Capgròs
Els camins de ronda són molt més que simples senders que voregen el litoral: són corriols de memòria col·lectiva, natura i llibertat. Travessen penya-segats, cales amagades i boscos mediterranis, oferint vistes espectaculars del mar i un accés privilegiat a espais sovint inaccessibles per altres vies. Històricament utilitzats per pescadors i guàrdies costaners, avui s'han convertit en itineraris imprescindibles per a senderistes, esportistes i amants de la natura. Preservar-ne el caràcter públic és fonamental per garantir que tothom en pugui gaudir, ja sigui caminant, corrent o simplement contemplant la costa. En un moment en què la pressió urbanística amenaça molts d’aquests trams, defensar els camins de ronda és defensar el dret col·lectiu a un litoral viu, obert i compartit.
A Lloret de Mar, un dels trams més emblemàtics del camí de ronda, entre cala Morisca i cala Canyelles, continua tancat al públic tot i haver-hi una sentència ferma que n'acredita la titularitat pública. Aquest tram, d’uns dos quilòmetres i situat dins l’espai natural protegit del massís de Cadiretes, acumula gairebé quinze anys d’inaccessibilitat, una situació que per a moltes entitats ecologistes com SOS Lloret o SOS Costa Brava és un exemple clar de privatització encoberta de la costa i de desobediència judicial consentida.
Més de 15 anys de conflicte
El conflicte arrenca l’any 2009, quan la propietat de la finca de Can Juncadella –vinculada a l’expresident del Kazakhstan– va tancar el camí amb el pretext d'executar unes obres de millora. L’Ajuntament i la propietat van signar un conveni que estipulava la reobertura del pas al cap d’un any i tres mesos. Però aquell termini mai no es va complir. El camí va quedar tancat, vigilat amb càmeres, altaveus i fins i tot guàrdies privats amb gossos de raça perillosa, en un clima de pressió sobre els vianants que s’hi apropaven.
- Set anys després, el 2016, i davant la inacció de la propietat, el consistori va revocar el conveni per incompliment.
- S'iniciava llavors una llarga batalla judicial amb un total de 15 sentències i vuit anys de litigis, que finalitzava el 2023 amb un dictamen clar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): el camí és públic i ha de ser reobert.
Tot i això, i malgrat la fermesa de la sentència –que ja no admet més recursos–, el camí continua tancat. SOS Lloret denuncia que, amb el pas dels anys, el sender ha quedat completament desfigurat i pràcticament ha desaparegut. A més, critiquen la postura de l’Ajuntament, que justifica la no reobertura immediata per la manca de definició concreta del traçat al text de la sentència. L’alcalde Adrià Lamelas assegura que es treballa per establir un “traçat viable i segur” que haurà de ser validat per la Generalitat i el Ministeri de Transició Ecològica.
Però els ecologistes ho veuen com una nova excusa per dilatar el procés. “Si es vol discutir un traçat nou, que ho facin, però el traçat actual ha d’estar obert ja”, insisteix Jordi Palaudelmàs, portaveu de SOS Lloret. I és que, tal com apunten, la finca ha fet tot el possible per obstaculitzar l'accés durant anys, i ara sembla voler guanyar temps amb l’esperança que la reobertura definitiva s’allargui indefinidament.
Aquest cas no és aïllat. Lloret ja ha reobert recentment un altre tram de camí de ronda entre Fenals i la vila, però altres trams a la Costa Brava continuen bloquejats per propietaris privats. El tall persistent del camí de Can Juncadella és, sens dubte, un símbol de la impunitat amb què s’han anat tancant trams públics, sovint amb la passivitat de les administracions. Quinze anys després, la ciutadania continua sense poder gaudir d’un camí que és seu, mentre la justícia és ignorada i el litoral, fragmentat. És hora de posar fi a aquesta situació i garantir el dret de pas per tota la costa catalana.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris (5)