Capgròs
L'obesitat s'ha convertit en una autèntica pandèmia global que afecta aproximadament mil milions de persones a tot el món. Tot i ser una malaltia del Primer Món, té una incidència més elevada entre les classes econòmicament desafavorides.
Aquesta condició és el resultat d'una combinació entre predisposició genètica i factors ambientals. L'actual accés gairebé il·limitat a aliments ultraprocessats, rics en greixos i sucres, sumat a una vida cada cop més sedentària, ha fet que el nombre de persones afectades s'hagi doblat en els darrers 30 anys. Com assenyala Josep Vidal, director de l'Institut de Malalties Digestives i Metabòliques de l'Hospital Clínic, "el que ha canviat és el món on vivim".
A Catalunya, el 36% de la població pateix sobrepès, amb una incidència més elevada en homes (41,9%) que en dones (30,1%). Pel que fa a l'obesitat, afecta el 17% de la població, amb percentatges similars entre homes i dones.
La dificultat de perdre pes
Montserrat Fernàndez és un exemple de com l'obesitat pot afectar la qualitat de vida. Després de perdre molts quilos gràcies a dues operacions bariàtriques, explica que no s'adonava de la càrrega que suposava aquell excés de pes fins que el va perdre: "Anar carregant amb 40 quilos de més passa factura a les articulacions, el cor...".
L'obesitat s'associa amb nombroses malalties, com la diabetis tipus 2, l'apnea del son, la hipertensió arterial i fins i tot algunes formes de càncer. Segons el Dr. Vidal, "si com a societat peséssim una mitjana de sis o set quilos menys, molts d'aquests problemes desapareixerien".
Però, a banda de les complicacions físiques, l'obesitat també comporta un fort estigma social. Montserrat Fernàndez explica com la pressió estètica la va afectar emocionalment: "Em feia vergonya estar grassa, tenia por que li diguessin alguna cosa al meu fill".
No és una qüestió de voluntat
Hi ha una raó evolutiva que explica per què és tan difícil perdre pes. El cos humà està dissenyat per acumular energia, ja que antigament no es podia preveure quan es trobaria menjar. Això fa que l'organisme tendeixi a conservar el pes màxim assolit, dificultant la pèrdua de pes.
Per aquest motiu, moltes dietes fracassen. La dietista i nutricionista Violeta Moizé explica que "quan restringim i canviem la dieta, augmenta la sensació de gana", fent encara més complicat el procés d'aprimament.
Durant molt de temps, s'ha culpabilitzat els pacients, fent-los sentir responsables de la seva condició. El Dr. Vidal reconeix que "fins fa poc, els professionals de la salut deien a les persones amb obesitat que si no s'aprimaven era perquè no seguien les nostres recomanacions". Aquest enfocament ha generat un fort sentiment de culpa entre els pacients, agreujant el problema.
Nous medicaments, una revolució en el tractament
La irrupció de nous fàrmacs, com l'Ozempic, ha suposat un canvi de paradigma en el tractament de l'obesitat. Aquest medicament, originalment dissenyat per tractar la diabetis, ha demostrat ser molt efectiu en la pèrdua de pes, ja que ajuda a controlar la gana.
Tot i la seva efectivitat, l'Ozempic només està finançat per la sanitat pública en casos on coincideixen obesitat i diabetis. Aquelles persones que "només" tenen obesitat han de pagar el medicament de la seva butxaca, amb un cost que ronda els 200 euros al mes. Això suposa una barrera econòmica per a moltes famílies, fet que Montserrat Fernàndez denuncia: "Moltes persones no poden permetre's aquest cost".
A més, la forta demanda mundial d'aquests fàrmacs ha provocat problemes de subministrament. "A la meva farmàcia, quan en reben un, me'l guarden, perquè és complicadíssim trobar-lo", explica Montserrat.
Encara que aquests medicaments no aconsegueixen pèrdues de pes tan dràstiques com la cirurgia bariàtrica, tenen l'avantatge de ser menys invasius i d'ajudar a instaurar nous hàbits alimentaris. Molts pacients relaten que, gràcies a la reducció de la gana, poden escollir opcions alimentàries més saludables.
Una aproximació global
Tot i els avanços farmacològics, els experts insisteixen que la clau per abordar l'obesitat no pot basar-se exclusivament en la medicació. El Dr. Vidal adverteix que "medicalitzar l'obesitat sense treballar altres factors és un error".
La dietista Violeta Moizé aposta per una "medicina de l'estil de vida", que inclogui alimentació saludable, activitat física, descans adequat i gestió de l'estrès. Aquest enfocament integral permet no només perdre pes, sinó millorar la qualitat de vida i el benestar general de les persones afectades per l'obesitat.
Font: 3cat.cat/324
Les notícies més importants de Mataró i Maresme, al teu WhatsApp
- Rep les notícies destacades al teu mòbil i no et perdis cap novetat!
- Entra en aquest enllaç, fes clic a seguir i activa la campaneta
Comentaris