UD Molinos: quan el futbol és formació i no competició

La UD Molinos té 51 anys. fa gairebé una dècada va estar a punt de desaparèixer. Va quedar-se sense equips de base i només tenia un amateurl. Fins que exjugadors  van intentar reanimar l’entitat i la seva força va permetre que al 2015 s’estrenés gespa artificial. El club viu ara una segona joventut amb 17 clubs i una aposta important en futbol femení.
“Vam intentar revifar el club fa vuit anys i vam començar amb menys de 50 nanos, ara en som gairebé 300”, explica el coordinador Juan Antonio Caballero.

La idea del club és clara: “volem oferir futbol formatiu, aquí tothom pot jugar sigui més bo o menys dolent”. Des de Molinos es considera que entrar en una cursa per ‘fitxar’ jugadors per estar una categoria amunt o avall no té sentit. “Som una família, amb una de les quotes més baixes de la ciutat, la idea és que primer aprenguin a jugar a futbol, que després aprenguin a jugar amb companys, i més endavant davant altres rivals, no al revés”, desgrana Luís Fernández, coordinador esportiu, que afegeix: “clar que agrada competir i guanyar, però no a qualsevol preu”.  

Per ells, un model on s’agafen jugadors per competir a una categoria elevada “desdibuixa l’ànima d’un club”. “Realment compensa deixar de jugar amb els amics per anar a competir a un lloc on potser l’any vinent ja no vals? No és la nostra manera d’entendre el futbol formatiu”.

Admeten que això és difícil quan vénen altres clubs i s’emporten els millors jugadors, però també hi ha una satisfacció major quan de manera orgànica “una bona fornada ascendeix a Primera, com ha passat amb el juvenil”.  Per això, tenen clar que tot i que encara hi ha marge per créixer (d’escola a aleví), no busquen ampliar sense control el que consideren és una família on tothom es coneix i es recolza.