Mig segle cuidant el tresor del Sant Jordi de Mataró

Fa més de cinquanta anys, una nit d’abril de 1976, Mataró va sembrar sense saber-ho una de les tradicions culturals més singulars i estimades que té. Aquella ‘Nit del Llibre’ al Parc Central, organitzada per entitats com Robafaves, el COPP i el Gremi de Llibreters, va ser molt més que una celebració: va ser un acte reivindicatiu, col·lectiu i viu. D’aquella experiència en va néixer un primer Llibre Gegant que recollia manifestos i veus diverses. Encara no hi havia contes, però sí una idea poderosa: fer del llibre un espai compartit.

Amb el pas dels anys, aquella llavor va créixer. El 1978, amb ‘L’Estatut a la Plaça’, el llibre es convertia en altaveu de reflexió col·lectiva. I el 1979, gairebé com un gest natural, va arribar la transformació definitiva: els contes i les il·lustracions van prendre el protagonisme. El Llibre Gegant de Contes naixia tal com el coneixem avui, convertint-se en una celebració de la creativitat, la imaginació i la tendresa. “Els contes no reivindiquen, van directament a la part més tendra. Ens expliquem contes per explicar-nos a nosaltres mateixos”, deia Pep Duran. Des d’aleshores, cada any, a tocar de Sant Jordi, Mataró es converteix en un gran taller a l’aire lliure. Infants —i també adults— escriuen històries que il·lustradors professionals i emergents transformen en imatges úniques. El resultat és un llibre col·lectiu que no només es llegeix: es viu. Perquè, com recorden els seus impulsors, el llibre és només el testimoni. El que realment importa és l’experiència compartida.

• Matenir la tradició tant de temps dempeus no era fàcil i necessitava, òbviament, de la gent que hi pedalava i treballava a consciència. Durant anys aquesta escomesa se la van repartir des de Robafaves i sobretot gràcies a l'empenta d'Aureli Masafrets, al capdavant del Centre d'Orientació Psicopedagògica (COPP). El Llibre Gegant era un valor en comú que reunia al voltant del dibuix i la imaginació una estol de famílies cada cop més gran. 

Amb el temps, noms destacats de la il·lustració catalana com Mercè Llimona, Roser Capdevila o Pilarín Bayés han contribuït a engrandir el projecte. Però potser la seva gran força ha estat sempre una altra: la capacitat d’implicar generacions senceres. “El Llibre Gegant depèn del jovent”, explica Toni Blanch, membre de la comissió ciutadana que avui en garanteix la continuïtat. “Depèn dels il·lustradors joves, dels instituts, i de la gent que s’hi vulgui implicar”.

La Comissió ciutadana

No tot han estat camins planers. En un moment donat, discrepàncies institucionals van posar en perill la continuïtat de l’acte. Però la resposta de la ciutat va ser clara: el Llibre Gegant no podia desaparèixer. Així va néixer, l’any 2012, la Comissió Ciutadana sota el crit de “Salvem el Llibre Gegant”. “Hi havia molta voluntat de fer moltes coses”, recorda Blanch. Aquell impuls va permetre no només mantenir l’acte, sinó dignificar-lo, reforçar-ne l’organització i adaptar-lo als nous temps sense trair-ne l’essència.

Avui, el Llibre Gegant és un esdeveniment consolidat, però no per això exempt de reptes. “Costa implicar”, admet Blanch, especialment en una societat accelerada i digital. Tot i això, s’han fet passos importants: tots els llibres han estat escanejats i es poden consultar, preservant així una memòria col·lectiva que ja supera el mig segle. Però el veritable valor del Llibre Gegant no es pot digitalitzar. És aquell instant en què els infants s’asseuen amb la seva història a les mans, esperant que un il·lustrador la transformi. És el moment en què arriben el Drac i el Dragalió i tot es desborda d’energia. És la satisfacció final d’haver creat alguna cosa junts. “Quan acaba, dius: ho hem aconseguit”, resumeix Blanch.

També és, de vegades, fer de vigilant discret: recordar que aquelles làmines no són records individuals sinó peces d’un patrimoni col·lectiu. “Has de fer entendre que la làmina és pel llibre”, diu. I aquí hi ha una de les claus: el Llibre Gegant és de tothom, però precisament per això cal cuidar-lo entre tots.

En el seu 50è aniversari, el Llibre Gegant de Contes no és només una tradició. És un fil invisible que lliga generacions, una manera d’explicar-nos qui som i d’on venim. Un tresor fràgil, fet de paper, tinta i emocions, que només perviurà si continuem estimant-lo, participant-hi i defensant-lo.

Perquè hi ha coses que no es poden perdre. I el Llibre Gegant n’és una.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta