El doble retorn de Perecoll al Museu de Llavaneres

L’artista mataroní Perecoll, considerat un dels creadors contemporanis més importants del país, protagonitza aquest març un doble retorn. Ho fa al Museu de Sant Andreu de Llavaneres - Can Caralt amb l’exposició 'El negre, un repte permanent', una mostra que suposa, alhora, la tornada a una exposició individual a la comarca i el retorn a un dels eixos centrals de la seva trajectòria pictòrica: el negre.

Del 6 de març al 5 d'abril al Museu Arxiu de Llavaneres (ctra. de Sant Vicenç, 14 - Can Caralt). Preu: gratuït

La inauguració tindrà lloc el 6 de març i es podrà visitar fins al 5 d’abril. Però més enllà de les dates, l’esdeveniment té una dimensió simbòlica clara: Perecoll torna a exposar “a casa” després de molt de temps sense fer-ho en solitari al Maresme, i ho fa amb una nova sèrie que reprèn, revisita i expandeix la seva recerca amb el negre. Perecoll ha estat durant dècades identificat com “el gran pintor del negre”. Tot i que també és un escultor amb un llenguatge molt personal i reconeixible —amb obra pública i presència en col·leccions d’arreu—, la seva etapa pictòrica vinculada al negre va marcar un abans i un després en l’art contemporani català.

El 2015 va celebrar “30 anys de negre” amb una exposició a La Destil·leria, a Mataró. Aquell aniversari semblava tancar un cicle. “30 anys de negre semblaven un final i no, el negre té moltes possibilitats”, reflexiona ara. La nova exposició al  Museu de Llavaneres confirma que aquell suposat punt final era, en realitat, un punt i seguit.

Un estímul inesperat: Rothko

El detonant d’aquesta nova etapa va arribar lluny del Maresme. “A Bilbao, en una exposició de la Thyssen, m’hi trobo amb una obra de Mark Rothko. Em dona una impressió neta. Això només em passa amb Bach o amb el jazz”, explica. La trobada amb l’obra del pintor nord-americà —referent de l’expressionisme abstracte i mestre dels grans camps de color— va ser, segons Perecoll, una revelació. “Per primer cop vaig veure…”, diu, deixant la frase en suspens, com si aquella experiència fos difícil de traduir en paraules.

A partir d’aquí, comença un procés de dos anys d’estudi i investigació. “Investigant en negre”, resumeix. El resultat són vuit peces de gran format que s’exposen ara a Llavaneres. “Mantinc la sèrie de negres. Exploro totes les possibilitats del negre”, afirma. Però aquest no és un retorn nostàlgic. “No m’agrada repetir, sempre és obra nova.”

En etapes anteriors, Perecoll havia treballat sèries de figures sobre fons negre, també vinculades al mar. Ara, però, el focus canvia. “Amb aquest estímul em genera una nova etapa: trobar espais a dins de l’obra, més espais que figures". El negre deixa de ser només un camp dens i matèric per convertir-se en un territori amb profunditats, buits i tensions internes. "Per l’edat que tinc, és genial trobar una estimulació com aquesta, tot un món nou, una nova forma d’entendre els espais". Aquest “retorn al negre amb un propòsit totalment nou" és el que dóna sentit a la mostra. No és una revisió del passat, sinó una evolució.

El doble retorn: al Maresme i a l’exposició individual

La mostra també és significativa perquè Perecoll feia anys que no exposava en solitari al Maresme. Havia presentat escultura a Llavaneres, però no una exposició pictòrica pròpia d’aquesta envergadura. “Per mi és un canvi de projecte, de tema, una cita molt important”, subratlla. L’espai del Museu Arxiu li permet “triar l’obra” i presentar-la amb la distància i la coherència que exigeix una sèrie d’aquestes característiques.

El treball amb el negre en Perecoll no és una qüestió cromàtica superficial. És un llenguatge. Durant més de tres dècades, ha explorat el negre com a matèria, com a llum continguda, com a espai simbòlic. En un context artístic sovint dominat pel color i la figuració explícita, ell ha apostat per la intensitat, el silenci i la profunditat. En aquest sentit, la referència a Rothko no és anecdòtica: hi ha una voluntat de provocar una experiència gairebé musical o espiritual davant l’obra. “El negre és un repte permanent”, diu el títol de l’exposició. I també podria ser una definició de la seva trajectòria.

Amb una carrera consolidada, obra pública reconeixible i presència en col·leccions i exposicions arreu, Perecoll és una figura central de l’art contemporani català viu. La seva capacitat de reinventar-se i de continuar investigant a partir d’un llenguatge propi el manté en una posició singular. La mostra de Llavaneres no és només una exposició més: és la constatació que el negre —lluny d’esgotar-se— continua oferint-li “tot un món nou”. El retorn és doble: a casa i al negre. I, en tots dos casos, amb la mateixa voluntat de sempre: no repetir-se mai.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta