Capgròs
No ha pogut ser, no va poder ser. Llàstima. El somni d’alçar la Lliga de Campions i coronar-se com el millor equip de tota Europa seguirà sent un somni com a mínim un any més per les jugadores, l’staff i tota la claca del CN Mataró. L’Assolim ho va tornar a intentar ahir a Malta però la seva semifinal, que ja es preveia costeruda, va acabar sent una trampa impossible de franquejar. L’Olympiacos, un club que concentra jugadores i essències de la selecció grega a l’estil d’aquell Sabadell que era tres quarts d’Espanya, va ser superior.
Si se sol dir que totes les masses piquen, el matx va ser excessiu també dues vegades. Bona part dels primers dos quarts van ser com un correfoc, d’anades i vingudes, espurnes i espetecs. És cert que l’Assolim va entomar les primeres avantatges però també que les gregues van solidificar-se al darrere, sense deixar-les marxar. A l’equip se’l veia convençut i concentrat i el primer quart acabava amb un 4-4 que augurava un partit a massa gols. Quelcom que fa arrufar el nas a Dani Ballart.
Els gols de Kearns, de la Queralt Bertran i de la Sílvia Morell encara van mantenir fins el 7-7, a mig segon quart, el mateix to de partit. Era un xoc total d’un equip contra l’altre. Però llavors va venir un daltabaix. A la pausa llarga s’hi arriba amb un 7-10 dolorós,. perquè a més no s’aprofiten fins a tres superioritats. Era tanta la intensitat del partit que no calia despistar-se, tan sols fallant i de cop les gregues -amb un equipàs que és el gran favorit a tornar a guanyar- ja s’havien avançat. Seria de forma irreversible.
El mèrit de no descompondre’s
L’Assolim CN Mataró era contra les cordes i el tercer quart feia mala espina. Però llavors va emergir la que és, segurament, la millor de les notícies del dia que perds unes semifinals de la màxima competició europea. Amb tot en contra -inclosa la cridòria dels aficionats grecs en la nit de Malta- les mataronines no es van descompondre com en alguna altra vegada, anys enrere, els havia passat davant de moments com aquests. I van convertir els dos quarts en una lluita incessant, sovint infructifera, i per tant encara més èpica contra el destí. Davant d’unes gregues amb avantatges i comoditat, les catalanes no van parar d’intentar-ho. Roemer i la Martina Claveria van acostar-se (9-10) en el moment en què es va estar més a prop. Després la renda se n’aniria altre cop als dos i tres gols de coll. Però l’equip no es va descompondre. Els dos darrers quarts van ser una tortura física amb força jugadores sense benzina al dipòsit.
Va fer mal la tercera exclusió de Queralt Bertran, el penal fallat per Roemer o que la Mariona Terré no fes cap dels seus miracles. Detalls que haguessin pogut arribar a incomodar les gregues que, al seu torn, van saber jugar bé amb l’avantatge. El darrer dels gols, a dos minuts pel final, de la Clara Espar va dibuixar el 12-14 que seria definitiu. No ho van deixar d’intentar. Van seguir anant-hi. I l’Assolim CN Mataró va perdre la seva quarta Final Four de la Champions amb el cap alt però l’orgull dolgut. Una cosa no treu l’altra.
MATARÓ 12 - OLYMPIACOS 14
Parcials: 4-4/ 3-5 / 4-3 / 1-1
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris