El castell medieval gairebé oblidat que es troba amagat sota el paisatge de Mataró

Els vestigis del castell de Mataró, una obra medieval oblidada que es troba enmig del Maresme.

Molta gent no ho sap, però a la capital del Maresme encara hi ha vestigis d'un castell oblidat. Les restes del castell medieval de Mataró (també conegut com a Castell de Mata) es localitzen al cim del turó d'Onofre Arnau, amb una altitud aproximada de 130 metres, dins del barri de Mata, a la comarca del Maresme. L’accés al lloc és possible des de la carretera BV-5031, que uneix Mataró amb Sant Andreu de Llavaneres. Passat el quilòmetre dos, uns 600 metres més endavant, cal sortir per la dreta en un camí indicat com a Masia Múgica. Des d’allà, després d’uns 800 metres en pista forestal, s’arriba a la base del turó on es conserven els vestigis d'un dels diversos castells del Maresme.

Història documentada

El topònim antic de Mataró apareix ja citat per Plini el Vell com Iluro, integrant-se entre les poblacions rellevants com Barcino (Barcelona) i Bàetulo (Badalona). L’existència del castell està acreditada documentalment des de l’any 1040, quan era propietat dels comtes de Barcelona. Posteriorment va passar a mans dels clans Castellví-Montcada i al segle XIV va passar a mans d’Arnau Ballester. Anys després va ser propietat també de Pere de Màrgens.

A partir del 1421, el castell va quedar sota domini directe de la monarquia abans d’entrar novament en mans privades, primer als Destorrent i més tard a Pere Joan Ferrer. A principis del segle XV va ser abandonat definitivament.

Estructura i comunicació visual amb altres fortificacions

Dels elements originals només resten escassos vestigis. Les excavacions realitzades l’any 1991 van posar al descobert les bases d’una torre. Aquest castell mantenia connexió visual directa amb altres punts estratègics propers com el Castell de Burriac, la Torre d'Onofre o la Torre Can Tria de Mata.

L’estat general dels restes és clarament degradant i es troben pràcticament desapareguts per l’acció continuada dels agents naturals i humans, lluny de l'estat de conservació d'un altre castell rellevant de la zona com el de Burriac. No obstant això, aquesta fortificació compta amb protecció oficial segons el decret espanyol datat el 22 d’abril de 1949 sobre defensa dels castells espanyols (BOE núm. 125, 5 maig 1949) així com la Llei16/1985 de Patrimoni Històric Espanyol (BOE núm.155 ,29 juny 1985).

Per tot plegat, pot ser una bona oportunitat per veure de prop un castell medieval amb molta història i de pas, gaudir de les vistes espectaculars que hi ha a la zona.