Una confraria 100% femenina i dones arreu: el debat de gènere superat a la Setmana Santa de Mataró

La polèmica ha tornat a esclatar en plena Setmana Santa. A diversos punts de l’Estat, i especialment a Sagunt, la persistència de confraries que limiten o impedeixen la participació de dones ha obert un debat incòmode sobre tradició, gènere i religió.

En el cas valencià, la controvèrsia s’ha intensificat aquest 2026 després que la Cofradía de la Purísima Sangre de Cristo —amb orígens al segle XV— votés mantenir els seus estatuts tradicionals, vetant l’entrada de dones com a confrares i també com a portadores en les processons. La decisió, avalada per una àmplia majoria interna, ha tingut conseqüències més enllà de l’àmbit local: el Govern espanyol ha iniciat els tràmits per retirar a la celebració la distinció de Festa d’Interès Turístic Nacional, que ostentava des de fa més de dues dècades.

El cas ha generat rebuig social i ha reobert amb força el debat entre tradició i igualtat, amb veus que reclamen una “Setmana Santa inclusiva” davant d’un model que consideren ancorat en el passat. Però mentre aquest conflicte ocupa titulars, hi ha llocs on la discussió fa temps que és història. És el cas, per exemple, de Mataró.

A la capital del Maresme, la presència de dones a les confraries no només està plenament assumida a la seva Setmana Santa, sinó que forma part de la seva identitat. Fins al punt que una de les seves entitats més singulars, la Confraria de la Soledat, està integrada exclusivament per dones. Són elles qui desfilen, qui assumeixen el protagonisme i qui donen forma a una expressió de fe que, en altres indrets, encara es discuteix.

Tot i aquest caràcter femení, la participació no és hermètica: homes de l’entorn hi col·laboren en tasques de suport. Un funcionament que, lluny de generar controvèrsia, s’entén amb naturalitat dins d’una Setmana Santa a Mataró que ha evolucionat amb una lògica pròpia.

Una confraria femenina amb arrels als barris

La singularitat de la Germandad Nuestra Señora de la Soledad no és només qui la integra, sinó també d’on neix. La seva història està estretament lligada a la recuperació de la Setmana Santa a Mataró a mitjans dels anys vuitanta, després d’un llarg període sense processons als carrers. En aquell context de renaixement, figures com Àngel Rubio van entendre que el futur passava per arrelar la tradició als barris i implicar-hi especialment la població d’origen andalús, molt vinculada culturalment a aquestes celebracions.

Va ser al barri de Cirera on un grup de dones —amb noms com Pilar Sánchez (segona presidenta després de Balvina del Corral), Loli de la Rosa o María Jiménez, entre d'altres, amb el suport també d'homes com Jaume Castells— va decidir recuperar la devoció a la Mare de Déu de la Soledat. Ho van fer en condicions precàries però amb determinació: sense imatge pròpia, van començar adaptant una figura de Santa Teresa cedida per un convent per poder sortir en processó.

Aquells inicis humils van donar pas, a finals dels anys vuitanta, a una decisió que marcaria per sempre la identitat de la confraria: sortir només amb dones. El que va començar com una necessitat —per manca d’homes— es va convertir en un símbol i en un tret distintiu dins la Setmana Santa mataronina.

Amb el temps, es va encarregar una nova imatge de la Soledat a l’imatger Juan Ventura, i amb el suport de la parròquia de la Sagrada Família —impulsat pel mossèn Mariano de la Cruz— la germandat es va consolidar com una de les entitats més actives del barri.

Avui, gairebé quaranta anys després, manté un fort arrelament a Cirera, amb diverses generacions de dones compartint devoció i un paper actiu en la vida social i cultural. És una confraria familiar, de barri, i profundament vinculada al teixit associatiu local.

Dels gremis masculins a la plena participació femenina

Per entendre la polèmica actual cal mirar enrere. Moltes confraries tenen el seu origen en antics gremis professionals —com els de fusters—, històricament formats només per homes. Aquesta herència encara pesa en alguns casos, com el de Sagunt, on determinades estructures es resisteixen a canviar.

Però a Mataró, aquest passat s’ha reinterpretat. Els portants de Setmana Santa —els encarregats de carregar els passos—, tradicionalment masculins, van començar a incorporar dones fa anys. Ho van fer agrupacions històriques i també confraries vinculades a espais especialment conservadors.

Fins i tot entitats amb segles d’història, com la Congregació dels Dolors, han comptat sempre amb presència femenina, evidenciant que el model local s’ha construït sobre una base diferent.

Una evolució cap a la igualtat reconeguda fora de Catalunya

Aquest procés no s’ha fet amb grans proclames ni confrontacions. Simplement ha passat. Amb el temps, les dones han anat guanyant espai en tots els àmbits: des dels passos fins a les juntes de govern, trencant dinàmiques que en altres llocs encara generen resistències.

Un exemple clar d’aquesta evolució és el reconeixement rebut fora de Catalunya. L’any 2022, l’Asociación de Mujeres Cofrades de Cartagena va concedir el Premi Passos d’Igualtat —en la seva XVII edició— a la Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza de Mataró, per la seva aposta per la igualtat entre homes i dones a la Setmana Santa.

El cas mataroní era especialment significatiu perquè reflecteix una evolució en doble direcció: d’una banda, una germandat tradicionalment masculina, la del Nazareno, que ha anat incorporant dones fins al punt de tenir una germana major; de l’altra, el cas invers, amb el pas de l’Esperança, que va néixer com una formació exclusivament femenina i que amb el temps s’ha convertit en un grup mixt. El guardó, resolt el febrer de 2022 però lliurat posteriorment a Cartagena a causa de la pandèmia, posava en valor aquesta capacitat d’adaptació.

Els Armats també volen fer el pas

Un dels darrers reductes "masculins" de la Setmana Santa de Mataró són els Armats, quelcom que probablement canviarà a curt termini, ja que aquest és el desig de l'actual Junta. El president de l'entitat, Joaquim Valls, explica que la tradició i cultura dels maniples a Catalunya és que siguin només homes, i així ho estableixen els actuals estatuts dels Armats de Mataró, però això no implica que hagi de ser així per sempre. "Ser Armat és un sentiment, i aquest sentiment tant el pot tenir un home com una dona", assevera. 

La Junta actual s'ha proposat, de cara al 2027, introduir aquest canvi, quelcom que passa per canviar els estatuts de l'entitat, un pas que caldrà aprovar en assemblea. "Es tracta, senzillament, d'oferir a le sdones la possibilitat que puguin ser Armats, perquè aquí no discrimen a ningú", insisteix. 

Quan el debat de gènere ja no és debat

En paral·lel, el paper de les dones dins del teixit associatiu —també en l’àmbit confrare— no ha deixat de créixer. En moltes entitats són elles qui sostenen l’activitat i lideren projectes, una realitat sovint invisibilitzada. Per això, des de Mataró, el cas de Sagunt es percep com una realitat llunyana, gairebé anacrònica. Aquí, el debat sobre la presència femenina a les confraries fa anys que està superat.

La Confraria de la Soledat, amb el seu model 100% femení i profundament arrelat al barri, n’és una prova clara. No com una excepció, sinó com una expressió més d’una Setmana Santa igualitària, on la presència de dones és transversal. En un moment en què altres territoris encara discuteixen si les dones poden formar part de les processons, Mataró fa temps que ha passat pàgina.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta