Capgròs
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha tornat a posar sobre la taula els riscos que comporta l’exposició al gas radó, un gas radioactiu, incolor i inodor que pot acumular-se a l’interior dels edificis i que és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac. Segons l’últim avís del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), més de 170 municipis catalans es troben en risc per la presència d’aquest gas, entre ells molts del Maresme, una de les comarques més afectades per les característiques del seu subsòl.
Des del Cateb s’insisteix en la necessitat de mesures per diagnosticar i prevenir aquest risc invisible. “Els arquitectes tècnics som clau per detectar, mesurar i aplicar solucions constructives que minimitzin l’entrada i acumulació de gas radó als edificis”, afirma Jordi Marrot, director de l’Àrea Tècnica del Col·legi. L’entitat recorda que la normativa vigent obliga a adoptar mesures preventives en zones amb risc mitjà o alt, com barreres de protecció, sistemes de ventilació i despressurització, i recomana mesuraments periòdics, especialment en habitatges unifamiliars, plantes baixes o soterranis.
Presència de gas radó al Maresme
El Maresme, una zona especialment vulnerable
El Maresme és una de les àrees de Catalunya amb més risc de concentració de radó, segons el Consell de Seguretat Nuclear. Municipis com El Masnou ja han fet estudis per detectar-lo i aplicar mesures correctores en alguns equipaments municipals, però els experts assenyalen que la prevenció ha d’anar molt més enllà d’accions puntuals.
En aquest sentit, Núria Sauleda, delegada del Cateb al Maresme, destacava en un article recent a Capgròs que “el gas radó és més abundant a la comarca que a la resta de Catalunya” i que això, sumat a altres factors ambientals com la contaminació, els hàbits de vida i la qualitat de l’aire als espais interiors, fa urgent actuar. Sauleda assenyala que aquests elements combinats “són una característica que cal tenir en compte a l’hora de crear espais d’habitatge, de lleure o de treball, ja que són potencialment toxicitats que poden acabar afectant la salut dels ciutadans”.
Segons ella, és essencial mesurar la concentració de radó per mitigar els efectes sobre la salut i garantir que tant els edificis nous com els antics siguin espais segurs. “Cal conscienciar la població i implicar els professionals de l’arquitectura tècnica en aquest repte de salut pública”, conclou.
Comentaris