Capgròs
La demència és una de les principals preocupacions de salut pública a mesura que la població envelleix. Tradicionalment, aquesta malaltia s’ha relacionat sobretot amb factors inevitables com l’edat avançada o l’envelliment natural de les persones. Tot i això, cada vegada hi ha més evidència que elements modificables —com la hipertensió, la diabetis, el tabaquisme o la inactivitat física— poden influir de manera decisiva en el seu desenvolupament. Detectar i intervenir en aquests aspectes és clau per prevenir o retardar l’aparició de la demència i, en conseqüència, millorar la qualitat de vida de milers de persones.
Ara, un nou estudi amplia el focus i revela un factor sorprenent i aparentment allunyat de la salut que també juga un paper rellevant: el nivell d’ingressos econòmics.
Ingressos baixos, més risc acumulat
La recerca, liderada pel doctor Eric L. Stulberg del Col·legi Mèdic Sidney Kimmel de la Universitat Thomas Jefferson, mostra una clara correlació entre els ingressos d’una persona i la presència de factors de risc modificables per a la demència. Segons Stulberg, les persones que viuen per sota del llindar de pobresa i els grups històricament desfavorits suporten una càrrega més elevada de múltiples factors de risc que, potencialment, podrien evitar-se.
Els investigadors subratllen que aquestes desigualtats no són el resultat de diferències biològiques, sinó de condicions socials que afecten l’accés a recursos, serveis sanitaris o entorns saludables.
Un estudi exhaustiu sobre 5.000 participants
L’estudi ha avaluat 13 factors de risc entre 5.000 persones. Entre aquests hi figuren el baix nivell educatiu, el consum d’alcohol, l’obesitat, el colesterol alt, lesions cranioencefàliques, la pèrdua auditiva o visual no tractada, la diabetis, la hipertensió, el tabaquisme, la depressió, la inactivitat física i l’aïllament social.
Els participants es van dividir en sis grups segons els ingressos, des d’aquells situats per sota del llindar de pobresa fins a persones amb ingressos cinc vegades superiors. Per a cada grup, es va calcular la prevalença de cada factor de risc i el percentatge de casos de demència que podrien prevenir-se si s’abordessin aquests factors.
Resultats que evidencien desigualtats
Els resultats apunten que els ingressos més elevats s’associen amb una menor presència de factors de risc per a la demència —amb excepció de l’obesitat, el colesterol alt i les lesions cerebrals traumàtiques. Segons l’estudi, per cada augment en la categoria d’ingressos, la probabilitat de presentar un factor de risc addicional en la mitjana edat disminueix un 9%.
Entre les persones amb menys recursos destaquen especialment la pèrdua de visió no tractada i l’aïllament social, factors que podrien mitigar entre un 20% i un 21% dels futurs casos de demència si es gestionessin adequadament.
Una crida a l’acció
Aquesta recerca posa de manifest que la pobresa i l’exclusió social amplifiquen l’exposició a factors de risc que, en molts casos, són evitables. Les conclusions reforcen la necessitat d’impulsar polítiques públiques i intervencions preventives adaptades a les persones amb menys ingressos, amb l’objectiu d’igualar oportunitats i reduir la incidència de la demència.
Tal com afirma Stulberg, “és encoratjador veure que fins i tot els factors de risc de la vellesa poden ser objectius d’intervencions”. Futures investigacions hauran de determinar fins a quin punt actuar en aquestes desigualtats socials pot generar beneficis tangibles i reduir el pes d’aquesta malaltia en la població més vulnerable.
Font: naciodigital.cat/viure-be
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris