Capgròs
Els negocis vinculats a l’estètica i al benestar han ampliat considerablement la seva presència als carrers durant els darrers anys. A Mataró i als municipis del Maresme conviuen centres d’estètica tradicionals amb establiments especialitzats en tractaments facials, depilació, pestanyes i celles, massatges, drenatges, aparatologia o serveis que es presenten directament sota el concepte més ampli de benestar. La diversificació de l’oferta respon a un canvi en els hàbits de consum, però també a una nova manera d’entendre la cura personal.
Els tractaments estètics ja no es relacionen exclusivament amb ocasions especials ni amb la voluntat de modificar de manera evident l’aspecte. Cada vegada tenen més pes conceptes com el manteniment, la prevenció, la hidratació, la cura de la pell o l’envelliment saludable. Un estudi divulgat per Stanpa assenyala que set de cada deu consumidors consideren que els productes de cura personal contribueixen tant a la seva imatge com al seu benestar. La frontera comercial entre bellesa, autocura i benestar s’ha fet, per tant, molt més difusa.
El canvi és especialment visible en la medicina estètica. Un estudi presentat per la Sociedad Española de Medicina Estética l’abril de 2026 apuntava que el 46% de la població espanyola s’havia sotmès a algun tractament d’aquest àmbit i que un 30% addicional s’ho plantejava. Les dades provenen de la mateixa societat professional del sector i s’han de llegir en aquest context, però ajuden a mostrar fins a quin punt procediments que fa uns anys es consideraven minoritaris s’han normalitzat entre una part creixent de la població.
A aquesta expansió hi han contribuït l’augment de l’oferta, l’aparició de tractaments menys invasius i la visibilitat que proporcionen les xarxes socials. Precisament aquestes plataformes han modificat també les expectatives dels clients. Fotografies i vídeos de resultats immediats tendeixen a simplificar processos que, en realitat, poden requerir una valoració prèvia, manteniment i coneixement de possibles contraindicacions o complicacions.
Un centre d’estètica i una clínica de medicina estètica no són el mateix
Aquí apareix una distinció essencial que no sempre és prou coneguda. Un centre d’estètica i una clínica de medicina estètica no són el mateix, encara que la seva imatge comercial pugui ser semblant. La Generalitat diferencia els centres de bellesa, que desenvolupen activitats no sanitàries com determinats tractaments de pell, depilació o massatges, de les unitats de medicina estètica, on un metge és responsable dels procediments mèdics no quirúrgics. La cirurgia estètica constitueix encara un tercer àmbit, sotmès a requisits específics.
El creixement del sector també té una dimensió menys vinculada estrictament al resultat estètic. Massatges, tractaments facials o altres serveis s’han integrat en rutines de descans i autocura i competeixen en un mercat on el client busca no només una modificació física, sinó també una experiència agradable i un espai de desconnexió. Aquesta evolució explica que molts establiments hagin abandonat progressivament el discurs centrat en corregir defectes per adoptar conceptes com salut de la pell, benestar o cura integral.
Aquest canvi de llenguatge pot ser positiu, sempre que no substitueixi una pressió estètica per una altra. Les xarxes socials poden contribuir tant a normalitzar la cura personal com a generar noves inseguretats i expectatives poc realistes. La consolidació del sector dependrà, per tant, no només de la capacitat d’incorporar nous tractaments, sinó de la confiança que siguin capaços de generar els professionals i els centres.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris