Miguel Hernández torna a alçar la veu a Mataró amb ‘Vientos del pueblo’

Hi ha poetes que pertanyen a una època i d’altres que, per més anys que passin, continuen parlant-nos directament. Miguel Hernández és d’aquests últims. La seva poesia conserva la ferida, la ràbia, la tendresa i la dignitat de qui va viure una vida breu però d’una intensitat extraordinària. Aquest diumenge 4 d’octubre, a les 19 h, el Teatre Monumental de Mataró acull Vientos del pueblo, l’espectacle de Pep Tosar que converteix l’escenari en un espai d’homenatge, memòria i reivindicació d’un dels grans noms de la literatura castellana del segle XX.

No es tracta només de recordar Miguel Hernández. La proposta vol fer-lo tornar a respirar, despullar-lo de tòpics i rescatar l’home que va quedar sepultat darrere la imatge del poeta-cabrer, del símbol polític o del màrtir. Tosar busca l’Hernández vital, apassionat, enamorat, combatiu i profundament humà. El poeta que en només dotze anys de creació va deixar milers de pàgines de poesia, teatre, articles periodístics i cartes i que va convertir una existència de només 31 anys en una de les trajectòries més fulgurants de la literatura contemporània.

Més enllà del poeta convertit en símbol

Miguel Hernández va néixer a Oriola el 1910 i va créixer en un entorn humil. La seva formació literària va ser en bona part autodidacta, però aquell jove que cuidava cabres acabaria relacionant-se amb alguns dels principals noms de la cultura espanyola del seu temps i construint una veu poètica absolutament pròpia. La seva vida va quedar travessada per un moment històric devastador. Va viure els anys d’esperança i conflicte de la Segona República, la Guerra Civil i, després de la derrota republicana, la repressió franquista. Empresonat, va morir de tuberculosi a la presó d’Alacant el 28 de març de 1942, amb només 31 anys.

Però Vientos del pueblo no vol quedar-se només en aquesta mort. Precisament una de les claus de l’espectacle és fugir de la mirada que redueix Hernández al sofriment. Abans de ser víctima va ser un home extraordinàriament viu, amb amistats, contradiccions, amors, conviccions i una necessitat gairebé física d’escriure.

• “Retornar-lo al seu estat natural, a la seva condició de militant apassionat de la vida, net de llegendes” és un dels grans propòsits de la proposta dirigida per Pep Tosar.

Una poesia que encara incomoda i emociona

Per què tornar avui a Miguel Hernández? L’espectacle parteix d’una resposta rotunda: perquè, en realitat, mai no n’hem marxat. Els grans clàssics no són peces tancades en una vitrina, sinó veus que cada generació torna a fer seves. Més de vuit dècades després de la seva mort, els seus versos continuen sent musicats, llegits, recitats i reivindicats. La seva obra parla de l’amor i de la pèrdua, però també de la pobresa, la injustícia, la guerra, el compromís i la llibertat. I continua despertant debats perquè les ferides històriques que la travessen tampoc no han desaparegut del tot.

D’aquí que ‘Vientos del pueblo’ sigui alhora un homenatge i una reivindicació. Homenatge a un poeta excepcional i reivindicació del dret a llegir-lo en tota la seva dimensió, sense simplificar-lo ni convertir-lo únicament en una icona. El títol remet a un dels seus llibres més coneguts, Viento del pueblo, publicat en plena Guerra Civil, i a aquella concepció de la poesia com una veu que no pertany només a qui l’escriu, sinó també a la gent a qui s’adreça.

Pep Tosar, paraula, música i memòria

L’espectacle manté el llenguatge habitual de les creacions de Pep Tosar, que combina disciplines per acostar-se a grans figures literàries des de la seva dimensió més humana. La dramatúrgia i la interpretació són de Pep Tosar i Evelyn Arévalo, amb música en directe interpretada per Carles Dénia, Marc López i Èlia Bastida. Dénia també assumeix la composició, els arranjaments i la direcció musical. La proposta incorpora igualment dansa contemporània amb Andrés Corchero i material audiovisual documental. Paraula, música, cos i imatges construeixen així un retrat que busca anar molt més enllà d’una biografia explicada convencionalment. Durant 90 minuts, el públic recorre la vida de Miguel Hernández a través dels seus versos, les cartes, la música i els episodis que van definir una existència comprimida entre una enorme vocació artística i una història política brutal.

Una cita per retrobar un poeta necessari

Vientos del pueblo es podrà veure diumenge 4 d’octubre a les 19 h al Teatre Monumental de Mataró, a La Riera, 169. L’espectacle és en castellà i les entrades costen 24 euros a platea i 19 euros a l’amfiteatre. La representació ofereix l’oportunitat de tornar a un poeta que Antonio Buero Vallejo va definir com a “necessari”. Potser aquesta és encara avui la millor manera d’entendre Miguel Hernández. Necessari perquè els seus versos continuen emocionant, perquè expliquen un temps que no convé oblidar i perquè recorden fins a quin punt la literatura pot ser alhora bellesa, memòria i resistència. Aquest diumenge, al Monumental, Miguel Hernández tornarà a tenir veu. I no serà una veu apagada pel pas del temps, sinó una d’aquelles que, vuitanta anys després, encara ressonen amb una força difícil d’esquivar.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta