Carregant...
Manuel Blanch

Cugat Comas

Mataró recupera la música oblidada de mossèn Blanch més enllà de la Missa de les Santes

El Cor Madrigalista celebra el seu cinquantenari amb un concert excepcional dedicat a Manuel Blanch i Nicolau Guanyabens, dos compositors mataronins nascuts fa 200 anys que redescobrirà uns goigs de les Santes diferents i tot

 

El Cor Madrigalista de Mataró celebra el seu cinquantenari amb un concert excepcional dedicat a Manuel Blanch i Nicolau Guanyabens, dos compositors mataronins nascuts fa 200 anys. Diumenge 22 de novembre es podran escoltar obres que fa dècades que no s'interpreten, entre les quals uns Goigs de les Santes ben diferents dels que coneixem No seran Les Santes, ni serà 27 de juliol. No serem a Santa Maria ni sonarà la Missa de les Santes que cada any ens posa la pell de gallina. Però aquest diumenge, 22 de novembre, Mataró tindrà una oportunitat extraordinària de retrobar-se amb una part de la seva història musical, aquella que té molt a veure amb les seves patrones, amb les celebracions que han definit la ciutat i amb un patrimoni que, malgrat ser nostre, fa dècades que pràcticament ningú no escolta. Serà al Teatre Monumental, de la mà del Cor Madrigalista de Mataró i l'Orquestra de Mataró, en un concert que reivindicarà dues figures que mereixerien ser molt més conegudes: mossèn Manuel Blanch i Puig i Nicolau Guanyabens i Giralt.

La cita té diversos ingredients que la fan excepcional. D'entrada, coincideix amb la commemoració dels dos-cents anys del naixement dels dos músics, nascuts amb només 26 dies de diferència: Guanyabens, el 12 de desembre de 1826, i Blanch, el 7 de gener de 1827. Amics des de la infantesa i deixebles del músic mataroní Jaume Isern i Colomer, van desenvolupar trajectòries diferents però fonamentals per entendre la música del segle XIX a la ciutat.

I després hi ha la gran singularitat del programa: una col·lecció de partitures manuscrites, algunes pràcticament desaparegudes dels escenaris des de fa més d'un segle, que han estat recuperades i transcrites expressament per a l'ocasió. Una autèntica operació de rescat patrimonial que permetrà tornar a sentir com sonava el Mataró d'altres èpoques.

La Missa de les Santes. Foto. R. Gallofré


Mossèn Blanch, molt més que la Missa de les Santes

Per als mataronins, el nom de mossèn Blanch està inevitablement associat a la Missa de Glòria de les Santes, estrenada el 1848 i convertida en una de les expressions més singulars del patrimoni musical i festiu de la ciutat. Però reduir l'obra del compositor a aquesta partitura seria quedar-se només amb la punta de l'iceberg. És precisament el que vol demostrar el concert, preparat a partir de la documentació i la recerca de Lluís Carné Miguélez, un dels grans estudiosos de l'obra de Blanch. El programa permetrà descobrir diverses composicions de la primera etapa del músic, començant per un Rosari datat l'1 de gener de 1844, quan tenia només 16 anys i estava a punt de fer-ne 17. És, possiblement, la seva obra coneguda més primerenca.

També s'interpretarà el Gradual per al dia de la Puríssima Concepció, de 1859, i el Gradual per al dia de Sant Esteve Protomàrtir, estrenat el 26 de desembre de 1863. Obres que permeten descobrir la riquesa d'un repertori religiós que Blanch va desenvolupar al llarg de dècades i del qual es conserven set graduals.

Però si hi ha una peça especialment destinada a despertar la curiositat i tocar la fibra dels mataronins, són els Goigs de les Santes de 1847.

Uns Goigs de les Santes que no són els que coneixem

Sí, mossèn Blanch va compondre uns Goigs dedicats a santa Juliana i santa Semproniana un any abans de la seva cèlebre Missa. I no són els que habitualment identifiquem amb les celebracions actuals. Aquesta composició de 1847, que ja conté alguns passatges que evoquen la música de la Missa posterior, constitueix una oportunitat fascinant per acostar-se al procés creatiu del compositor. L'estat molt utilitzat de les particel·les originals fa pensar que els Goigs es van interpretar durant molts anys, amb modificacions, afegits i retallades. Escoltar-los ara, gairebé dos segles després de la seva creació, serà una manera de descobrir una altra sonoritat de Les Santes, de comprovar que la música de la festa també té una història feta de versions, canvis i peces que un dia van ser populars i que després van quedar arraconades.

El concert acabarà, a més, amb els Goigs de les Santes Juliana i Semproniana de 1874, també de Blanch. En aquest cas s'interpretarà la versió original, amb l'orquestració de Joan Fargas i Heras i una cobla afegida per Lluís Viada i Castellà el 1894.

És un detall especialment atractiu perquè aquests Goigs tenen una llarga història pròpia: el 1883 Terenci Thos i Codina hi va adaptar un nou text, i posteriorment Enric Torra en va revisar la partitura i en va fer una versió orquestral que s'interpreta des de 1982. Diumenge, en canvi, es podrà escoltar una aproximació a la versió històrica, diferent de la que ha arribat fins als nostres dies.

Nicolau Guanyabens i Giralt


Guanyabens, l'altre gran músic mataroní que cal redescobrir

El concert també vol reparar un cert oblit al voltant de Nicolau Guanyabens, compositor mataroní que va arribar a estrenar una òpera al Gran Teatre del Liceu. La vetllada s'obrirà amb l'obertura d'Arnaldo di Erill, una òpera amb llibret de Joan Cortada que es va estrenar al Liceu el 12 de maig de 1859. Malgrat la bona acollida, només se'n van fer dues representacions i l'obra no va tornar als escenaris. A Mataró, la seva obertura es va poder escoltar el 1945 al Teatre Clavé, en una adaptació per a banda dirigida per Román Alía Fuentes.

  • Han passat més de vuitanta anys des d'aquella interpretació mataronina.
  • Només aquesta recuperació ja justificaria l'interès d'un concert que convida a preguntar-se quantes composicions valuoses han quedat amagades als arxius.

Una altra de les grans descobertes serà la fantasia orquestral Viu i viurà en nostre record, composta per Guanyabens el 1862 en memòria de Carles Isern i Vinyes, un jove músic mataroní que va morir amb només divuit anys i que havia estat una gran promesa musical de la ciutat. La mort del noi va commocionar Mataró. Guanyabens i Blanch van rebre l'encàrrec de compondre dues obres per homenatjar-lo, però l'acte previst no es va arribar a celebrar. Ara, més de 160 anys després, les dues composicions es podran escoltar consecutivament, tal com els seus autors havien imaginat. La fantasia de Guanyabens, que incorpora melodies del mateix Carles Isern, no es va arribar a interpretar fins al 1983. La resposta musical de Blanch serà la seva Absolta, una obra que inclou el responsori Requiem aeternam compost per al funeral del jove.

És una de les històries més emotives que amaga el programa: dos músics recordant un tercer, un homenatge que no es va poder celebrar i unes partitures que, més d'un segle i mig després, tornen a trobar-se davant del públic.

Cor Madrigalista. Foto: Joan G.Jané

Cinquanta anys de Madrigalista i una festa del patrimoni

El concert tindrà també un significat especial per al Cor Madrigalista de Mataró, que amb aquesta actuació tancarà els actes del seu cinquantenari. Una manera de celebrar cinc dècades de trajectòria no només cantant, sinó posant-se al servei de la recuperació del patrimoni musical de la ciutat. La formació compartirà escenari amb l'Orquestra de Mataró, totes dues sota la direcció de Clàudia Dubé i Oranías.

Les partitures de Guanyabens procedeixen de l'arxiu particular dels seus descendents, mentre que les de mossèn Blanch es conserven al Museu Arxiu de Santa Maria. Totes són manuscrites i han hagut de ser transcrites i preparades per poder ser interpretades en aquest concert. Per això la cita del diumenge 22 de novembre al Teatre Monumental és força més que una commemoració de dos aniversaris rodons. És la possibilitat d'escoltar una part de Mataró que feia dècades que callava. De conèixer millor el compositor de la Missa de les Santes, de descobrir un Guanyabens que va portar la seva música fins al Liceu i de retrobar uns Goigs que ens recorden que fins i tot les tradicions més estimades tenen racons desconeguts. No serà 27 de juliol. Però, per als qui estimen Les Santes, la música i la història de Mataró, aquest diumenge hi haurà una mica de tot plegat al Monumental.


Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

  • Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
  • Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta