Quan el tennista mataroní Jordi Burillo va guanyar el Godó

La darrera setmana, com cada any per aquestes dates, el Torneig Comte de Godó de tennis (Barcelona Open Banc Sabadell) ha ocupat força espai a l'actualitat esportiva. El campió individual ha estat el danès Holger Rune, que ha derrotat el murcià Carlos Alcaraz a la final. En el torneig per parelles, Sander Arends i Luke Johnson s'han imposat en el partit definitiu a Joe Salisbury i Neal Skupski. El que potser no recordaran molts lectors de Capgròs és que el mataroní Jordi Burillo, nascut el 1972, va proclamar-se campió del torneig per parelles el 1997, fa ja vint-i-vuit anys, junt amb el tennista basc Alberto Berasategui. A la final, disputada el 20 d'abril d'aquell any, van imposar-se per 6-3 i 7-5 a Àlex Corretja i Pablo Albano.

L'actuació més recordada de Jordi Burillo al Godó, però, és la de l'any 1992 en el torneig individual, en què va eliminar l'alemany Boris Becker en la ronda de vuitens de final. Tal i com es recull en un article publicat a l'edició digital d'Iluro Sport, "Jordi Burillo va fer un partit sensacional. L'alemany dominà clarament el primer set per 1-6, però el mataroní va respondre en el segon set guanyant en el tie-break. El partit es va haver d'ajornar per la pluja i es va continuar l'endemà al matí i Jordi Burillo va guanyar el tercer set per 6-4. El seu poderós servei (que arribà a 195 km/h i va ser el més veloç de tot el torneig) havia fet estralls en el seu rival i en la pilota decisiva Becker envià fora el seu revés forçat per la potència del servei. El número 230 del rànquing mundial havia derrotat el número 3". Malauradament, en el partit de quarts de final, disputat aquella mateixa tarda, el mataroní va perdre davant l'austríac Horst Skoff.

La carrera de Jordi Burillo era molt prometedora a principis dels anys noranta. El 1990 ja havia estat finalista en els torneigs de dobles de San Marino i Marbella, i l'any abans de la sorpresa al Godó, el 1991, el Club Tennis Mataró es va endur el guardó a millor equip en la Nit de l'Esport Mataroní. Aquell any, l'equip del club havia aconseguit classificar-se per jugar el Campionat d'Europa de clubs gràcies al subcampionat d'Espanya obtingut aquell any, gràcies a la categoria del seu magnífic grup de joves promeses. En el campionat disputat al Club Pierre Barthes de Cap d'Adge, a França, l'equip format pel mateix Jordi Burillo, Juan Carlos Báguena, Gonzalo López, David de Miguel i Ignasi Carrasco van arribar a semifinals, ronda en què va ser eliminat pel Racing de París. Tot i així, va ser una gran gesta per al club mataroní.

El mes de març de 1992 Jordi Burillo va aconseguir guanyar el torneig de Cartagena, derrotant l'americà Killary, que en semifinals havia derrotat David de Miguel, membre del Club Tennis Mataró, com Burillo. Poc després, va ser campió del Màsters Costa Cálida, derrotant el suec Allgarh, que també havia derrotat en semifinals al mateix de Miguel. A més, amb el seu company de club varen guanyar la competició de dobles. A Agadir (Marroc), va perdre a semifinals contra l'argentí Pérez Roldán (31 del rànquing), arribant a desaprofitar un match-ball en el tercer set. El cas és que la victòria de Burillo contra Becker al Godó li va obrir definitivament les portes del professionalisme, i poc després es va incorporar al grup de "Pato" Alvarez, juntament amb els germans Sánchez Vicario i Sergio Casal.

L'any 1993 va ser un gran any per a Burillo: era present a pràcticament tots els torneigs internacionals del circuit ATP: a Estoril va eliminar el suec Magnus Larsson, al Godó va fer el mateix amb el francès Champion, perdent després amb un gran Sergi Bruguera, al torneig Villa de Madrid va arribar a quarts de final, després d'eliminar Pato Clavet. El mes de maig va guanyar el Torneig de Bolonya, derrotant a la final el rus Cherkasov (6-4, 6-7 i 6-1), en el que va ser el seu principal èxit a nivell professional. També va arribar a la final del torneig de Florència superant l'haitià Agenor, els catalans Corretja i Emilio Sánchez Vicario, i caient al partit definitiu davant l'autríac Thomas Munster. Aquell mateix 1993 Burillo va disputar els Jocs del Mediterrani, aconseguint la medalla de plata en el torneig individual, perdent la final davant del marroquí El Ayanaoui, i també en dobles, fent parella amb Berasategui, perdent davant dels italians Navarra i Bertolini. Després, va arribar a semifinals del torneig d'Oporto, va ser segon al torneig Internacional d'Espanya de pista ràpida a El Espinar, perdent la final amb l'austríac Antonisch. En el mes d'agost va participar en el seu primer Grand Slam, concretament a Flushing Meadows (Estats Units), perdent en la primera ronda davant Todd Martin. Després, va arribar a quarts de final a Xile, eliminant Clavet i l'australià Fromberg. Burillo va anar pujant esglaons al rànquing fins a acabar l'any en el lloc 56è del món i 6è d'Espanya, darrere només de Sergi Bruguera, Carlos Costa, Javier Sánchez Vicario, Alberto Berasategui i Emilio Sánchez Vicario.

El 1994 va formar part de l'equip espanyol de Copa Davis en l'eliminatòria disputada contra Alemanya, guanyant Marc-Kevin Goellner i perdent amb Michael Stich. El 1995 va arribar a la final del torneig de Palermo, perdent-la davant de Pato Clavet. Va guanyar el torneig de Ljubljana (derrotant Adrian Voinea a la final) i el Ciutat de Barcelona (guanyant a Carlos Moyà), ambdós torneigs Challenger. El 1996 va arribar a situar-se al lloc 43è del món, la seva millor posició. El 1997 va guanyar dos torneigs Challenger més: Ostende (guanyant la final a Álex Calatrava) i El Espinar (derrotant Nicolás Escudé).

Pel que fa a torneigs de Grand Slam, a Wimbledon va arribar a tercera ronda el 1994, a segona el 1995 i va ser eliminat en la primera el 1998. A Roland Garros, va ser eliminat en primera ronda els anys 1994, 1997 i 1998. A l'US Open, el 1993 va ser eliminat en primera ronda, va passar a segona el 1994 i va ser eliminat en la primera els anys 1995, 1996 i 1998. Pel que fa a l'Open d'Austràlia, va ser eliminat en primera ronda els anys 1994 i 1997, mentre que va passar a la segona el 1998.

Amb vint-i-sis anys, els problemes físics (esquena, turmell i espatlla) el van obligar a retirar-se de la pràctica professional del tennis. En una entrevista de 2020 que es pot trobar a YouTube, i que li fa el seu antic company al Club Tennis Mataró Gonzalo López, Jordi Burillo reconeixia que, malgrat tenir un bon nivell com a jugador de tennis, segurament el seu caràcter, fort i explosiu, la seva alimentació i també les lesions el van limitar a l'hora d'aconseguir majors fites.

Actualment, Jordi Burillo continua gaudint del tennis, ara liderant junt amb els seus companys David de Miguel i Tino Anda la MBA Tennis Academy, a Cabrils, en què acompanyen joves tennistes en el desenvolupament del seu potencial com a jugadors. Burillo exerceix com a director esportiu de l'acadèmia, gaudeix de la seva família i es considera un enamorat del Maresme.

Fonts:

• https://www.totmataro.cat/esports/mes-esports/item/38498-fa-25-anys-del-triomf-de-jordi-burillo-sobre-boris-becker
• https://ilurosport.cat/records/una-bomba-mataronina-explota-al-godo-1992/
• https://archivo.rctb1899.es/edicion-bcnopen/xlv-trofeo-conde-de-godo
• https://www.atptour.com/es/players/jordi-burillo/b429/bio
• https://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_Burillo
• Entrevista de Gonzalo López a Jordi Burillo (YouTube): https://youtu.be/DO2YF2nEbUU?si=L0phFzRQBKQZoxKw
• https://mbatennisacademy.com/