Albert Espigares: “Des del primer moment vaig veure que Mèxic tenia moltes coses a ensenyar-me”

El mataroní Albert Espigares és, des del passat mes de novembre, el director tècnic del primer equip del Puebla, de la Primera Divisió de Mèxic, país en què viu des de fa gairebé divuit anys. Conversem amb ell per conèixer de primera mà la seva experiència a l'altra banda de l'Atlàntic i repassar aquests primers mesos com a màxim responsable d'un equip de l'elit futbolística mexicana.

Qui és l'Albert Espigares?

Sóc un mataroní de quaranta-set anys que va marxar a l'estranger per uns mesos, buscant un somni, i ja porto divuit anys fora de casa. M'han donat molt més del que esperava, em sento molt recompensat després de tants anys de feina. Sóc un enamorat del futbol, i com sol passar, aquest amor va sorgir a casa, amb el meu pare i el meu avi Eusebio. Després, amb diferents persones significatives a la meva vida, començant pel primer entrenador que vaig tenir, en Juan Sánchez.

Quina ha estat la teva trajectòria fins arribar ser director tècnic del primer equip del Puebla mexicà?

A Mataró, de ben jovenet, vaig començar a pensar que volia entrenar quan estava a la meva escola, el Turó. Allà va començar tot, de forma bastant imprevista i il·lusionant. Després d'alguns anys allà entrenant nens, vaig passar set anys meravellosos als Maristes de Valldemia, seguint la mateixa filosofia que al Turó: compartir els entrenaments amb els joves sent un més del grup, divertint-nos i creixent tots junts. Allà vam formar un molt bon equip de treball, amb professionals increïbles com per exemple en Pep Folqué, que després va ser el coordinador del club. A la nostra ciutat aquests són els meus orígens: Turó i Valldemia. Vaig estar força anys entrenant com a hobby, doncs era encara molt jove. La qüestió és que m'agradava cada cop més, sentia que els jugadors aprenien alguna cosa... El que tenia clar és que ells es divertien i jo amb ells, i a més, no sé si de forma casual, jugaven molt bé al futbol, així que aprenia jo d'ells molt més que no pas a la inversa.

Vaig començar a formar-me seriosament, fent els cursos de la Federació Espanyola (RFEF). A nivell professional, vaig treballar primer a les categories inferiors del RCD Espanyol, fins que el 2008 vaig tenir l'oportunitat de marxar a Mèxic, concretament al Monterrey, on em vaig treure el títol nacional de director tècnic. Aquella va ser la meva primera experiència a l'estranger i de seguida vaig veure que trigaria a tornar a casa. Dos anys després, el 2010, vaig arribar al Santos Laguna, on vaig exercir diverses responsabilitats en els set anys que vaig estar al club. Llavors, em van contactar de l'Atlas de Guadalajara, per exercir com a director de cantera durant sis anys i mig. El 2024 em van trucar del Puebla per oferir-me el càrrec de director de la pedrera ("fuerzas básicas" en diuen allà), però el passat mes de novembre vaig passar a ser el director tècnic del primer equip, a la Primera Divisió mexicana.

Què ens pots explicar de Mèxic?

Des del primer moment vaig veure que Mèxic tenia moltes coses a ensenyar-me, tant com a país com a nivell futbolístic. Al principi va ser una aposta difícil, perquè vaig arribar sol amb una maleta, però avui puc dir que Mèxic m'ha donat el tresor més gran que tinc: la meva família. És veritat que cada dia trobo a faltar els pares, germana i cunyat, els nebots, els amics, en definitiva, la meva gent i els meus costums. Altres amics que van emigrar com jo em diuen que és més fàcil tallar el cordó umbilical, però jo m'estimo més patir-ho a la meva manera dia a dia, sabent que els meus estan bé a Mataró. Al principi desconeixes la cultura i la gent, estàs sol i no deixes de ser un desconegut que s'està buscant la vida... Però després de dos anys a Ciutat de Mèxic entre acadèmies, universitats i també alguns moments no tan agradables, vaig tenir la sort d'estar a grans clubs com el Santos, l'Atlas o el Puebla, on estic actualment.

Com sorgeix la possibilitat d'esdevenir director tècnic del Puebla?

El Puebla darrerament no ha tingut els resultats que s'esperaven, ni a Primera Divisió ni al futbol base. Durant els dos darrers anys la reestructuració de la pedrera ha estat total i hem començat a recollir els primers fruits, ja que durant el torneig passat vam ser un dels clubs amb més joves debutants i cal tenir en compte que avui en dia tots els equips competeixen a bon nivell. En acabar el darrer torneig hi havia moltes opcions d'entrenadors amb molta més experiència que no pas jo, però el club va optar per oferir-me el càrrec, una decisió que imagino que no va ser fàcil. Ara, l'objectiu és continuar fent créixer un projecte basat en la joventut a Primera Divisió, i cal tenir en compte que som l'equip més jove de la màxima categoria.

Quina valoració fas d'aquests primers mesos en aquesta responsabilitat tan important?

La valoració és molt positiva, estic aprenent i aplicant els meus coneixements per millorar individualment els jugadors i col·lectivament l'equip, sense deixar de banda els valors i treballant per deixar-los alguna cosa a cada futbolista, tant a dins com a fora del camp. La competició a Mèxic no és fàcil: hi ha uns sis equips que podríem dir que són com el Barça, després quatre o cinc que estan un esglaó per sota, i després els altres, que hem de treballar de valent, competint sempre a bon nivell.

Què tal la relació amb els jugadors?

La relació amb els jugadors és molt bona, són bons nanos... Volen créixer, ser millors, que els escoltin i els valorin.... En definitiva, el que volem tots. La dinàmica amb jugadors de Primera Divisió és diferent per molts motius si ho comparem amb el futbol base, però opino que quan treballes amb la veritat per davant, encara que de vegades aquesta veritat faci mal, tot és més fàcil, perquè la gestió del grup acaba sent primordial per fer créixer l'equip.

I amb l'afició, què tal?

És cert que els darrers anys l'afició del Puebla ha estat una mica distanciada de l'equip, però considero que anem pel bon camí per aconseguir retrobar-nos, ja que són una part essencial del club i molt importants per a nosaltres. No oblidem que els afeccionats sí que són eterns per al club.

Quins objectius et marques de cara al futur més immediat?

El més important considero que és poder veure la millor versió de cada jugador i de l'equip dia rere dia. Això és el que hem d'aconseguir.

Estàs content a Mèxic i es nota que és un país que estimes, però penses tornar algun dia a Mataró?

Sempre tinc la il·lusió de poder tornar algun dia, que els meus fills juguin amb els seus cosins, vagin a dinar a casa dels avis, parlin en català i puguin compartir tot el que hem fet aquests divuit anys fora de casa, però de moment ho veig difícil, cada cop més. Perquè a més imparteixo moltes conferències i cursos, les ofertes de treball que ens arriben són de països americans... I si a això li sumem el gran repte i el compromís que tinc amb el Puebla, és difícil que això pugui passar a curt termini.

Alguna cosa que vulguis afegir?

Us vull agrair molt aquesta entrevista, perquè d'una manera o una altra m'ha apropat per un moment a casa meva. Vull enviar una salutació als lectors de Capgròs i a tots els mataronins.

Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp

• Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
• Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta