El Maresme és, segons el Consell de Seguretat Nuclear, una de les zones de Catalunya amb major presència de gas radó, un gas radioactiu natural que es filtra des del subsòl i que pot acumular-se en espais tancats com plantes baixes, soterranis o edificis poc ventilats. Davant aquest risc ambiental i de salut pública, cinc municipis de la comarca —Arenys de Mar, Premià de Mar, Palafolls, el Masnou i Argentona— han sol·licitat suport tècnic a la Diputació de Barcelona per monitorar i reduir la concentració d’aquest gas en equipaments municipals.
El radó és considerat per l’Organització Mundial de la Salut la segona causa de càncer de pulmó al món, només superada pel tabac, i la primera entre les persones no fumadores. El seu perill és que és invisible, inodor i no produeix símptomes immediats, de manera que pot romandre durant anys en un espai sense que ningú en sigui conscient.
- La geologia del Maresme, rica en materials granítics i roques que alliberen urani natural, fa que el risc sigui superior al d’altres zones de Catalunya.
Aquest context de risc s’ha convertit en una qüestió prioritària per als municipis afectats, especialment després de l’entrada en vigor del Reial decret 1029/2022, que obliga les activitats laborals situades a planta baixa o soterrani, en zones catalogades com d’alta exposició, a mesurar anualment la concentració de gas radó i aplicar mesures correctores si aquesta supera el llindar establert. L’OMS recomana no superar els 100 Bq/m³, però la legislació espanyola fixa el límit en 300 Bq/m³. Per donar resposta a aquesta situació, la Diputació de Barcelona ha iniciat un programa de suport als ajuntaments que inclou la instal·lació de detectors de radó en equipaments públics durant un període mínim de tres mesos, l’anàlisi dels resultats i la proposta de solucions correctores quan sigui necessari. Aquest servei ja s'ha activat als cinc municipis del Maresme, que formen part d’un total de vuit que han demanat assistència el 2025.
- El Masnou, un dels municipis pioners a iniciar aquestes medicions, ja ha aplicat mesures correctores amb resultats positius, principalment basades en la millora de la ventilació i la despressurització del subsòl.
El risc del radó
El risc del radó no és anecdòtic: diversos estudis indiquen que la població passa més del 90% del temps en espais interiors, fet que incrementa l’exposició acumulada al gas. A més, els efectes sobre la salut poden agreujar-se quan coincideixen amb altres factors ambientals com la contaminació atmosfèrica o la baixa qualitat de l’aire interior. Els ajuntaments que han sol·licitat aquest suport ja treballen en una segona fase que inclourà informació i assessorament per a la ciutadania, la possibilitat d’instal·lar detectors en habitatges privats i la creació d’ajuts per a reformes estructurals en edificis vulnerables. El radó ja forma part de la nova agenda pública vinculada a la salut ambiental i cada cop són més els municipis que reclamen recursos per afrontar-lo amb rigor tècnic i planificació preventiva.
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta