El dia 28 d'aquest mes se celebren 500 anys de la dedicació de la nau gòtica primigènia de Santa Maria, al cor del centre de la capital del Maresme. Costa d'imaginar-ho avui, però la basílica de Santa Maria de Mataró, un dels edificis més emblemàtics i monumentals de la ciutat, va deixar de ser una església per convertir-se en un mercat de queviures durant la Guerra Civil. Allà on durant segles s'havien celebrat misses i cerimònies religioses, s'hi van instal·lar parades i s'hi van emmagatzemar aliments. Fins i tot a la façana principal es podia llegir una nova denominació: Mercat de la Llibertat. És una de les històries més sorprenents del Mataró de fa 90 anys, que ara torna a sortir a la llum gràcies a una exposició del Museu Arxiu de Santa Maria.
L'esclat de la Guerra Civil, el juliol de 1936, va desencadenar una onada de violència revolucionària i anticlerical que va afectar profundament el patrimoni religiós mataroní. Santa Maria, principal temple de la ciutat, no en va quedar al marge. Entre juliol i octubre d'aquell any van ser destruïts altars, imatges i retaules d'un valor artístic extraordinari. Entre les pèrdues més importants hi havia el monumental retaule major, obra de l'escultor Salvador Gurri, desaparegut en aquella devastació. Tal com va explicar Rafael Soler en una de les xerrades que es van fer l’any 2008 per a les celebracions del mil·lenari de Santa Maria: “La destrucció de l’església de Santa Maria no va ser la destrucció revolucionària dels primers moments, sinó que va ser una destrucció metòdica i ordenada, perquè tant anaven cremant com anaven traient peces per guardar-les”.
De temple religiós a Mercat de la Llibertat
La transformació de Santa Maria va ser radical. L'edifici va perdre la seva funció religiosa i va passar a acollir primer serveis de proveïment i posteriorment el Mercat de la Llibertat, que substituïa l'activitat comercial que fins aleshores es desenvolupava a la plaça Gran i la plaça Xica. El temple també va servir de magatzem de queviures, en una ciutat profundament condicionada per les necessitats de la rereguarda republicana.
- Però la història d'aquells anys no és només una història de destrucció. També és la d'una mobilització ciutadana per evitar que desaparegués definitivament una part fonamental del patrimoni artístic de Mataró.
Davant la devastació dels primers dies, persones vinculades al món cultural i patrimonial van treballar per rescatar obres, recuperar fragments, custodiar documentació i impedir noves destrosses. El 25 de juliol de 1936 es va constituir un comitè local de salvaguarda, impulsat per l'alcaldia. La seva intervenció, en unes circumstàncies extremadament difícils, va contribuir a preservar una part del llegat històric de la ciutat.
Entre els grans tresors que van sobreviure a la guerra destaquen el conjunt barroc dels Dolors, amb les pintures d'Antoni Viladomat, i el retaule del Roser, una de les joies de l'escultura barroca catalana. Aquest últim és especialment valuós perquè constitueix un dels pocs grans retaules barrocs que es van salvar de la destrucció de 1936.
Una exposició per descobrir aquest passat
Coincidint amb el 90è aniversari de l'inici de la Guerra Civil, el Museu Arxiu de Santa Maria recupera aquest episodi amb l'exposició Ex-basílica. La Guerra Civil a Santa Maria: destrucció i salvaguarda del patrimoni, que s'inaugurarà divendres 23 d'octubre, a les 19 h, a l'estatge del Museu Arxiu, al carrer de Beata Maria, 3.
La mostra reuneix fotografies, documents i altres materials històrics que permeten conèixer tant la destrucció del patrimoni religiós com els esforços per conservar-lo. Es podrà visitar fins al 28 de novembre, els dijous, divendres i dissabtes, de 18.30 a 20.30 h.
L'acte també servirà per presentar el número 144 de la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, dedicat a la Guerra Civil i les seves conseqüències a Mataró. Inclou un treball de Joan Cot i Oliver sobre un diari manuscrit de guerra, els continguts de l'exposició, una aportació de Joan Catà Zaragoza sobre els intents del franquisme de silenciar la revista L'Olla el 1963 i documentació fotogràfica del saqueig d'espais religiosos.
Una oportunitat per descobrir una Santa Maria gairebé irreconeixible i recordar que, enmig de la destrucció, també hi va haver mataronins decidits a salvar la història de la seva ciutat.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta