Capgròs
El Maresme va viure la Guerra Civil Espanyola des d’un lloc aparentment segur: la rereguarda republicana. Però el temps va demostrar que cap territori quedaria al marge d’un conflicte total. Lluny del front immediat, la comarca es va convertir en centre logístic, sanitari, industrial i humanitari, i va patir bombardejos, revolució social i un intens moviment de tropes, refugiats i material de guerra. Avui, el rastre d’aquells anys es pot llegir en refugis antiaeris, antics hospitals, esglésies ferides i fàbriques reconvertides, que conformen un patrimoni històric viu i visitable.
Els primers dies del conflicte van situar el Regiment d’Artilleria Lleugera núm. 8 de Mataró al centre de la història: es va sublevar i va unir-se al cop militar, però va fracassar com el conjunt de l’alçament a Catalunya. Paral·lelament, la revolució social va incendiar edificis religiosos i va confiscar propietats, en un context de justícia revolucionària improvisada.
Tot i estar lluny del front principal, el Maresme hi va enviar milicians i soldats que es van incorporar a operacions com el front d’Aragó, el front del Segre o la Batalla de l’Ebre, i també a l’operació republicana sobre les Balears. La rereguarda no era sinònim de passivitat: era logística, suport i producció.
Hospitals, Brigades Internacionals i un territori d’acollida
Els combats i el volum de ferits van obligar a crear una xarxa sanitària republicana, classificada segons la distància al front. Els hospitals del Maresme actuaven com a centres de rereguarda, especialitzats en recuperació i patologies específiques. A Mataró, dues escoles es van reconvertir en hospitals: els Salesians, per a les Brigades Internacionals, i els Maristes, per al nou Exèrcit Popular de la República. La comarca va ser també territori d’acollida de refugiats, especialment d’infants procedents de Madrid i Andalusia, allotjats en colònies habilitades en finques confiscades a Argentona, Premià de Mar o Premià de Dalt. Aquest flux demogràfic va deixar empremta en la vida quotidiana de molts pobles.
Indústries de guerra: fàbriques que esdevenen objectiu militar
La falta d’indústria bèl·lica va portar a la Generalitat a crear la Comissió d’Indústries de Guerra (CIG) el 1937. A causa de col·lectivitzacions i confiscacions, tallers i fàbriques del Maresme van canviar la producció per fabricar munició, equipament o components.
Aquesta reconversió els va convertir en objectius de bombardeig. Un dels casos documentats més significatius és la Fàbrica Llobet-Guri de Calella, que va ser bombardejada el 4 d’abril de 1937, provocant danys materials considerables. Aquest preludi va anunciar que la rereguarda tampoc seria un espai exempt de guerra.
Esglésies entre el foc revolucionari i el front
Les esglésies del Maresme van viure dues guerres simultànies: la guerra revolucionària dels primers mesos —amb cremades i destrucció patrimonial destacades a Premià de Mar i Vilassar de Dalt— i, gairebé al final del conflicte, la guerra convencional, quan les tropes italianes van avançar per la costa el gener de 1939. A Sant Vicenç de Montalt, un projectil encara incrustat a la façana de l’església recorda aquell episod.
Refugis antiaeris: la resposta civil al bombardeig modern
L’aviació franquista i els bombardejos navals van alterar l’estratègia de rereguarda. La resposta va ser la defensa passiva, coordinada per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya a partir de 1937. La població civil va excavar refugis antiaeris sota carrers i places, seguint instruccions molt precises: galeries de 8 a 10 metres de profunditat, túnels d’1,80 a 2,20 metres d’alçada, accessos en ziga-zaga i capacitat per resistir bombes de 100 kg.
Es van construir refugis a Arenys de Mar, Canet, El Masnou, Mataró, Calella i altres municipis. El més emblemàtic és el refugi del Parc Dalmau de Calella, amb 66 metres de galeria principal i tres túnels laterals, avui visitable i integrat en rutes de memòria.
De la memòria al patrimoni: una ruta que es manté viva
El conjunt d’aquests elements forma una autèntica ruta de memòria històrica, que permet connectar rereguarda i front sense sortir de la comarca: des dels Salesians de Mataró fins a les mines de Malgrat, passant pel projectil de Sant Vicenç, el refugi de Calella, les finques d’Argentona o els rastres industrials de Calella. Són testimonis que expliquen com es viu una guerra sense estar al front.
Avui, quan la memòria històrica es reivindica com a eina de comprensió democràtica, el Maresme conserva un patrimoni de guerra i rereguarda que continua essent història viva. I que, amb la mirada del present, recorda que la guerra no només es combat als fronts: també es cuina, s’atén, es fabrica i se sobreviu a la rereguarda.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris