Capgròs
Hi ha dates que queden clavades en la història d’una ciutat. L’1 de setembre de 1936 n’és una per a Mataró. Aquell dia, en els primers compassos de la Guerra Civil i enmig de la violència descontrolada a la rereguarda republicana, Josep Samsó i Elias, rector de Santa Maria, va ser conduït fins a la zona del cementiri i assassinat. Noranta anys després, la seva mort continua sent un dels episodis més colpidors, debatuts i simbòlics d’aquell Mataró trencat en dos. Recordar Samsó obliga, però, a anar més enllà del seu assassinat. Per entendre per què la seva mort va adquirir una dimensió tan gran cal entendre qui era, què representava i per què despertava alhora adhesions profundes i una oposició considerable.
Josep Samsó havia nascut a Castellbisbal el 1887. Ordenat sacerdot el 1910, va exercir durant gairebé set anys com a vicari d’Argentona i posteriorment com a rector de Sant Quintí de Mediona. El setembre de 1919 va arribar a Santa Maria de Mataró, primer com a ecònom, i l’any 1924 en va ser nomenat rector.
- Venerat per l'Església catòlica, va ser beatificat el 23 de gener de 2010 a la basílica de Santa Maria de Mataró, en la qual havia estat rector
Un rector amb un lideratge enorme
Samsó no va ser un rector discret. Les fonts el descriuen com un home de gran personalitat, treballador, metòdic i enormement exigent, tant amb ell mateix com amb els seus col·laboradors. Va donar una importància especial a la formació religiosa i al catecisme, entès com el primer graó per crear grups de joves i adults que participessin activament en la societat. També va impulsar la dignificació del culte i una profunda restauració de Santa Maria, que el 1929 va aconseguir el títol de basílica.
Aquest caràcter, però, tenia una altra cara. El seu biògraf en destaca les qualitats també assenyala una rigidesa i una tenacitat extremes en alguns assumptes. Precisament aquesta personalitat el va convertir durant els anys trenta en el principal referent visible de l’Església mataronina i, per extensió, en una figura inevitable dins d’una ciutat cada vegada més polaritzada. Aquí és on la biografia personal es barreja amb un moment històric explosiu. La Segona República havia obert profunds debats sobre la relació entre Església i Estat, l’educació religiosa, el cementiri, els actes de culte al carrer o el paper públic de la religió. Samsó va defensar fermament els interessos de l’Església en qüestions com la secularització del cementiri o les restriccions sobre l’ensenyament i les manifestacions religioses. Va ser la principal veu eclesial contra els avenços laïcitzadors de la República. I també va tenir la seva 'llegenda negra' com és la versió que assegura que venia 'trossos de cel' als feligresos preocupats per l'endemà de la seva mort.
En el col·loqui celebrat aquest febrer arran de la representació d’‘Ombres de memòria’, els historiadors Margarida Colomer, Joan Giménez Blasco i Víctor Ligos insistien precisament en la necessitat d’entendre aquell període sense reduir-lo a blancs i negres. Les reformes republicanes, l’anticlericalisme preexistent, la vinculació històrica d’una part de l’Església amb les classes benestants, el moviment obrer, l’anarcosindicalisme i la creixent radicalització política van acabar conformant dos mons que cada vegada tenien més dificultats per conviure. Samsó, per lideratge i notorietat, quedava inevitablement situat al centre d’aquella confrontació.
Del conflicte polític al descontrol de 1936
Ja l’octubre de 1934 Santa Maria havia patit un intent d’incendi, i Samsó havia quedat molt afectat per aquells fets. Després arribarien la repressió posterior, les eleccions de febrer de 1936 i, finalment, el cop d’estat militar del juliol. El cop fracassa a Catalunya, però el poder institucional queda desbordat durant les primeres setmanes. És en aquesta explosió revolucionària quan l’anticlericalisme deriva en persecució religiosa, crema d’esglésies i assassinats de religiosos i persones identificades amb la dreta. L'historiador Manuel Salicrúi en un article als Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria ja advertia, en mirar retrospectivament aquells fets, que la violència revolucionària només es pot “entendre, no justificar” dins aquell context de ruptura absoluta, després d’un aixecament militar que desencadena múltiples formes de violència.
- Samsó va haver d’abandonar Santa Maria després del 19 de juliol i es va refugiar en una casa amiga del Carreró.
- El 30 de juliol va ser detingut a l’estació de Mataró quan procurava marxar en tren a Barcelona i ingressat a la Presó.
La situació es precipitaria un mes després. L’1 de setembre de 1936, coincidint amb la sortida de la Columna Malatesta cap al front, el rector va ser tret de la Presó, conduït a l’esplanada superior del cementiri i afusellat.
Els historiadors participants en el col·loqui d’‘Ombres de memòria’ situaven el crim en aquell escenari de descontrol revolucionari i desaparició efectiva de l’autoritat. Segons s’hi va exposar, Samsó era una víctima especialment significativa perquè representava, als ulls dels sectors més radicalitzats, tot un model social i religiós contrari a les reformes que defensaven. Però la seva mort tampoc no es pot interpretar simplement com l’execució inevitable d’una decisió institucional: el debat historiogràfic local apunta precisament a la precipitació dels fets i al paper dels grups més exaltats.
‘Ombres de memòria’: explicar el passat sense simplificar-lo
Noranta anys després, Mataró torna sobre aquell 1 de setembre de 1936, però ho fa a través de l’art. El M|A|C Mataró Art Contemporani ha programat per aquest dimarts 1 de setembre, a les 21.30 h a la Presó, l’espectacle performatiu ‘1-9-36. Cinc mirades, una història’.
No és casual ni la data ni l’espai.
La proposta parteix d’‘Ombres de memòria’, l’obra teatral que el mataroní Toni Cabré va escriure a partir de testimonis de la seva pròpia família. Publicada el 2021 i representada recentment a l’Espai Saleta de Sala Cabanyes, l’obra utilitza històries particulars per acostar-se al daltabaix de la Guerra Civil, les víctimes, les contradiccions i els dilemes d’una societat enfonsada en la violència. Entre aquests episodis hi apareix precisament l’assassinat del rector de Santa Maria.
Ara el M|A|C ha convidat cinc creadors de disciplines molt diferents a mirar aquella obra i, des d’ella, el 1936 mataroní: l’artista ciborg Neil Harbisson, la ballarina i coreògrafa Carla Piris, el cineasta Pol Ponsarnau, l’artista visual Enric Punsola, que treballa amb pólvora, i l’artista sonora Pía Sommer. La Presó, el mateix lloc on Samsó va estar reclòs abans de morir, es converteix així en escenari d’una proposta que vol plantejar preguntes més que donar respostes. I probablement aquesta és una de les maneres més honestes d’acostar-se, noranta anys després, a aquell setembre de 1936. ‘Ombres de memòria’ i les cinc mirades que ara en deriven recorden que la memòria històrica no consisteix només a enumerar víctimes o dates. També obliga a preguntar-se com una societat arriba a un punt en què l’adversari deixa de ser un conciutadà i passa a convertir-se en un enemic.
L’assassinat de Josep Samsó continua interpel·lant Mataró precisament per això. Per la dimensió de qui va morir, per tot allò que representava i perquè el seu final és una de les expressions més extremes d’una ciutat —i d’un país— que l’estiu del 1936 va veure com la convivència es trencava de manera brutal. Noranta anys després, recordar aquell crim també és mirar, precisasment, les ombres de la pròpia memòria.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris