Capgròs
Ben a la vora de casa tenim excursions, camins i racons amb molt més encant del que sovint imaginem. El Maresme és ple de petits indrets que no surten a totes les guies però que tenen una història, una llegenda, una forma curiosa o, simplement, un nom que obliga a preguntar-se d’on ve. Són fils per estirar: roques, fonts, miradors, corriols i topònims populars que permeten caminar, descobrir territori i, de passada, entendre una mica millor com vivien i com batejaven el paisatge els qui ens han precedit. Hi ha topònims que expliquen guerres, antics propietaris o accidents geogràfics. I després hi ha la Roca Caganera de Sant Iscle de Vallalta, que no necessita gaire imaginació per intuir d’on pot venir el nom. Aquest gran bloc de granit, situat en un entorn forestal de la Vallalta, és un d’aquells racons del Maresme que converteixen una caminada en una petita descoberta. I, en aquest cas, també en un somriure.
Perquè la Roca Caganera és coneguda popularment per haver fet durant anys una funció d’allò més terrenal: una mena de lavabo a l’aire lliure per a pagesos, bosquerols i caminaires. La tradició oral explica que la forma i la situació de la roca la convertien en un punt adequat per aturar-se quan apareixia una d’aquelles “necessitats imperioses” que no entenen de camins ni d’horaris. No hi busqueu, evidentment, ni porta, ni cadena, ni paper higiènic. El lavabo era la natura mateixa. La roca, el bosc i una mica d’intimitat feien la resta.
Una excusa per caminar per Sant Iscle de Vallalta
Més enllà de l’anècdota escatològica, arribar fins a la Roca Caganera és una bona excusa per descobrir a peu l’entorn de Sant Iscle de Vallalta, un dels municipis més forestals i interiors del Maresme. L’indret queda a prop dels camins que travessen aquesta zona i està vinculat als itineraris del GR-5, el sender de gran recorregut que passa per aquest sector de la comarca. L’accés no presenta grans dificultats, de manera que la visita es pot incorporar a una caminada tranquil·la pels boscos de la Vallalta, entre pins, alzines, antigues zones agrícoles i masies disperses.
És precisament aquest context el que permet entendre millor la història de la roca. Quan els desplaçaments a peu formaven part de la quotidianitat dels pagesos i els treballadors del bosc, els camins tenien els seus propis punts de referència. Una font, un arbre singular, una cruïlla o una roca podien adquirir noms que passaven de generació en generació. I alguns eren bastant menys solemnes que d’altres.
La toponímia que explica com vivíem
La Roca Caganera té l’encant d’aquests noms populars que difícilment haurien sorgit d’un despatx. És una mostra de toponímia popular, directa i sense eufemismes, capaç de conservar petits fragments de la vida quotidiana que els llibres d’història sovint no expliquen. Potser ningú no podrà determinar quantes persones van utilitzar realment aquell racó com a improvisat excusat ni qui va ser el primer a batejar-lo. Però el nom ha sobreviscut, i amb ell una història que forma part del patrimoni immaterial de la Vallalta.
Visitar-la és comprovar que el Maresme amaga patrimoni fins i tot en els racons més inesperats. No és un castell, ni una ermita, ni un gran mirador. És simplement una roca al bosc amb un nom extraordinàriament explícit. I probablement sigui el lavabo a l’aire lliure amb més història de tot el Maresme.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris