Les deu plagues de Mataró i una lluita invisible

Els mataronins i les mataronines han de conviure amb espècies de tot tipus. És llei de vida, és llei de medi. Algunes d’aquestes, reproduïdes en gran número, poden ser problemàtiques. Per la salut humana o d’altres animals. Algunes d’aquestes són oficialment plagues i a la capital del Maresme n’hi ha de detectades que porten de corcoll als ciutadans que les pateixen. Si anem Cinc Sénies endins, es queixaran d’un tipus de plagues. Segons la zona de la ciutat, dins el casc urbà, una espècie serà més empipadora que l’altra. Segons l’època de l’any, la tipologia de les instal·lacions o els usos i hàbits de l’entorn i la zona, també variarà. En aquest Capgròs intentem desgranar el gra de la palla i ens preguntem per quines són les plagues presents a Mataró i, encara més important, què es pot fer per gestionar-les i pal·liar-les.

Les rates i paneroles, les dues plagues més presents i molestes

El concepte de plaga podem convenir que és molt llaminer. Els tècnics i científics se’n posen les mans al cap perquè aquells que no en són sovint l’utilitzen malament. Arribem a casa i, per exemple, veiem moltes formigues i podem arribar a trucar per dir que hi ha una plaga. No és el cas. La definició científica o tècnica del que és i per tant el que no és una plaga és un punt de partida teòric del que massa sovint la pràctica se’n desvia.

De les deu plagues d’Egipte…

De plagues en tenim tots plegats de ben presents, per cultura, amb un dels mites sagrats fundacionals del cristianisme i el judaisme com a referència més clara. Les deu plagues d’Egipte són una sèrie de calamitats descrites a l’Èxode, el segon llibre de la Bíblia, enviades per Déu per forçar el faraó a alliberar els israelites de l’esclavitud. Moisès i el seu germà Aaron, seguint el mandat diví, van advertir el faraó de les conseqüències de no deixar marxar el poble d’Israel, però aquest s’hi va negar repetidament. Així, van començar les plagues com a càstig i demostració del poder de Déu sobre els déus egipcis.

La primera plaga va convertir l’aigua del Nil en sang, fent-la imbebible i causant la mort dels peixos. Després, una invasió de granotes va cobrir tot el país, seguida d’una tercera plaga en què la pols de la terra es va transformar en mosquits que afligien persones i animals. La quarta plaga va ser una terrible invasió de tàvecs, que van portar malalties i misèria a les terres d’Egipte. A continuació, la cinquena plaga va provocar una mort massiva del bestiar, afectant cavalls, ases, camells, vaques i ovelles.

La sisena plaga va ser una epidèmia de pústules i úlceres doloroses sobre egipcis i animals. Després, un gran tempesta de pedra i foc va devastar els camps i destruint collites i arbres. La vuitena plaga va ser una invasió de llagostes, que van acabar de consumir el que quedava de la vegetació. La novena plaga va cobrir Egipte amb tres dies de foscor total, un fenomen aterridor que va paralitzar la vida quotidiana del país.

Finalment, la desena i més devastadora plaga va ser la mort dels primogènits egipcis, incloent-hi el fill del faraó. Només els israelites, que havien marcat les seves portes amb la sang d’un xai, es van salvar d’aquest darrer càstig. Després d’aquesta tragèdia, el faraó va cedir i va permetre l’alliberament dels israelites, que van sortir d’Egipte en el que es coneix com l’Èxode, un dels episodis fonamentals de la tradició jueva i cristiana.

… a les deu plagues de Mataró

A la capital del Maresme, per ventura, no hem de patir de granotes, úlceres ni llagostes. De mosquits sí, ja en parlarem. Aquí cap de les dues rieres nostrades no es tenyiran del color de la sang i la foscor la tenim de nit però s’esvaeix cada matí. Però el nom i la referència a les deu plagues pot ser juganer quan fem una mica de recompte de les espècies que des de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró i altres instàncies miren de controlar. Són les deu plagues de Mataró, en versió força menys tremendista.

Perquè sí, a Mataró hem de conviure amb espècies que a la gran majoria de persones no els faci la més mínima gràcia i que, a més, ens poden ocasionar danys i mals. I hi hem de conviure, sí, però alhora hem de contribuir a tenir-les sota un cert control. Ni les rates ni les paneroles, per posar dos exemples clars, no s’acabaran. No les vencerem ni eliminarem. Però periòdicament s’hi intervé. D’això és del que volem parlar.

De la mà del servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró arriba la primera sentència que és alhora aprenentatge: “Amb les plagues hi hem de conviure, amb un llindar que ens permeti que no ens afectin però sempre hi han sigut i sempre hi seran. Si eliminéssim alguna d’aquestes espècies el que faríem seria canviar la cadena tròfica: tots els animals ‘serveixen’ per alguna cosa: la gestió pública és monitoritzar poblacions i rebaixar-les a nivells que no facin mal a les persones”.

A Mataró, com a moltes altres ciutats, la presència d’animals en l’entorn urbà pot convertir-se en un problema quan la seva densitat supera un llindar de tolerància i es manté de manera persistent. Però, què és exactament una plaga? Segons expliquen les tècniques de Salut Pública de l’Ajuntament, “plaga és qualsevol animal que tingui una densitat suficient perquè passi d’un llindar de tolerància i generi problemes a les persones”. Aquest llindar, però, no és numèric, i el fet que hi hagi molts individus d’una espècie no implica necessàriament que es consideri una plaga. “El que defineix una plaga és si la seva presència és persistent i provoca problemes sanitaris o molèsties greus”, afegeixen.

A Mataró es distingeixen entre plagues sanitàries i no sanitàries. Per exemple, els mosquits i els rosegadors poden transmetre malalties, mentre que les formigues, tot i que poden resultar molestes, no són considerades un perill per a la salut pública. La gestió d’aquestes espècies implica un treball constant de monitorització, prevenció i actuació correctiva, adaptant-se a factors com el canvi climàtic i l’activitat humana.

Les paneroles són una de les espècies més controlades per l’Ajuntament. “Cada any, fem campanyes preventives a partir del mes d’abril, perquè abans ho fèiem al juny i ens vam adonar que ja era massa tard”, expliquen les tècniques. Aquest canvi s’ha produït perquè, amb l’augment de temperatures per efecte del canvi climàtic, els cicles reproductius de les paneroles s’han avançat i ara sobreviuen durant més mesos a l’any.

Les paneroles es reprodueixen amb més facilitat en habitatges antics i edificis d’autoconstrucció, especialment aquells que no compten amb sistemes de sifons o tapetes antiretorn a les canonades de servei.

Tot i que a partir del 1996 es van introduir recomanacions per instal·lar sifons i sistemes de segellament, no són obligatoris, fet que manté la vulnerabilitat d’alguns habitatges. Per això, molts veïns continuen trobant paneroles sortint per les aigüeres, especialment en zones amb edificis més antics o amb una mala gestió de les connexions sanitàries.

A Mataró hi ha uns 5.600 pous de registre, però és impossible tractar-los tots per una qüestió de recursos. Per això, s’utilitza un sistema de geolocalització que permet identificar els pous més problemàtics. “No podem obrir-ho tot, així que ens basem en l’històric de presència de paneroles per actuar de manera més efectiva”, expliquen. Cada any es tracten uns 2.200 pous, prioritzant aquells situats en zones sensibles com escoles, hospitals i centres d’atenció primària.

Els tractaments inclouen productes larvicides i una pintura especial amb biocida als embornals, que actua com a barrera per evitar que les paneroles emergeixin a la superfície. Tot i això, el problema no es pot eliminar del tot: “Les plagues no s’eliminen, es redueixen. Quan pressionem d’un cantó, l’animal surt per l’altre”, adverteixen.

Les rates i els ratolins han estat històricament un problema però des de la pandèmia de la Covid-19 la seva presència és encara més visible. “Les empreses de control de plagues ens han alertat que les rates han perdut la por de les persones, perquè durant la pandèmia no hi havia moviment al carrer i elles han guanyat terreny”, expliquen des de l’Ajuntament.

Per controlar-les, es monitoritzen mensualment els punts calents amb esquers rodenticides i es revisa l’estat del clavegueram amb càmeres especialitzades. També es col·labora amb Aigües de Mataró per detectar problemes estructurals que afavoreixin la proliferació de rosegadors.

Un dels principals factors que contribueixen a la presència de rates és la disponibilitat d’aliment. “Si deixem menjar al carrer, les rates ho aprofiten. El mateix passa amb els coloms. Per molt que fem esforços per reduir-ne la quantitat, si la ciutadania continua alimentant-los, no servirà de res”, expliquen. En aquest sentit, expliquen, cal vetllar perquè ni es doni menjar als coloms ni, per exemple, se’n deixi per a espècies com els gats ferals. Les colònies d’aquests, protegides, són alimentades per voluntaris amb el propi sistema de menjadores. Deixar-los menjar fora d’aquest circuit controlat pot incentivar, precisament, que es disparin altres espècies que són plaga.

L’any 2017 la vespa vellutina, una espècie invasora procedent d’Àsia, va generar molta alarma a Mataró i a tot Catalunya. Es temia que aquesta vespa fos més agressiva i perillosa que les autòctones, però els estudis han demostrat que no suposa un risc més elevat. “Ara la tractem com una vespa més”, expliquen les tècniques. “Només inactivem els nius si estan en zones de risc, però no els retirem perquè es desfan sols amb el temps”.

L’actuació consisteix en injectar un insecticida al niu per eliminar les vespes, evitant així la seva reproducció. Això es fa especialment en zones on poden representar un perill per a persones al·lèrgiques o si el niu es troba en llocs molt transitats.

Cada any, entre maig i novembre, es revisen mensualment 23 zones i uns 2.000 embornals per controlar la presència de mosquits. No obstant això, segons l’Ajuntament, el 80% de la població de mosquits a la ciutat prové d’espais privats. “Podem tenir tots els embornals nets, però si la gent té aigua estancada als balcons, galledes o cisternes, els mosquits continuaran proliferant”, adverteixen.

Per això, fan una crida a la responsabilitat ciutadana, ja que “amb molt poca aigua estancada ja es poden criar milers de larves”. En lloc de fumigar massivament, s’opta per l’aplicació de productes larvicides que interrompen el cicle vital del mosquit abans que esdevingui adult.

Els coloms són una de les espècies més problemàtiques a la ciutat, però la seva presència està directament relacionada amb l’alimentació que reben. “L’única manera de reduir-los és deixar d’alimentar-los”, insisteixen des de Salut Pública. Malgrat les campanyes de sensibilització i l’ordenança municipal que prohibeix donar-los menjar (amb multes de fins a 750 euros), encara hi ha moltes persones que ho fan.

La sobrepoblació de coloms en determinades ciutats representa un greu problema de salut pública, ja que aquests ocells poden transmetre diverses malalties a través de les seves femtes, plomes i paràsits. Els excrements dels coloms no només deterioren façanes i monuments per la seva acidesa, sinó que també poden contenir fongs i bacteris perillosos, com la Chlamydia psittaci (que causa la psitacosi), la Cryptococcus neoformans (associada a infeccions pulmonars) i la Salmonella. A més, l’acumulació de femtes en espais públics genera un ambient insalubre, afavoreix la proliferació d’insectes i àcars, i pot desencadenar problemes respiratoris en persones vulnerables, especialment aquelles amb asma o altres afeccions pulmonars. Per això, moltes ciutats han implementat mesures de control poblacional, com la prohibició d’alimentar-los, la instal·lació de sistemes dissuasius i, en alguns casos, programes de reducció de població per mitjà de pinso anticonceptiu.

Un cas similar és el de les cotorres argentines, una espècie invasora que està proliferant ràpidament. “S’està convertint en una plaga, i estem buscant la millor metodologia per fer-ne un control efectiu”, expliquen. Aquestes aus tenen una gran capacitat reproductiva i desplacen les espècies autòctones, generant un desequilibri en l’ecosistema urbà.

Recentment, un estudi ha detectat la presència de paparres, concretament de l’espècie Hyalomma lusitanicum, en diversos municipis de Catalunya, incloent Mataró. Aquest estudi, realitzat entre 2022 i 2024, ha mostrat una proliferació alarmant d’aquestes paparres en 101 localitats, amb 1.274 mostres recol·lectades en 81 municipis. Els experts Carlos Pradera i Agustín Estrada-Peña han alertat que aquestes paparres representen un elevat risc per a la salut pública, ja que poden transmetre diverses malalties, incloent la febre bovina i la malaltia de Lyme.

Malgrat les troballes, les autoritats de salut pública no consideren que la situació constitueixi una plaga. Segons les tècniques sanitàries, la detecció de set paparres en una àrea no permet realitzar un seguiment adequat per determinar la seva proliferació o impacte real. Aquesta postura ha generat frustració entre els investigadors, que assenyalen que fa dos anys que advertien sobre el creixent problema de les paparres sense que s’hagi avançat en cap acció significativa per part de les autoritats competents. Així doncs, la falta de resposta davant les advertències dels experts deixa la població en una situació d’incertesa respecte al risc que aquestes paparres poden representar.

Per minimitzar els riscos associats amb les paparres, el Departament de Salut de la Generalitat recomana diverses precaucions, com revisar-se el cos després d’estar a l’aire lliure i controlar les mascotes. Si es detecta una paparra adherida a la pell, s’ha de retirar amb cura i netejar la ferida. Les autoritats continuen monitoritzant la situació, però la manca de mesures concretes per afrontar l’augment d’aquesta espècie de paparra genera preocupació entre els experts i la ciutadania.

Uns altres éssers que han arribat a considerar-se plagues són força més voluminosos que les espècies descrites fins ara. La presència ocasional de senglars és una problemàtica que afecta a molts municipis, especialment aquells envoltats per massa forestal. A Mataró es detecten puntualment, sobretot en temps de cria, registrant incidències a la zona agrícola i forestal, i a vegades també a l’entorn de les urbanitzacions.

Des de l’Ajuntament, i també de manera coordinada amb l’Associació Agrària Cinc Sénies-Mata-Valldeix, en el marc del conveni de col·laboració signat amb aquesta entitat, s’han dut a terme en els darrers anys diferents accions relacionades amb el control preventiu de la seguretat davant la presència de senglars. Pel que fa a l’àmbit agrícola, les inversions realitzades pels propietaris agraris a la zona de les Cinc Sénies-Mata-Valldeix han estat molt importants per minvar afectacions als cultius. Han apostat sobretot per la instal·lació de mesures com els pastors elèctrics millorant els tancaments de les finques. L’Ajuntament també ha fet requeriments administratius al propietaris de finques atractores dels senglars perquè les mantinguin en adequades condicions de neteja.

També s’han adoptat mesures per evitar la presència habitual dels animals en llocs on poden trobar menjar. Per exemple, amb la implantació de la recollida dels residus porta a porta a les urbanitzacions es van lliurar als veïns ganxos per penjar els cubells en alçada amb l’objectiu d’evitar que els senglars obrissin les bosses.Per últim, si la situació ho requereix i amb l’assessorament i autorització de la Generalitat de Catalunya, es realitzen captures mitjançant la instal·lació de gàbies o batudes.

Els boscos del Maresme estan patint les conseqüències del canvi climàtic, la falta de gestió forestal i l’augment de diverses plagues que debiliten encara més la vegetació. Segons l’enginyer de forests i investigador Oriol Bassa, una plaga es considera preocupant quan genera “molèsties econòmiques o ambientals significatives”, com quan una població d’insectes es descontrola i causa danys greus als arbres. A la comarca, aquesta situació es veu agreujada per la persistència de la sequera des del 2016, amb un sòl que reté poca aigua i una densitat d’arbres massa elevada per a la disponibilitat hídrica actual. “Un bosc debilitat és molt fàcil que sigui presa de fongs, plagues o incendis”, afirma Bassa.

Algunes plagues fan ‘un ERE’ al bosc atacant els arbres menys sans

La Thaumatopea phytocampa, coneguda com a processionària del pi, és una plaga que afecta principalment els pins, com el pi blanc i el pi roig. Aquesta eruga forma colònies que es desplacen en fila, creant les famoses “processons”. A mesura que les erugues s’alimenten de les agulles dels pins, provoquen un dany significatiu en el creixement dels arbres, els quals es poden veure greument debilitats i, en casos extrems, morir a causa de la infestació. Així, la Thaumatopea phytocampa representa un perill per a la salut dels ecosistemes forestals, especialment en zones amb alta densitat de pinedes, com és el cas del Maresme.

A la comarca, aquesta plaga ha tingut un impacte molt notable, ja que la zona alberga nombrosos boscos de pins que són fonamentals per al paisatge i la biodiversitat locals. La defoliació que provoca l’eruga redueix la capacitat de fotosíntesi dels arbres, la qual cosa els debilita i els fa més susceptibles a altres malalties i condicions adverses, com la sequera. Així, l’afectació d’aquesta plaga pot tenir conseqüències greus no només per a la vegetació, sinó també per a la fauna que depèn d’aquests ecosistemes.

A més dels efectes ecològics, la Thaumatopea phytocampa pot afectar la salut pública. Les erugues tenen pèls urticants que poden causar al·lèrgies en les persones, amb símptomes que van des d’erupcions cutànies fins a irritacions oculars i problemes respiratoris. Això és especialment preocupant en zones d’esbarjo i urbanitzacions properes als boscos, on la interacció amb la població és freqüent. La presència d’aquesta plaga pot limitar l’ús d’espais naturals i afectar la qualitat de vida dels veïns.

Els tractaments preventius i l’endoteràpia són dues metodologies aplicables

Per fer front a la plaga, la Federació ADF Maresme, mitjançant tècnics especialistes com SomForestals, implementa diverses estratègies de control. Això inclou l’ús de tractaments químics amb insecticides selectius, tractaments biològics amb nematodes i trampes de control físic. A més, la sensibilització de la població és clau per prevenir els contactes amb les erugues i reduir el risc de reaccions al·lèrgiques. La combinació d’aquestes accions és fonamental per mitigar els danys que la Thaumatopea phytocampa causa a l’ecosistema del Maresme i preservar la salut pública.

Per combatre-la, s’utilitzen diverses tècniques segons la gravetat del problema. Quan la infestació és baixa, es poden col·locar trampes físiques en els troncs per capturar les erugues abans que baixin al terra. En casos més greus, es pot recórrer a la endoteràpia, una tècnica en què s’injecta un insecticida directament a l’arbre, protegint-lo durant dos anys. “És un tractament efectiu, però ha de fer-se correctament i només quan sigui necessari”, adverteix Bassa.

Entre les plagues més severes hi ha el Tomicus destruens, un escarabat perforador que ataca exclusivament pins debilitats. Aquests insectes detecten els arbres malalts gràcies a l’olor i els foraden per alimentar-se i reproduir-se. “Una minúcia de Tomicus, de la mida de la punta d’un boli Bic, pot matar un pi de 75 anys”, alerta Bassa. Aquest escarabat actua com una mena de regulador natural, eliminant els arbres més febles i facilitant la renovació del bosc, però la seva expansió incontrolada posa en risc grans extensions forestals.

A la zona de Sant Iscle, Sant Cebrià i Tordera també s’ha detectat la presència de l’Ips sexdentatus, un altre escarabat perforador que afecta diferents espècies de pins. La seva acció combinada amb la sequera ha provocat que, en alguns indrets del Maresme, entre un 10 i un 15% dels pins orientats al sud hagin mort en els últims anys.

Per controlar aquests insectes, la millor estratègia és millorar la gestió forestal, aclarint els boscos per reduir la densitat d’arbres i evitar l’estrès hídric. També es promou la presència de depredadors naturals com la mallerenga blava i la mallerenga carbonera, col·locant caixes-niu per afavorir-ne la població. “Quan hi ha molta eruga o escarabat, la mallerenga actuarà, però hi ha un desfasament: el depredador triga més temps a explotar”, explica Bassa.