Capgròs
Hi ha espectacles que s’acaben quan baixa el teló. I n’hi ha d’altres que, justament, comencen molt abans que s’aixequi. És el cas de Fantasmes de guerra, la proposta de La Baldufa que es podrà veure aquest diumenge 19 d’abril a les 18 h al Teatre Monumental de Mataró, oberta a tota la ciutadania, i que a la capital del Maresme s’ha convertit en el centre d’un ambiciós projecte de mediació artística que desborda l’escenari i s’escampa per la ciutat.
Aquest és, probablement, el gran tret diferencial de l’aposta de Mataró: no programar només una funció, sinó construir un itinerari compartit al seu voltant. El projecte, impulsat per l’Ajuntament de Mataró dins la xarxa de ciutats de Xarxa Transversal, entén la mediació com un conjunt de pràctiques que apropen l’art i la cultura a tothom i generen espais perquè persones i col·lectius puguin “participar, reflexionar, compartir i imaginar plegats”. És a dir: el teatre no com a producte final, sinó com a eina per pensar la ciutat, els conflictes, la memòria i les relacions humanes.
L’obra ho facilita. Fantasmes de guerra retrata la història de tres amics que creixen junts fins que l’esclat de la guerra els separa. Anys després, els fantasmes del passat reapareixen. La peça, inspirada en el llibre Érem feres d’Oriol Riart, mira la Guerra Civil des de l’amistat trencada, des de l’absurditat dels conflictes i des del valor de les paraules, amb un to que combina emoció, humor i reconciliació. Precisament per això és tan poderosa avui: perquè en un temps marcat pels discursos crispats, els rumors i la incapacitat de posar-se al lloc de l’altre, la proposta parla d’un passat concret però ressona plenament en el present.
- A Mataró, aquest missatge no s’ha volgut deixar tancat dins una butaca de teatre.
- El projecte s’ha desplegat amb la complicitat de l’Agència de Suport i Servei a les Entitats i de la secció de Gent Gran Activa, amb una clara voluntat comunitària i intergeneracional.
- La mediadora local és Paula Lloret Puig, professional amb una llarga trajectòria en mediació cultural, didàctica del patrimoni i divulgació, molt vinculada també a projectes educatius i patrimonials del Maresme.
Una de les accions més boniques i més significatives és Correspondència, que posa en relació l’alumnat de 1r de Batxillerat de Música i Arts Escèniques de l’Institut Laia l’Arquera amb la Comissió de Cultura dels Casals de la Gent Gran. A través de postals, preguntes i gravacions, joves i grans s’intercanvien reflexions sobre l’amistat, sobre com eren de joves o com s’imaginen de grans, fins a construir un muntatge audiovisual que es podrà veure al vestíbul del Teatre Monumental durant les funcions del 19 i 20 d’abril. Al costat de la pantalla, el públic hi trobarà una pregunta senzilla i enorme —“Què és per a tu un amic o amiga?”— i un mosaic de post-its per sumar-hi respostes. Una idea delicada, simple i potent: convertir l’experiència teatral en una conversa col·lectiva.
El projecte també ha passat pels llibres i la memòria. El 13 d’abril, la Biblioteca Antoni Comas va acollir la presentació d’Érem feres, amb Oriol Riart i l’historiador Nico Guanyabéns, una manera d’arrelar l’espectacle en la documentació històrica i en la veu directa dels qui van viure la guerra. El llibre recull els diaris personals i les emocions dels combatents, i reforça aquesta idea central del projecte: que la memòria no és només una lliçó del passat, sinó una eina per llegir el present.
I sobretot, el projecte ha entrat de ple als centres educatius. Entre el 13 i el 17 d’abril, l’alumnat de 6è de les escoles Antonio Machado, Maria Mercè Marçal, Camí del Mig, Germanes Bertomeu, Cirera, Montserrat Solà i Salesians participa al Teatre del Cafè Nou en els dispositius de mediació ideats per La Baldufa, guiats per Paula Lloret. No són activitats accessòries: són espais per interactuar, per fer preguntes, per apropar-se al món de l’obra i per treballar-ne els temes abans de veure-la. Després, el 20 d’abril, aquests grups assistiran a la representació escolar al Teatre Monumental.
La mediació sortirà, a més, al carrer. El 18 d’abril, els dispositius s’instal·laran al Mercat de Pla d’en Boet, perquè la ciutadania hi pugui interactuar, i l’alumnat de l’Institut Laia l’Arquera hi representarà una escena del procés de creació desenvolupat amb l’artista Maria Santallusia sobre la gestió dels conflictes a través de les arts. El missatge és clar: el teatre no s’ha d’esperar passivament, també pot aparèixer al mercat, al barri i a la vida quotidiana.
El gran moment culminant serà aquest diumenge 19 d’abril, quan Fantasmes de guerra arribi al Teatre Monumental en una funció oberta a tothom. El preu és de 7 euros i, una hora i mitja abans de la representació, els dispositius estaran disponibles al vestíbul i a l’exterior del teatre, amb aforament limitat, inclòs el dispositiu propi de Mataró, Correspondències. L’endemà, el 20 d’abril, hi haurà la funció escolar amb col·loqui final amb la companyia i la mediadora.
Tot plegat fa que la ciutat estigui fent una aposta especialment valuosa: posar al centre un espectacle familiar —recomanat a partir de 8 anys— i convertir-lo en una plataforma de trobada entre generacions, memòria i educació emocional. En temps on la guerra sovint ens arriba convertida en titular llunyà o en soroll digital, Mataró decideix treballar-la des de la proximitat, des de l’art i des de la comunitat jove. I aquesta és la grandesa del projecte: entendre que parlar de conflicte, perdó i amistat trencada amb infants, adolescents i gent gran no és un complement de la cultura, sinó una de les seves formes més necessàries.
- Fantasmes de guerra serà, aquest diumenge, una funció de teatre. Però a Mataró ja és, des de fa dies, alguna cosa més important: una ciutat pensant-se a si mateixa a través de l’escena.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris