam agafar un dia i vam fer tal i com ens ho deien”. Ens hem d’imaginar en Manolo, l’Olga i familiars i amics de la confraria reunits. Fan la mescla, ho tasten i el resultat, per dir-ho suaument, no els convenç gens. “Ens va sorprendre, allò era la Juliana? Havíem seguit les passes amb els productes suggerits i no ens semblava gran cosa”, explica. Llavors va sorgir l’ofici i el coneixement. “Vam veure que si volíem que fos bona nosaltres, que del que en sabem és de fruita, havíem de vetllar perquè les maduixes del granissat i les taronges del suc fossin bones”, recorda. I dit i fet. Ni cas a les idees d’agafar dreceres. Granissat de maduixes naturals i suc de taronges espremudes. Un altre cop la mescla i… no se sap si van dir ‘Eureka!’ com aquell inventor de la penicil·lina però tots dos coincideixen en dues coses: “Des del primer glop ja vam veure que allò era una altra cosa… i a més a més d’anar tastant vam acabar ben contents!”, recorden enriolats.

“És bona!”

Els Requisits del 2019 es feien a la plaça de Santa Anna, on tornen aquest any. Són, aquelles, Les Santes en les que els Focs s’endarrereixen 24 hores i no es disparen el dia de Les Santes, passen al 28 que se celebra -diguem-ho com és- Sant Cugat. Això endarrereix una mica els Ball, que espera al final dels Focs, a baix a mar. Quan s’acosta l’hora va apareixent gent a la barra i a la cua dels tiquets on l’Olga, de sempre, porta el control de tot. La gent, però, està escèptica. Se’n recorden de la metzina amb nom de Juliana de l’any anterior. Compren un tiquet per barba i esperen que l’acabin de preparar. Això és tal com va ser: quan es va servir el primer got es va crear com un silenci expectant. Un jove afortunat va tastar-la igual que l’Astèrix sol ser el primer que en cada còmic beu poció màgica d’en Panoràmix. Amb delit i eufòria, després del primer glop, exclama “és bona!” i la concurrència dona el veredicte per bo.

Els voluntaris de la Germandat comencen a omplir gots a ritme elevat, fins i tot alguns dels amics creadors de la recepta s’acosten a l’Olga i la feliciten. Tothom qui tenia un tiquet, un cop tastat el primer got, corre a comprar-ne més. La Juliana del Captiu és boníssima i en Manolo i l’Olga respiren alleujats.

La feinada darrera d’una bona Juliana

La Germandat de Jesús Captiu ha guanyat cada any que n’hi ha hagut, des de llavors, la barra de Juliana. I els seus voluntaris, amb en Manolo i l’Olga al capdavant, s’han convertit ja en uns experts en una mena de producció industrial (per quantitats) de Juliana artesana (per qualitat). Quan falten mesos per Les Santes, al seu local, ja hi comencen els preparatius. “Com que conec l’ofici i els proveïdors, aprofitem quan hi ha molt producte per agafar-lo com per exemple amb les maduixes d’aquest any que venen de Calella. Si em truquen conforme n’hi ha molta, hem de córrer i venir aquí per a netejar-la i fer-ne el granissat. Això no es pot fer d’un dia per l’altre”, explica en Manolo. Quan venen les taronges, tres quarts del mateix.

A més d’un mes de la Festa Major ens ensenyen com tenen ja tot el granissat de l’any fet. És clar, fet en temporada de maduixes. De fet preparen amb càlcul i proporcions tot el procés. Òbviament el dia 28 de juliol són desenes les persones involucrades des de primera hora del matí i fins la matinada. Com que la Juliana ha de ser fresca, es vetlla en tot moment perquè sigui en nevera o congeladors. Hi ha la barreja feta i, com mana la recepta, el cava ser serveix in situ. Al Parc o, aquest any a Santa Anna. Mentre els mataronins gaudeixen i pregunten al cel per què és tan bona, hi ha pencaires de l’entitat abrigats a dins de camions reflrigerats vetllant perquè no pari de sortir. Se’n fan centenars de litres.

Però un dia de juny, al seu local, pot haver-hi ja una feinada frenètica. Un procés pel que es desviuen. Un exemple de voluntariat per la festa ja que, no cal ni dir-ho, però ells no en veuen ni cinc. El poc marge que hi ha -perquè la Juliana, ben feta com la fan, és cara- és per la Germandat. L’Olga és qui controla més. Per preparar el granissat s’agafa les maduixes, es tallen es posen en remull per netejar, s’esbandeixen i es trituren. Aquí, el suc que fan, ja és boníssim. Però encara no és granissat: s’ha de triturar el gel i el sucre.

En paral·lel espremen les taronges, que igual que les maduixes també han vingut escollides de bons proveïdors. Fan una olor boníssima. Abans d’abocar el suc hi va la barreja de licors. Totes les proporcions es miren, perquè aquesta -diuen- és la clau de volta de la Juliana. La proporció de rom, vodka i ginebra i cap a dins. Hi falta el suc. Un cop es té, hi ha el preparat o concentrat de Juliana. Només li falta el cava que, ja ho hem dit, no s’hi tira fins a punt de servir. Hi ha dos congeladors plens de Juliana preparada al local d’en Manolo des de setmanes abans de Les Santes. És com un paradís que cal que estigui tancat i refrigerat fins el dia que toca. L’espectacle d’olors, colors i gustos és sensacional i s’acosta a la resposta volguda: per això és tan bona la Juliana.

Una reivindicació: que la Juliana surti al programa

En Manolo i l’Olga van enfeinats però ho fan amb convicció. La resta d’amics i germans del Captiu que els ajuden, també. Està bé saber-ho per a comportar-se amb agraïment el dia 28, a cada got. Més enllà d’això, a més, cada any han mirat de millorar el producte i l’organització. Dos fruiters amb ganes de fer-ho millor és una molt bona garantia. També és vocació seva haver ‘parit’ la ‘Julianeta’ que és la versió sense alcohol de l’invent. És clar que sí.

Això sí, hi ha una cosa amb la que no se’n surten. Creuen que amb la importància que -ho veuen cada cop que la serveixen- té la Juliana per la gent, el nom d’aquesta hauria de sortir a programa. “No entenc per què si l’acte del dia 24 es diu Havaneres i rom cremat i el del 27 es diu Sardanes i Xindriada el del 28 no es pot dir Requisits de Festa Major i Juliana, de debò que no ho entenc”, s’exclama en Manolo. I la queixa, amb un got de Juliana servida a la mà, sembla lícita. Ni que sigui perquè la seguexin fent ells durant anys ja val la pena parlar amb el qui redacta el programa d’actes. 

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta