Un moment de l'entrevista amb Lamine Yamal
Un moment de l'entrevista amb Lamine Yamal

Lamine Yamal: "Rocafonda no és Passeig de Gràcia o Sarrià, però som els que més lluitem"

L'estrella mataronina recorda la seva infantesa al barri i la seva trajectòria en una extensa entrevista al prestigiós programa nord-americà 60 Minutes

image (5)
 

El mataroní Lamine Yamal, estrella del FC Barcelona i segon classificat en la darrera edició del Ballon d’Or, ha compartit recentment en una extensa entrevista al prestigiós programa nord-americà 60 Minutesde la CBS, records de la seva infància i l’origen al barri de Rocafonda, un dels més humils i diversos de la capital del Maresme.

En l’entrevista, Lamine va recordar com va créixer en una comunitat d’immigrants magribins i subsaharians, marcada per la incertesa i les dificultats econòmiques. “Era un barri on ningú sabia què li esperava a la vida. No sabies si acabaries sent futbolista, arquitecte, pintor o si trobaries feina. Veies els teus pares treballant, no podien estar sempre amb tu, i senties una incertesa constant”, explicava.

Lamine va començar a jugar al futbol molt petit, perfeccionant la seva tècnica en una pista de ciment rocafondina. “On jugava, al meu barri… hi havia com uns murs on la gent s’hi asseia, i crec que no hi havia millor sensació que aconseguir que les persones que hi estaven assegudes s’aixequessin, rient dels oponents. És la millor sensació del món i em recorda molt quan jugo al camp i els aficionats s’aixequen sorpresos per una jugada que he fet”, explicava. Aquesta vivència, segons el jugador, ha marcat la seva manera de gaudir del futbol i de compartir-lo amb els aficionats.

El mural, al Parc de Rocafonda

El mural dedicat a Lamine Yamal, al Parc de Rocafonda

A més, Lamine va reivindicar l’orgull pel seu barri: “No som Sarrià, no som Passeig de Gràcia. Però barris com els nostres son els més recordats. Som els que més lluitem per tenir una bona vida. Pot ser que siguem oblidats per altres persones, no pels que som d’allà. Estem orgullosos de ser de Rocafonda. No puc sentir pressió per jugar a futbol. Penso que tota la meva família i els meus amics ho han passat pitjor que jo”.

El seu oncle Abdul, que regenta el LY 304 Café a pocs metres de la pista on Lamine jugava, recorda en el mateix programa la maduresa del nebot des de petit: “Era molt espavilat, ho feia tot sol. Té la maduresa d’un adult de 25 o 30 anys”, deia en l’entrevista. Avui, cada vegada que marca un gol, Lamine celebra amb un gest que recorda el codi postal del barri: el 304.

El FC Barcelona va descobrir Lamine quan tenia només sis anys, i aviat començaria a viatjar diàriament en tren des de Mataró, llevant-se molt aviat, fins a La Masia, la famosa acadèmia juvenil blaugrana. Malgrat la fama i la pressió de ser una estrella tan jove, Lamine assegura que encara gaudeix del futbol com quan jugava a Rocafonda: “Si algú està trist, pot venir a un partit, veure’m i marxar més feliç. Aquesta sensació és la millor del món”, explicava.

Lamine Yamal, amb la bandera de Mataró després de guanyar l'Eurocopa

Lamine Yamal, amb la bandera de Mataró després de guanyar l'Eurocopa

El jugador, que va fer el seu debut professional amb el Barça als 15 anys convertint-se en el més jove de la història del club, continua mantenint la seva humilitat i els vincles amb Mataró. En l’entrevista, va reconèixer que la seva vida com a futbolista professional és molt diferent de la d’un adolescent habitual: paparazzi a la porta de casa, aparicions a la televisió i nens amb la seva samarreta al carrer. Tot i això, Lamine assegura que sap gaudir de petits moments de normalitat amb la família i el germà.

Comentaris